Ves al contingut principal

Podríem anar concretant el com i el quan?

Ajuntament de Barcelona









El passat 13 d'abril, dia històric en el qual per primera vegada, el Parlament de Catalunya va debatre sobre la devolució de la independència nacional (sí, encara que a fora l'espectacle no fos del tot edificant), que ens fou arrabassada per les armes fa tres-cents anys, el diputat Jordi Turull, portaveu parlamentari de la federació governant, va afirmar que CiU podia estar d'acord amb el què, però no en el com ni en el quan. Més enllà del fet que els unionistes del seu grup (gairebé tots d'Unió) potser no hi estarien del tot d'acord amb aquesta tesi, per donar per bona la seva excusa, per a no creure que es tractava només de fugir d'estudi, caldria concretar. Marcar el camí d'una vegada. És innegable que Convergència i Unió, després de la victòria electoral del passat 28 de novembre té tot el dret a portar la iniciativa. Així ho ha volgut el poble que tan sovint s'equivoca.

Però si, de veritat, la majoria del seu grup està d'acord amb Solidaritat Catalana i ERC (i amb la majoria del poble de Catalunya segons totes les enquestes) en el què, però no en el com i en el quan (gran notícia!), el país necessita d'una vegada per totes un calendari d'actuació clar i transparent. Si hem de suportar més retallades a compte de la permanència del nostre espoli, si hem de posar en risc amb més temps d'autonomisme la supervivència del país i l'herència material i cultural de les properes generacions, potser tenim dret a saber del cert quin és l'encara a hores d'ara boirós objectiu final i quin el procediment que l'actual majoria vol per assolir-ho. Si hem d'esperar dos anys més a contemplar la mort de l'inviable projecte de pacte fiscal, sembla absolutament necessari que Convergència i Unió concreti, d'una vegada, quin serà el famós pla B el dia després que el nacionalisme espanyol llenci a les escombraries la seva proposta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…