Ves al contingut principal

Relats de diumenge (X): ofegueu-los amb més impostos!

Canal de la dreta de l'Ebre







Any del Senyor de 1257. Els homes del comte no acostumen a tenir pietat. L'aplicació d'una violència extrema a les relacions feudals és clau per mantenir l'hegemonia del senyor sobre els seus vassalls. Els habitants del petit vilatge ho saben. I no disposen d'eines per oposar-s'hi. Foren els darrers a caure sota la seva dependència i, precisament per això, les hosts comtals s'hi abraonen humiliant-los tant com poden. Quan cal, els soldats executen amb precisió absoluta les seves operacions de càstig. Surten ordenament del castell, completen el camí, prenen els quatre punts cardinals del vilatge i obliguen els seus habitants a lliurar-los la part fonamental de les seves collites. Teòricament, a canvi de proporcionar-los seguretat en la seva terra de frontera. El pes de les exaccions va directament al manteniment del castell comtal, incloses les fastuoses festes que s'hi celebren. Així, els pagesos que habiten en fràgils cabanes de fusta contribueixen a edificar i mantenir les cases de pedra, dins del castell, dels soldats, ministres i servidors del comte.

No penseu que tots els pagesos del vilatge són contraris al comte i a les seves exaccions abusives. No, no, que va. Molts d'ells aspiren, simplement, a deixar el vell vilatge per a instal·lar-se al castell. Així passaran de dominats a dominadors. Darrerament, el fred i altres condicions metereològiques adverses han compromès, no només les collites, sinó també la volateria, els porcs senglars, els confits i el bon vi que sempre havien arribat fins ara a la taula del comte i els seus homes. La decisió del governant és incontestable: si els pagesos d'aquell vilatge remot no poden servir-nos com fins ara, simplement, caldrà apujar-los els impostos. Com de costum els cavallers més fidels i les seves mainades han sortit del castell amb els cofres buits i amb les armes adequades per omplir-los. Als homes del vilatge només se'ls ofereixen dues opcions: rebutjar d'una vegada la força bruta del comte plantant cara o fugir per sempre més a unes altres terres. Mentre el consell dels caps de casa decideix, dones i nens comencen a omplir els carros per a la marxa. Potser serà l'únic remei...

Comentaris

  1. És com si llegís l'"Església del Mar" en versió reduïda. Sense voler menysprear aquesta versió original! El que passa, és que en Falcones també m'agrada.

    Doncs, sí. Els castellans segueixen ficats en aquest criteri que descrius, el de buidar les butxaques de tot bitxo que es mogui sota de la capa del seu cel. No són innovadors, ni tenen vergonya de ser tant cavernaris. Fins i tot émpren la mentida sistemàtica, ja que veuen que ningú els replica des de segles i segles. La violència, del gènere que sigui, els funciona. Per què canviar de comportament? Som nosaltres, les seves víctimes, els qui els hem de plantar cara!
    Quan vegin que ens n'anem de veritat, bramaran! Que bramin, que bramin, que seran ells els qui s'hauran de treballar la seva terra...!

    ResponElimina
  2. Però la espera comença a fer-se feixuga, Ramon, quant ens en anirem?, quant de temps falta?, ho podré veure jo o es cosa dels meus nets?, perquè el meu avi ja ho esperava i es va morir fa 40 anys i el meu pare després de passar una guerra no gosava ni parlar-ne, va preferir treballar de valent perquè coneixia la feina del polítics.
    Ens tenim de quedar despullats sota la pluja del hivern per agafar el que es nostra?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…