Exercir el lideratge des de la responsabilitat

Consulta a Barcelona









Sé que la voràgine diària fa que es vagi perdent en l'horitzó, però és que m'agrada tant continuar parlant de l'èxit esclatant de la Consulta sobre la Independència a Barcelona. Encara que sigui només de les importants lliçons de futur que ens ha llegat. Per a mi n'hi ha una d'extraordinàriament rellevant. Ha demostrat l'enorme responsabilitat dels líders socials en l'acceleració del nostre procés d'emancipació nacional. Més enllà de la magnífica tasca duta a terme pels voluntaris de Barcelona Decideix i del bon lideratge de l'equip que ha encapçalat l'organització de la Consulta a la capital catalana (amb menció d'honor per a la intel·ligència d'Alfred Bosch), hi ha un fet que crec capdal en l'augment significatiu dels resultats a Barcelona: la implicació directa via vot del president Pujol i del nostre Gran Timoner. Especialment, encara, del primer.

Qualsevol observador del 10 d'abril va poder comprovar el volum important de gent gran que es va mobilitzar empesa per l'exemple d'un lider del prestigi encara vigent (enmig del descrèdit de la classe política) de l'expresident Pujol. El seu fill, ho he recordat des d'aquest bloc, reconeixia la mateixa nit, que els partits anaven encara dues passes per darrera de la gent. I aquest és el problema. Falten lideratges responsables. En l'àmbit de la política, de la cultura i de la comunicació. Si es parteix del convenciment que la independència és l'únic camí que assegura la supervivència del nostre país (i així ho creuen a hores d'ara la majoria dels homes i les dones influents), és estrictament necessari que aquells qui tenen més capacitat d'impactar l'opinió pública encapçalin la manifestació. Convencin els tebis. Facin pedagogia. És responsabilitat dels líders marcar el rumb del país, no esperar que es mogui sol i seguir el corrent de la gent sense arriscar. 

Comentaris

  1. Uns quants líders decidits i amb bona imatge, com podrien ser en Mas i en Pujol si volguessin, estirarien a la majoria necessària...

    ResponElimina
  2. D'aquest article en trec dues reflexions.
    No podem permetren's que se'ns marceixi el treball de la Consulta. Seria massa greu.
    La segona reflexió, la veig amb el fenòmen Pujol-Mas. Quan el fill Oriol diu que els partits sempre van encara dues passes enrere del poble, l'encerta de mig a mig. Diana! Per què sempre tenen tanta por a ser sincers els polítics? Suposo que per pur mercat de vot. La conversió d'en Pujol és deguda a la pressió del seu fill? Potser, també d'en Mas? O, és espontània perquè ja se li ha acabat la paciència?
    Per a mi, la prova de la sinceritat d'aquesta posició seria la de fer neteja de carrecs interns del partit i deixar veure de manera que no deixi dubtes l'honestedat dels ingressos. Perquè no és convenient rentar-se la cara i vestir-se, i no dutxar-se abans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)