Ves al contingut principal

L'ofensiva unionista contra la Consulta


Sabadell








Contra tot pronòstic, UDC ha estat capdavantera en l'ofensiva unionista de la darrera setmana abans de la celebració de la Consulta de Barcelona Decideix. Ni el PP, ni el PSC, ni Ciutadans, tu. Un Duran i Lleida enfollit no sap exactament si li queda algun mitjà de comunicació català i espanyol (des de la nostra ràdio nacional a VEO7) des d'on esbombar la seva furibunda oposició, en una barreja d'admonició per als propis i de representació del Congrés espanyol en política exterior (espanyola). S'hi ha afegit amb gust la segona autoritat del país, la presidenta del Parlament de Catalunya Núria de Gispert (que penós que alguns centenars de milers d'independentistes l'hagin alçat on és), amb suposats arguments de neutralitat que en realitat no ho són: perquè no voler participar en la Consulta també et col·loca en un dels bàndols, en concret, en el de l'espanyolisme que UDC comparteix amb les forces abans esmentades (i encara amb ICV, lamentablement, tret de Raül Romeva, Ricard Gomà i alguns patriotes més).

Capítol a part mereix l'article de fa uns dies de la vicepresidenta del partit, Marta Llorens al diari del comte. D'una radicalitat total en el rebuig a les Consultes. Rebuig en defensa d'una suposada centralitat, sense percebre que el centre es mou, i molt. Al cap i a la fi, quines lliçons d'estratègia pot donar un partit que no ha concorregut mai en la seva història recent a unes eleccions en solitari. Sense el paraigües del germà gran. La Llorens insisteix en el fet que la demanda d'un nou pacte fiscal amb Espanya marca el límit al qual estan disposats a arribar. Però, una altra UDC és possible. No parlem de la militància de base que, passant olímpicament de les directrius del calb de la Franja, fa temps que va decidir votar a la Consulta. També alguns dirigents, encapçalats per l'alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal, han començat a mirar des de la finestra del tren del conformisme on viatgen còmodament instal·lats i comencen a descobrir i fer notar que, en realitat, el país circula per carretera i en direcció contrària a la del seu històric partit. Ells tenen en els anys a venir la responsabilitat de canviar la direcció d'UDC abans que Convergència es vegi forçada a canviar de soci.

Comentaris

  1. Permeteu-me felicitar entusiàsticament a tots els independentistes que han votat CyU, si es això el que volíeu, ja ho teniu.

    ResponElimina
  2. Que facin coalició UDC amb PPC i viuran feliços i menjaran anissos. Que UDC deixi de xuclar la sang de CDC. Llavores, si són valents, que sàpiguen enfrontar-se en unes eleccions lliurement, solets. A veure quin valor els dóna la societat catalana.

    Finalment, hi haurà acampada davant del Parlament No m'ho puc creure!!
    10 d'abril: Votació popular
    11 a 13 Acampada
    13 Debat al Parlament!
    I, si tot surt que sí?! No m'ho puc creure!!

    Rosa d'abril....!

    ResponElimina
  3. PERO DE DEBO AQUESTA GENT D'UNIO ES CREUEN QUE TENEN FORÇA ELECTORAL?...NO POT SER¡¡¡¡¡"M'ELS IMAGINABA MES INTELIGENTS"
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  4. Vomitiu.
    Sort que també hi ha gent com en Vila d'Abadal, encara que aquest potser aguanta només per la memòria del seu avi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…