Ves al contingut principal

L'ofensiva unionista contra la Consulta


Sabadell








Contra tot pronòstic, UDC ha estat capdavantera en l'ofensiva unionista de la darrera setmana abans de la celebració de la Consulta de Barcelona Decideix. Ni el PP, ni el PSC, ni Ciutadans, tu. Un Duran i Lleida enfollit no sap exactament si li queda algun mitjà de comunicació català i espanyol (des de la nostra ràdio nacional a VEO7) des d'on esbombar la seva furibunda oposició, en una barreja d'admonició per als propis i de representació del Congrés espanyol en política exterior (espanyola). S'hi ha afegit amb gust la segona autoritat del país, la presidenta del Parlament de Catalunya Núria de Gispert (que penós que alguns centenars de milers d'independentistes l'hagin alçat on és), amb suposats arguments de neutralitat que en realitat no ho són: perquè no voler participar en la Consulta també et col·loca en un dels bàndols, en concret, en el de l'espanyolisme que UDC comparteix amb les forces abans esmentades (i encara amb ICV, lamentablement, tret de Raül Romeva, Ricard Gomà i alguns patriotes més).

Capítol a part mereix l'article de fa uns dies de la vicepresidenta del partit, Marta Llorens al diari del comte. D'una radicalitat total en el rebuig a les Consultes. Rebuig en defensa d'una suposada centralitat, sense percebre que el centre es mou, i molt. Al cap i a la fi, quines lliçons d'estratègia pot donar un partit que no ha concorregut mai en la seva història recent a unes eleccions en solitari. Sense el paraigües del germà gran. La Llorens insisteix en el fet que la demanda d'un nou pacte fiscal amb Espanya marca el límit al qual estan disposats a arribar. Però, una altra UDC és possible. No parlem de la militància de base que, passant olímpicament de les directrius del calb de la Franja, fa temps que va decidir votar a la Consulta. També alguns dirigents, encapçalats per l'alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal, han començat a mirar des de la finestra del tren del conformisme on viatgen còmodament instal·lats i comencen a descobrir i fer notar que, en realitat, el país circula per carretera i en direcció contrària a la del seu històric partit. Ells tenen en els anys a venir la responsabilitat de canviar la direcció d'UDC abans que Convergència es vegi forçada a canviar de soci.

Comentaris

  1. Permeteu-me felicitar entusiàsticament a tots els independentistes que han votat CyU, si es això el que volíeu, ja ho teniu.

    ResponElimina
  2. Que facin coalició UDC amb PPC i viuran feliços i menjaran anissos. Que UDC deixi de xuclar la sang de CDC. Llavores, si són valents, que sàpiguen enfrontar-se en unes eleccions lliurement, solets. A veure quin valor els dóna la societat catalana.

    Finalment, hi haurà acampada davant del Parlament No m'ho puc creure!!
    10 d'abril: Votació popular
    11 a 13 Acampada
    13 Debat al Parlament!
    I, si tot surt que sí?! No m'ho puc creure!!

    Rosa d'abril....!

    ResponElimina
  3. PERO DE DEBO AQUESTA GENT D'UNIO ES CREUEN QUE TENEN FORÇA ELECTORAL?...NO POT SER¡¡¡¡¡"M'ELS IMAGINABA MES INTELIGENTS"
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  4. Vomitiu.
    Sort que també hi ha gent com en Vila d'Abadal, encara que aquest potser aguanta només per la memòria del seu avi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.