Obertura de ments

Casa de la vila d'Arnes
El dret propi, traduït en forma d'un sistema constitucional complet i consistent, bastit al llarg de segles, era al mateix cor de la catalanitat en el nostre període de sobirania anterior a la derrota de 1714. Els catalans ho eren sobretot per l'adhesió a una organització política pròpia. Si bé és cert que l'Estudi General de Lleida actuà com a centre formatiu per excel·lència dels nostres juristes al llarg dels segles XV i XVI, centenars de joves aspirants marxaren a estudiar a les universitats de Tolosa de Llenguadoc, Pisa i Bolonya, enriquint després amb el seu coneixement del dret europeu la nostra arquitectura política centenària. Construïem les nostres institucions en contacte amb les millors universitats del món jurídic europeu, des d'on entraren a Catalunya les modes i les transformacions profundes en la doctrina i la pràctica del dret.

Refractari a les influències i espaordit per l'esclat de l'heretgia, Felip II de Castella, senyor dels comtats de Barcelona, Rosselló i Cerdanya (explicava fa dècades Joan Reglà) va decidir el 1559 prohibir la sortida a Europa d'estudiants dels seus regnes. El 1568, davant el creixement del protestantisme en el veí país occità, el monarca refermà aquesta prohibició específicament per als seus territoris de la Corona d'Aragó. Durant les dècades següents, l'anterior influència europea fou substituïda per una tímida decantació dels estudiants de dret catalans cap a la puixant Universitat de Salamanca. Com afirmava Eduard Punset, l'altre dia, en rebre la Creu de Sant Jordi, els països que es tanquen en sí mateixos perden neurones. És el que Espanya porta fent-nos cinc segles. I tot i els seus esforços (i la tonteria d'alguns) ens continuem ensortint.

Comentaris

  1. Moisès (política colonial)30 d’abril de 2011 a les 10:33

    Quin nivellàs company, et llegeixo cada dia.

    ResponElimina
  2. Efectivament, ets un punt de referència vital.
    En conseqüència amb el que dius, i seguint amb l'experiment d'E. Punset amb en Sergio Ramos, fenòmens com en Bono i molts del PP deuen donar zero de neurones... És com allò d'aprendre idiomes, amb el que diuen que pot ser perillós de tornar-se boig. Com una bona dona que ens fa una mica de neteja a casa, en que deia que és una llàstima que a Suïssa no parlin només suïs i prou... Li vaig replicar que és com l'inexistent "espanyol" i no va entendre res... li deurien salter les poques neurones que li deurien quedar... (Per a la vostra tranquilitat, consti que li ho vaig aclarir!)

    ResponElimina
  3. Gràcies, Moisès: jo també segueixo "Política colonial" sempre que puc!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas