Ves al contingut principal

Exercir el lideratge des de la responsabilitat

Consulta a Barcelona









Sé que la voràgine diària fa que es vagi perdent en l'horitzó, però és que m'agrada tant continuar parlant de l'èxit esclatant de la Consulta sobre la Independència a Barcelona. Encara que sigui només de les importants lliçons de futur que ens ha llegat. Per a mi n'hi ha una d'extraordinàriament rellevant. Ha demostrat l'enorme responsabilitat dels líders socials en l'acceleració del nostre procés d'emancipació nacional. Més enllà de la magnífica tasca duta a terme pels voluntaris de Barcelona Decideix i del bon lideratge de l'equip que ha encapçalat l'organització de la Consulta a la capital catalana (amb menció d'honor per a la intel·ligència d'Alfred Bosch), hi ha un fet que crec capdal en l'augment significatiu dels resultats a Barcelona: la implicació directa via vot del president Pujol i del nostre Gran Timoner. Especialment, encara, del primer.

Qualsevol observador del 10 d'abril va poder comprovar el volum important de gent gran que es va mobilitzar empesa per l'exemple d'un lider del prestigi encara vigent (enmig del descrèdit de la classe política) de l'expresident Pujol. El seu fill, ho he recordat des d'aquest bloc, reconeixia la mateixa nit, que els partits anaven encara dues passes per darrera de la gent. I aquest és el problema. Falten lideratges responsables. En l'àmbit de la política, de la cultura i de la comunicació. Si es parteix del convenciment que la independència és l'únic camí que assegura la supervivència del nostre país (i així ho creuen a hores d'ara la majoria dels homes i les dones influents), és estrictament necessari que aquells qui tenen més capacitat d'impactar l'opinió pública encapçalin la manifestació. Convencin els tebis. Facin pedagogia. És responsabilitat dels líders marcar el rumb del país, no esperar que es mogui sol i seguir el corrent de la gent sense arriscar. 

Comentaris

  1. Uns quants líders decidits i amb bona imatge, com podrien ser en Mas i en Pujol si volguessin, estirarien a la majoria necessària...

    ResponElimina
  2. D'aquest article en trec dues reflexions.
    No podem permetren's que se'ns marceixi el treball de la Consulta. Seria massa greu.
    La segona reflexió, la veig amb el fenòmen Pujol-Mas. Quan el fill Oriol diu que els partits sempre van encara dues passes enrere del poble, l'encerta de mig a mig. Diana! Per què sempre tenen tanta por a ser sincers els polítics? Suposo que per pur mercat de vot. La conversió d'en Pujol és deguda a la pressió del seu fill? Potser, també d'en Mas? O, és espontània perquè ja se li ha acabat la paciència?
    Per a mi, la prova de la sinceritat d'aquesta posició seria la de fer neteja de carrecs interns del partit i deixar veure de manera que no deixi dubtes l'honestedat dels ingressos. Perquè no és convenient rentar-se la cara i vestir-se, i no dutxar-se abans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…