Ves al contingut principal

Se va habé un follón

Parc Catalunya (Sabadell)









Tot i la crisi devastadora que ens tenalla, encara queda espai per l’humor. A la manifestació de fa uns dies a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, tal i com ens va ensenyar l’APM hi havia, suspesa en l’aire, sostinguda per globus, una pancarta amb aquest mític lema. L’acumulació de retallades ha posat el país en una mena d’estat d’excepció. El Telenotícies de la nostra explicava pocs dies després que una part important, majoritària, dels especialistes formats en els darrers anys als hospitals catalans no podran obtenir-ne contractes definitius. De fet, s'entrevistava un d'ells, a punt de fer les maletes amb destinació Alemanya. Els recursos invertits en la seva formació s’esfumaran. Aquesta setmana, precisament, una cosina nostra fragatina, que acaba d'aprovar el MIR, podent triar entre hospitals de Barcelona i Bilbao no ha dubtat ni un moment. Fuga de talents, en diuen.

Allò que no deixa de sorprendre és el fet que només a Catalunya, segons sembla, hi ha problemes en el finançament de la Sanitat. Fins i tot la ministra Pajín es permet anar-nos donant lliçons. Els talls de vies urbanes només se succeeixen a Barcelona. Ni Sevilla, ni València, ni Madrid, ni Saragossa, ni Bilbao. A Badajoz poden continuar tranquil·lament, suposo, amb les seves operacions de canvi de sexe. Només aquí sembla haver-hi amenaça de retallada. Només aquí hi ha dèficit galopant. En canvi, a Espanya, el sistema sanitari s’aguanta d’allò més bé. Per alguna cosa se’ns espolien entre quinze i vint mil milions d’euros anuals. Per poder mantenir a Espanya els serveis públics que aquí trontollen o passen definitivament a la història. “Se va habé un follón”. Tant de bo.

Comentaris

  1. Sí, és un tema de reflexió per veure si:
    1- És veritat que no ens queda ni cinc?
    2- Pot plegat, pot ser una maniobra per primar beneficis a les mútues?
    3- Segons diu el President, només és un reajustament de dos anys. Després ja podrem seguir com si res no hagués passat. Sí o no?
    4- Com ho podem fer per saber de l'honestedat i fiabilitat d'aquestes mesures?
    5- Tot plegat, pot ser una maniobra per preparar el país cap la independència?
    6- O, és que Boi Ruiz i Mas-Colell van per lliure cap a la dreta sense cap mena de vergonya?
    No me'n crec cap!

    Que em disculpi el President, però fa uns quants anys que vaig descobrir que no hi ha ni un pam de net i d'honest arreu de cap polític. Quina en porta de cap?
    Encara que amb una mica més habilitat que d'altres polítics, aquí hi ha gat amagat..., ho ensumo.

    ResponElimina
  2. Tampoc tenen ni cinc allà, però pasarà el mateix que aquí: Anar fent com si no passés res mentre no arribin les eleccions però un cop s'hagin celebrat i es destapi bona part de la merda que també amaguen... Espero que sigui lleu.

    ResponElimina
  3. Bona foto del Parc. Molts records d'aquest indret sabadellenc.

    ResponElimina
  4. Penso com en Ramon Llull i crec, com el segon anònim, que després de les eleccions municipals es destaparà quelcom.
    I afegeixo que es una vergonya el actuar d'aquesta forma, al "Gran Timoner" el tindríem de portar a fer un passeig en una "Golondrina", de ben segur es mareja perquè no sap que es donar un cop de timó i fotre el camp d'aquesta Ejcaña de merda.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…