Ves al contingut principal

Ni cent mil wats de potència

Consulta de Barcelona









Diu que la Federación Española de Fútbol ha contractat cent mil wats de potència per tapar la previsible xiulada de l'afició blaugrana al Borbó en els prolegòmens de la Final de la Copa del Rei que se celebra aquesta tarda. Són les habituals tècniques que, en d'altres àmbits de la realitat, com ara als mitjans, aplica amb tant d'èxit la brigada de narcòtics. Massa soroll, que diuen els documentalistes. Aquesta maniobra, però, m'ha fet pensar en la disparitat de reaccions de l'espanyolisme davant l'èxit de la Consulta sobre la Independència a Barcelona. Atesa la impossibilitat de deixar de parlar-ne, hem sentit, sempre a posteriori, reaccions ben diferents. En un extrem cal situar aquells que pateixen sordera crònica. En aquest segment, cal qualificar d'antològic l'article d'en Francesc de Carreras del passat 14 d'abril al diari del comte. L'home es mou en l'habitual demagògia revestida de tècnica jurídica per acabar carregant contra el Gran Timoner. Però on arriba a nivells de ceguesa extraordinària és en l'anàlisi de la participació a la consulta, fet que el porta a constatar d'entrada que, cito literalment, "curiosamente, en los últimos treinta años el independentismo no ha avanzado ni retrocedido, permanece igual".

Caram, quina capacitat d'anàlisi de la realitat (i de qualsevol estudi d'opinió que es vulgui, des de les enquestes dels diaris fins a les del CEO)! L'home es catedràtic de dret constitucional però no sap llegir. És normal, només es dedica a recitar de memòria la carta magna espanyola. No cal, però, sortir del mateix àmbit de l'espanyolisme radical resident a Catalunya, per contradir la seva visió sobre l'impacte de les Consultes, només cal llegir en un dels mitjans digitals d'aquest espai (ep, sense agafar-ne tampoc el constum) el seu excorreligionari i exdiputat de Ciutadans Antonio Robles. Cito també literalment: "No los menospreciéis, hace 30 años eran cuatro pelagatos sin más credibilidad que cualquier otra ocurrencia evanescente de la adolescencia. Hace 20, aún estaba prohibido en TV3 pronunciar la palabra independencia (órdenes de Jordi Pujol). Hace 10, CiU se resistía a echarse al monte de ERC por radicales y frikis. Y ayer, hasta el presidente de la Generalidad la votó". L'espanyolisme comença a veure les orelles al llop i és perquè, indiscutiblement, tot i els errors de les forces polítiques que encarnen les diferents versions de l'independentisme, estem gaunyant l'hegemonia. Encara que alguns mitjans s'esforcin a tapar-ho, si cal, com a Mestalla, amb la despreporcionada força de cent mil wats de potència.

Comentaris

  1. Cap comentari? Llàstima.
    Trobo que dóna de sí aquesta provocació que afectarà a la salut auditiva de molts assitents al partit. No és broma. Hi ha un creixent nivell de sordesa en joves provocat per les discoteques. Els metges otorrinos... no saben com tornar-ho a repetir que aquests decibels tan forts, l'oïda no els pot resistir.
    Aquesta provocació sonora, cal que vagi als tribunals per atac a la salut pública. Una xiuladissa de 100000 persones, per forta que sigui, és NATURAL i el cos s'hi adapta naturalment. Davant d'aquesta bestiesa, no hi ha oïda que ho resisteixi. Hi haurà sorderes a milers!!
    Els qui pugueu, denuncieu-ho als tribunals!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…