Ves al contingut principal

Gibraltar català

Platja de la Mar Bella (Barcelona)








En les darreres setmanes el sempre subjacent afer de Gibraltar ha tornat a surar a l'opinió pública. La visita del príncep Carles d'Anglaterra al país veí, va provocar les habituals intervencions públiques reivindicatives per part del Borbó petit i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Fins i tot els mitjans de la brigada de narcòtics, ancorats encara en els ítems més bàsics de l'irredemptisme nacionalista espanyol, s'hi van posar bé. Poc després, el ministre principal gibraltareny Peter Caruana visitava can Cuní i Barcelona (per aquest ordre). Nosaltres hi tenim a dir. De fet, varem col·laborar a l'ocupació anglo-neerlandesa del penyal. Així que, es pot dir, és un dels pocs vestigis que resten de la denominada victòria catalana de 1705 (títol, per cert, del llibre d'Antoni Porta i Bergadà publicat per Pòrtic el 1984) anterior a la descomunal derrota de 1714. Podem celebrar les victòries a més de commemorar les derrotes.

L'1 d'agost de 1704 deu vaxells anglesos a les ordres del vicealmirall Byng i deu neerlandesos comandants per l'almirall Van Dussen s'internaren a la badia d'Algesires per a formar línia de batalla davant les fortaleses de Gibraltar. A la tarda, els vaixells de transport desembarcaren uns dos mil infants de marina anglesos i neerlandesos i tropes irregulars catalanes, tots ells comandats per qui havia estat estimadíssim lloctinent de Catalunya en els darrers anys de Carles II, Jordi de Hessen-Darmstardt. Després d'un bombardeig infernal el vespre del dia 4 d'agost les tropes de Hessen-Darmstadt entraren pel portal de la muralla i prengueren possessió de la vila en nom de Carles III. Els catalans que participaren en l'acció (en total, entre 250 i 300), en la seva majoria voluntaris i gent de mar, foren distribuïts en dos cossos d'exèrcit, la bateria catalana per als artillers i la companyia catalana per als infants. La memòria d'aquesta contribució és l'únic que ens queda d'aquells temps de llibertat.

Comentaris

  1. Em pensava que la "Catalan bay" de Gibraltar, era en record d'aquests catalans que hi van lluitar.

    ResponElimina
  2. Cert, més celebrar victòries i reivindicar la memòria dels soldats catalans!

    ResponElimina
  3. M'encantaria ser lliure per no haver de celebrar res. És un mal humà, ja ho sé. Celebrem les nostres misèries humanes i no pas les autèntiques glòries de veritat. Les que fan que la humanitat avanci en una evolució de comportament solidari, social.
    Però, som humans. El que vol dir que tenim tots els problemes que genera la nostra ment. Ment poruga i ignorant que ens fa sentir egoïstes de mala manera.
    Posats a dir glòries nostres, podríem demanar cites de les malvestats dels almogàvers, que per on passàven no deixaven res dret..., diuen.

    La millor glòria a la que podem aspirar, glòria autèntica, serà la del dia en que poguem recuperar la nostra llibertat perduda durant tants anys d'opressió, infligida amb tots els mitjans imaginables. Encara serà veritat que ho aconseguirem, i sense vessar sang!, la millor victòria de totes. Ens cal llegir Gandhi i tornar-lo a llegir per convèncer-nos que el vessament de sang només comporta venjances.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…