Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XI): Estratègies de crionització

L'Ebre









L'home no es pot dir que mai, des de feia molts i molts anys, hagués gaudit de bona salut. Aquell matí, però, quan l'ambulància el va portar a correcuita a l'hospital presentava un quadre comatós que l'introduïa de ple, a marxes forçades, en la fase terminal. L'equip mèdic, format teòricament pels millors, es va reunir després d'una primera inspecció del malalt. El seu cap era un home enèrgic, d'idees aparentment clares i aficions marineres. Era del parer que, per davant de tot, abans de pensar en res més, era necessari estabilitzar-ne les constants vitals i evitar que marxés definitivament. Altres metges de l'hospital, en franca minoria, eren partidaris d'operar-lo d'urgència assumint-ne els riscos: calia extirpar el tumor que sotmetia aquell cos pacient a una degradació imparable. Era precís cauteritzar d'arrel el problema que amenaçava de provocar una fallada general. Fins i tot el catedràtic emèrit, en altres temps partidari de tractaments conservadors, havia acabat aliniat amb la jovenalla.

Però no només hi havia problemes d'estratègia entre el cap mèdic i altres metges no tan reconeguts. Hi havia també el doctor calb, distingit amb tota mena de premis nacionals i internacionals, sempre superb i aficionat a anar per lliure. Per a ell, el malalt estava fet un xaval i es tractava només d'una simple crisi transitòria. D'operar res i d'extirpar encara menys. Quina mandra. No volia escàndols que l'impedissin fitxar en un futur, el més proper possible, pel totpoderós hospital veí. La decisió final de l'equip va consistir a esperar un tractament revolucionari que es trobava en fase de proves i que d'aquí un parell d'anys estaria finalment operatiu (sempre que els assajos clínics anessin bé). Només calia aconseguir mantenir viu el pacient durant vint mesos, si calia, fent ús de la crionització. El doctor calb, visiblement contrariat, va espetar una amenaça abans d'acabar la reunió de l'equip: les autoritats sanitàries de la Unió Europea, els va advertir, mai aprovarien la implantació d'aquella nova tècnica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…