PSC i afins: autonomisme de psiquiàtric








Les darreres hores abans de la històrica Consulta de Barcelona han estat monopolitzades per les crítiques de l'autonomisme d'esquerres a la convocatòria, francament nerviós pel curs dels esdeveniments. Se senten en minoria i així ens ho volen fer saber. Bé. Fantàstic. Certament, des de la descomunal patacada del 28-N, el principal referent polític d'aquest malmès espai, el PSC, sembla atordit. Autènticament estabornit pel directe a la mandíbula. Amb commoció cerebral. Cent dies després, encara no ha aconseguit aixecar-se del terra del quadrilàter. Més preocupant encara, és com si presentés una acumulació de patologies mentals producte de l'impacte duríssim rebut. Els danys semblen molt considerables i així, se succeeixen posicions absolutament incomprensibles per a la immensa majoria de la ciutadania d'un país que viu hores dramàtiques. Fa uns dies, el portaveu parlamentari Joaquim Nadal acusava el govern de la Gestoria d'intoxicar l'opinió pública (mania persecutòria) i reblava pocs dies després l'argument a la ràdio perdent absolutament els papers davant l'audiència (atacs d'histèria).

El partit, responsable primer de l'acumulació de deute més descomunal de la història de la Gestoria, tot i haver pactat el millor finançament de la història (amnèsia), critica ara agrament, d'una banda, les retallades de 2.600 milions d'euros del govern Mas, mentre, de l'altra, exigeix que es compleixin fil per randa les exigències de Madrid: és a dir, una tisorada de més del doble, en concret, de 5.800 milions d'euros (transtorn de doble personalitat). Com si volgués provocar una ensulsiada dels serveis públics sense precedents coneguts a Europa. L'espectacle final, després de mesos de suportar l'actitud antidemocràtica de l'alcalde Hereu (accessos d'agressivitat descontrolada), ens l'oferia ahir el diari de capçalera de l'esquerra autonomista en publicar no pas un breu a les pàgines de política, sinó la portada, el tema del dia i l'editorial dedicats a criticar de forma radical la Consulta sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà demà a la capital del Principat, alhora que la qualificava d'antuvi d'autèntic fracàs i de cortina de fum (pèrdua greu de les percepcions sensorials bàsiques). Francament, em sembla que tots plegats necessiten un reconeixement psiquiàtric urgent.

Comentaris

  1. Lo pitjor el seu electorat, la síndrome d'Estocolm, o l'autoodi o odi directament.

    ResponElimina
  2. La llàstima és que ocupen un espai indegut al país. Vull dir que sembla que no poguem ser socialistes i catalans de soca-rel. Aquesta versió de que per ser socialista, et calgui ser espanyol, la trobo tan monstruosa que fa que els que són socialites de debò, i vulguin seguir sent catalans, no tinguin a qui escollir. És una apropiació indeguda d'una marca política.
    Quan, quan els socialistes catalans es deslliuraran del setge al que són sotmesos?
    La condició nacional política de Catalunya està deformada respecte d'un país normal, i no fan res per solucionar-ho.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas