Ves al contingut principal

Líquid per a la Generalitat: idees de bomber, o no?

Sant Feliu de Guíxols
Mentre el PSC manté un paper galdós, lamentable, que el fa a la vista de tothom absolutament inservible per defensar els interessos bàsics del país (i així li ha anat i li anirà electoralment), el govern de la Gestoria sembla haver començat a plantejar-se l'opció de plantar-se. Fins ara, tisorada a tisorada, portem acumulat un estalvi de 2.600 milions. A costa d'un afebliment dels serveis públics sense precedents coneguts. Difícilment assumible pels ciutadans i sostenible en el temps. El portaveu, Francesc Homs, explica que, tot i això, la ministra Salgado exigeix una retallada total de 5.800 milions d'euros que deixi el dèficit de la Generalitat per al 2011 en un 1,3% del PIB. És la mateixa ministra de cera que es nega a lliurar aquest any a la Gestoria els 1.450 milions d'euros que, segons l'acord de finançament en vigor, pertocarien ara en el repartiment del fons de competitivitat.

Falten 3.200 milions. Divendres, Vicent Partal proposava en el seu editorial una vaga fiscal. No crec que la inicitiva prosperi. Potser són els nostres representants els qui, d'una vegada, han de donar la cara. Els proposo (crec que en Puigcercós ha fet declaracions en la mateixa línia) una via de comptes clars. No resoldrà el problema, però hi pot ajudar. La Generalitat ocupa (segons dades del maig del 2010) 199.861 treballadors propis i d'entitats públiques. Si comptem (encara que no sigui del tot científic) una mitjana d'ingressos nets de 1.800 € per càpita i una retenció de l'IRPF del 18%, tenim que aquesta retenció es situa en uns 324 € per treballador. Si fem una ràpida multiplicació trobem que això representa mensualment 64,75 milions d'euros, 777 milions si multipliquem aquesta xifra per dotze pagues o 906,6 si ho fem per catorze. Gran Timoner, quedi's amb les retencions fins a nou avís: no pagui l'IRPF a la Hisenda espanyola. Si ells es poden passar la llei i els acords pel forro, nosaltres també. Després d'això, encara ens faltaran 2.300 milions més. Fem aleshores l'emissió de bons...

Comentaris

  1. MOLT BONA!!! Sí, senyor, molt bona!
    A sobre, el President ho hauria d'explicar amb roda de premsa els per quès de tot plegat. Esbombar-ho per tots els descusits. Que hagin de sentir vergonya els del mal estat. I, si es posen xulos, que ho faran, se'ls porta als tribunals internacionals. Res de queixa al Congreso de los Disputados... Denúncia internacional per assetjament polític-social. En pot sortir un expedient més gran que la Gran Enciclopèdia.
    M'està agradant el President Mas pel bon camí que sembla que ha agafat, junt amb tot l'equip de CDC, i a pesar d'UDC. Espero que no es quedi tot en no-res després de les municipals...

    ResponElimina
  2. La proposta den Partal no es la bona, ni la teva tampoc. Ho seria si el cap del govern de la Gestoria fos capaç de fer quelcom així, però no, tan sols sap cridar en veu no massa alta que quant el necessitin "potser" no el trobaran... i tant que el trobaran! i "faran manetes" i petonets. Tu em dones un euret per poder-ho dir per TV3 i després jo te'n agafo deu i callem tots dos.
    Llepa que això es dolç i porta opi perquè no et donis compte que t'estas tallant la llengua.

    Una setmana. Una setmana TV3 i tots els mitjans catalans denunciant l'espoli perquè arribi al poble que ara dorm. Una setmana amb veu de cabró i amb paraules grosses. Una setmana anunciant una manifestació popular "pel dissabte que ve". Una setmana i prou. I els dies que facin falta amb els carrers plens de senyeres i catalans... i seriem independents.

    ResponElimina
  3. VOLS DIR QUIM QUE ES TAN FACIL?.....PODEM FER POR,AIXO SI,MAS A TV3 EXPLICANT EL DESORI...EL DIA 10 FEM DE BARCELONA UN DIA DE "SAN JORDI",TOTS AL CARRER.....EL TANCAMENT DE CAIXES PREPARAT.....
    I QUE DEU HI FAGI MES QUE NOSALTRES,ES DIR ESCLAR.
    JUGANT AMB NCN.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.