Ves al contingut principal

PSC i afins: autonomisme de psiquiàtric








Les darreres hores abans de la històrica Consulta de Barcelona han estat monopolitzades per les crítiques de l'autonomisme d'esquerres a la convocatòria, francament nerviós pel curs dels esdeveniments. Se senten en minoria i així ens ho volen fer saber. Bé. Fantàstic. Certament, des de la descomunal patacada del 28-N, el principal referent polític d'aquest malmès espai, el PSC, sembla atordit. Autènticament estabornit pel directe a la mandíbula. Amb commoció cerebral. Cent dies després, encara no ha aconseguit aixecar-se del terra del quadrilàter. Més preocupant encara, és com si presentés una acumulació de patologies mentals producte de l'impacte duríssim rebut. Els danys semblen molt considerables i així, se succeeixen posicions absolutament incomprensibles per a la immensa majoria de la ciutadania d'un país que viu hores dramàtiques. Fa uns dies, el portaveu parlamentari Joaquim Nadal acusava el govern de la Gestoria d'intoxicar l'opinió pública (mania persecutòria) i reblava pocs dies després l'argument a la ràdio perdent absolutament els papers davant l'audiència (atacs d'histèria).

El partit, responsable primer de l'acumulació de deute més descomunal de la història de la Gestoria, tot i haver pactat el millor finançament de la història (amnèsia), critica ara agrament, d'una banda, les retallades de 2.600 milions d'euros del govern Mas, mentre, de l'altra, exigeix que es compleixin fil per randa les exigències de Madrid: és a dir, una tisorada de més del doble, en concret, de 5.800 milions d'euros (transtorn de doble personalitat). Com si volgués provocar una ensulsiada dels serveis públics sense precedents coneguts a Europa. L'espectacle final, després de mesos de suportar l'actitud antidemocràtica de l'alcalde Hereu (accessos d'agressivitat descontrolada), ens l'oferia ahir el diari de capçalera de l'esquerra autonomista en publicar no pas un breu a les pàgines de política, sinó la portada, el tema del dia i l'editorial dedicats a criticar de forma radical la Consulta sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà demà a la capital del Principat, alhora que la qualificava d'antuvi d'autèntic fracàs i de cortina de fum (pèrdua greu de les percepcions sensorials bàsiques). Francament, em sembla que tots plegats necessiten un reconeixement psiquiàtric urgent.

Comentaris

  1. Lo pitjor el seu electorat, la síndrome d'Estocolm, o l'autoodi o odi directament.

    ResponElimina
  2. La llàstima és que ocupen un espai indegut al país. Vull dir que sembla que no poguem ser socialistes i catalans de soca-rel. Aquesta versió de que per ser socialista, et calgui ser espanyol, la trobo tan monstruosa que fa que els que són socialites de debò, i vulguin seguir sent catalans, no tinguin a qui escollir. És una apropiació indeguda d'una marca política.
    Quan, quan els socialistes catalans es deslliuraran del setge al que són sotmesos?
    La condició nacional política de Catalunya està deformada respecte d'un país normal, i no fan res per solucionar-ho.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…