Ves al contingut principal

Podríem anar concretant el com i el quan?

Ajuntament de Barcelona









El passat 13 d'abril, dia històric en el qual per primera vegada, el Parlament de Catalunya va debatre sobre la devolució de la independència nacional (sí, encara que a fora l'espectacle no fos del tot edificant), que ens fou arrabassada per les armes fa tres-cents anys, el diputat Jordi Turull, portaveu parlamentari de la federació governant, va afirmar que CiU podia estar d'acord amb el què, però no en el com ni en el quan. Més enllà del fet que els unionistes del seu grup (gairebé tots d'Unió) potser no hi estarien del tot d'acord amb aquesta tesi, per donar per bona la seva excusa, per a no creure que es tractava només de fugir d'estudi, caldria concretar. Marcar el camí d'una vegada. És innegable que Convergència i Unió, després de la victòria electoral del passat 28 de novembre té tot el dret a portar la iniciativa. Així ho ha volgut el poble que tan sovint s'equivoca.

Però si, de veritat, la majoria del seu grup està d'acord amb Solidaritat Catalana i ERC (i amb la majoria del poble de Catalunya segons totes les enquestes) en el què, però no en el com i en el quan (gran notícia!), el país necessita d'una vegada per totes un calendari d'actuació clar i transparent. Si hem de suportar més retallades a compte de la permanència del nostre espoli, si hem de posar en risc amb més temps d'autonomisme la supervivència del país i l'herència material i cultural de les properes generacions, potser tenim dret a saber del cert quin és l'encara a hores d'ara boirós objectiu final i quin el procediment que l'actual majoria vol per assolir-ho. Si hem d'esperar dos anys més a contemplar la mort de l'inviable projecte de pacte fiscal, sembla absolutament necessari que Convergència i Unió concreti, d'una vegada, quin serà el famós pla B el dia després que el nacionalisme espanyol llenci a les escombraries la seva proposta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.