Gibraltar català

Platja de la Mar Bella (Barcelona)








En les darreres setmanes el sempre subjacent afer de Gibraltar ha tornat a surar a l'opinió pública. La visita del príncep Carles d'Anglaterra al país veí, va provocar les habituals intervencions públiques reivindicatives per part del Borbó petit i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Fins i tot els mitjans de la brigada de narcòtics, ancorats encara en els ítems més bàsics de l'irredemptisme nacionalista espanyol, s'hi van posar bé. Poc després, el ministre principal gibraltareny Peter Caruana visitava can Cuní i Barcelona (per aquest ordre). Nosaltres hi tenim a dir. De fet, varem col·laborar a l'ocupació anglo-neerlandesa del penyal. Així que, es pot dir, és un dels pocs vestigis que resten de la denominada victòria catalana de 1705 (títol, per cert, del llibre d'Antoni Porta i Bergadà publicat per Pòrtic el 1984) anterior a la descomunal derrota de 1714. Podem celebrar les victòries a més de commemorar les derrotes.

L'1 d'agost de 1704 deu vaxells anglesos a les ordres del vicealmirall Byng i deu neerlandesos comandants per l'almirall Van Dussen s'internaren a la badia d'Algesires per a formar línia de batalla davant les fortaleses de Gibraltar. A la tarda, els vaixells de transport desembarcaren uns dos mil infants de marina anglesos i neerlandesos i tropes irregulars catalanes, tots ells comandats per qui havia estat estimadíssim lloctinent de Catalunya en els darrers anys de Carles II, Jordi de Hessen-Darmstardt. Després d'un bombardeig infernal el vespre del dia 4 d'agost les tropes de Hessen-Darmstadt entraren pel portal de la muralla i prengueren possessió de la vila en nom de Carles III. Els catalans que participaren en l'acció (en total, entre 250 i 300), en la seva majoria voluntaris i gent de mar, foren distribuïts en dos cossos d'exèrcit, la bateria catalana per als artillers i la companyia catalana per als infants. La memòria d'aquesta contribució és l'únic que ens queda d'aquells temps de llibertat.

Comentaris

  1. Em pensava que la "Catalan bay" de Gibraltar, era en record d'aquests catalans que hi van lluitar.

    ResponElimina
  2. Cert, més celebrar victòries i reivindicar la memòria dels soldats catalans!

    ResponElimina
  3. M'encantaria ser lliure per no haver de celebrar res. És un mal humà, ja ho sé. Celebrem les nostres misèries humanes i no pas les autèntiques glòries de veritat. Les que fan que la humanitat avanci en una evolució de comportament solidari, social.
    Però, som humans. El que vol dir que tenim tots els problemes que genera la nostra ment. Ment poruga i ignorant que ens fa sentir egoïstes de mala manera.
    Posats a dir glòries nostres, podríem demanar cites de les malvestats dels almogàvers, que per on passàven no deixaven res dret..., diuen.

    La millor glòria a la que podem aspirar, glòria autèntica, serà la del dia en que poguem recuperar la nostra llibertat perduda durant tants anys d'opressió, infligida amb tots els mitjans imaginables. Encara serà veritat que ho aconseguirem, i sense vessar sang!, la millor victòria de totes. Ens cal llegir Gandhi i tornar-lo a llegir per convèncer-nos que el vessament de sang només comporta venjances.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas