Ves al contingut principal

PSC i afins: autonomisme de psiquiàtric








Les darreres hores abans de la històrica Consulta de Barcelona han estat monopolitzades per les crítiques de l'autonomisme d'esquerres a la convocatòria, francament nerviós pel curs dels esdeveniments. Se senten en minoria i així ens ho volen fer saber. Bé. Fantàstic. Certament, des de la descomunal patacada del 28-N, el principal referent polític d'aquest malmès espai, el PSC, sembla atordit. Autènticament estabornit pel directe a la mandíbula. Amb commoció cerebral. Cent dies després, encara no ha aconseguit aixecar-se del terra del quadrilàter. Més preocupant encara, és com si presentés una acumulació de patologies mentals producte de l'impacte duríssim rebut. Els danys semblen molt considerables i així, se succeeixen posicions absolutament incomprensibles per a la immensa majoria de la ciutadania d'un país que viu hores dramàtiques. Fa uns dies, el portaveu parlamentari Joaquim Nadal acusava el govern de la Gestoria d'intoxicar l'opinió pública (mania persecutòria) i reblava pocs dies després l'argument a la ràdio perdent absolutament els papers davant l'audiència (atacs d'histèria).

El partit, responsable primer de l'acumulació de deute més descomunal de la història de la Gestoria, tot i haver pactat el millor finançament de la història (amnèsia), critica ara agrament, d'una banda, les retallades de 2.600 milions d'euros del govern Mas, mentre, de l'altra, exigeix que es compleixin fil per randa les exigències de Madrid: és a dir, una tisorada de més del doble, en concret, de 5.800 milions d'euros (transtorn de doble personalitat). Com si volgués provocar una ensulsiada dels serveis públics sense precedents coneguts a Europa. L'espectacle final, després de mesos de suportar l'actitud antidemocràtica de l'alcalde Hereu (accessos d'agressivitat descontrolada), ens l'oferia ahir el diari de capçalera de l'esquerra autonomista en publicar no pas un breu a les pàgines de política, sinó la portada, el tema del dia i l'editorial dedicats a criticar de forma radical la Consulta sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà demà a la capital del Principat, alhora que la qualificava d'antuvi d'autèntic fracàs i de cortina de fum (pèrdua greu de les percepcions sensorials bàsiques). Francament, em sembla que tots plegats necessiten un reconeixement psiquiàtric urgent.

Comentaris

  1. Lo pitjor el seu electorat, la síndrome d'Estocolm, o l'autoodi o odi directament.

    ResponElimina
  2. La llàstima és que ocupen un espai indegut al país. Vull dir que sembla que no poguem ser socialistes i catalans de soca-rel. Aquesta versió de que per ser socialista, et calgui ser espanyol, la trobo tan monstruosa que fa que els que són socialites de debò, i vulguin seguir sent catalans, no tinguin a qui escollir. És una apropiació indeguda d'una marca política.
    Quan, quan els socialistes catalans es deslliuraran del setge al que són sotmesos?
    La condició nacional política de Catalunya està deformada respecte d'un país normal, i no fan res per solucionar-ho.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…