Ves al contingut principal

Ni les cadires ens van deixar

Avui, diada de Sant Jordi, no em resisteixo a recomanar la darrera obra d’en Jaume Sobrequés i Callicó, titulada L’Onze de Setembre i Catalunya. Guerra, resistència i repressió (Barcelona: Editorial Base, 2011). Es tracta d’un llibre breu, fàcil de llegir, però que alhora permet tastar el llenguatge i l’esperit original de l’època en els seus propis documents. S’estructura en dues parts: una primera, conté una bona síntesi de la Guerra de Successió i la pèrdua de les llibertats catalanes (recomanable per a qui vulgui un coneixement ràpid dels aspectes medul·lars del procés). A continuació, en la segona part, trobem vint-i-quatre textos fonamentals per a il·lustrar el període de guerra i resistència de les institucions catalanes (d’entre el juliol de 1713 i el setembre de 1714) i altres disset testimonis de les enfollides mesures repressives adoptades per les autoritats d’ocupació entre el setembre de 1714 i l’octubre de 1718.

Posats a triar-hi un tast, ara que s’apropen les eleccions municipals, transcric una part del penúltim document, dedicat a l’intent d’esborrar fins al darrer record del govern municipal barceloní lliure de la nostra època constitucional (p. 234-235): “Habiendo entendido el rey que en las casas del Ayuntamiento de esa ciudad de Barcelona se conserva presentemente, en un gran salón alto, el teatro y asientos que usaba el Consistorio de Ciento, manda su majestad que vuestra excelencia [el capità general] haga luego, se quiten estos asientos antiguos y se ponga la sala en la forma en que están las de los Ayuntamientos de las demás ciudades de estos reinos. Dios guarde a vuestra excelencia muchos años como deseo. Madrid, 28 agosto 1718.”

Comentaris

  1. Eliminar símbols.

    És curiós que des de Madrid parlessin de "estos reinos" i no d'una única Espanya...

    No ens consideraven espanyols, i a dia d'avui encara tampoc.

    ResponElimina
  2. Molt bona l'aportació!!

    Gràcies, Granollacs.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…