Ves al contingut principal

Serà un 14 d'abril

Platja de Sant Pol de Mar









Es veu que no hi ha pressa. Sembla que no està en joc, que no penja d'un fil, el futur dels nostres fills. Que podem anar fent, malvivint amb les misèries que l'autonomisme ens ofereix cada dia. Per això, ahir, a les 18.22 hores, la federació governant al nostre país (amb la significativa absència del Gran Timoner a l'hemicicle: el debat no l'interessa?) va decidir avortar el debat sobre la independència nacional. S'ha acabat el bròquil. Ara tocarà empassar-se noves tones de frustració amb una patètica maniobra de distracció de final conegut. És, sembla, la manera com els independentistes de CiU han decidit que cal eixamplar la nostra majoria (que ja és tal: ho diuen de fa mesos totes les enquestes). Encara ens cal esperar més. Com diu un bon lector d'aquest bloc, ara, d'immediat, sense espera, veuen més bé retallar els serveis públics que retallar l'espoli fiscal. El que ve, doncs, ja ho sabem: quatre anys de patiment extrem d'un país intervingut. Quatre anys de llistes d'espera a la sanitat, d'atur creixent, de tancament d'empreses, d'empobriment general, de paràlisi a les infraestructures, de degradació del sistema escolar, d'una administració dessagnada. Quatre anys més d'ignomínia i d'estultícia.

Quatre anys més de jocs irresponsables. De regat en curt dels de sempre. De pensar en la cadira. Però no hem de perdre l'esperança. La força del poble acabarà surant incontenible. Finalment, després que els polítics autonomistes caiguin encara més baix (sí, encara poden), vindrà un 14 d'abril. Després que el govern espanyol, d'aquí poc a mans de la dreta cavernícola (amb l'auxili de l'esquerra d'encefalograma pla), ens insulti i ens assetgi, no tindran altre remei. Els polítics independentistes hauran de deixar de fer autonomisme. Serà un 14 d'abril quan, a unes eleccions al Parlament de Catalunya, els partits nacionals, fent saltar pels aires l'oposició del front unionista que conformen PSC, PP i Ciudadanos (una minoria, només són 49 de 135), proposin als ciutadans en els seus programes electorals, una vegada superada la broma de l'impossible pacte fiscal, un projecte obertament rupturista amb Espanya. Serà un 14 d'abril. I la victòria diàfana dels partits nacionals amb una franca proposta independentista provocarà un veritable canvi de règim cap a la llibertat. Serà un 14 d'abril. I des d'avui mateix hem de treballar des de baix incansablement perquè sigui un 14 d'abril de l'any 2014.

Comentaris

  1. Segons la meva opinió SI ha fet molt bé complint la seva paraula. I molt malament utilitzant la proposta de llei de forma partidista. Ha fet molt bé defensant amb dignitat les seves idees i molt malament coaccionant el vot, lliure, dels diputats de CiU. L'acampada ha donat una imatge de l'independentisme llunyana de la que va donar diumenge amb el 10A.
    Una cosa positiva: veure definit el bloc unionista que, com bé dius, és minoritari. I la negativa el fraccionament del bloc independentista sense cap complicitat entre ERC, SI i DCat.

    ResponElimina
  2. De les tres mentides que trobo en el comentari anterior les més greus, les que em provoquen aquesta primera part del comentari és la de la coacció al vot "lliure" dels diputats de CIU. No hi ha coacció per part de qui ha ofert, presentant la proposició, la possibilitat de votar si, no o abstenció (què és el que clarament han fet)i no hi ha hagut vot lliure per part dels diputats de CIU, o no heu vist com el cap del seu grup els indicava el que havien de votar aixecant la ma amb els tres dits enlaire?
    Sobre l'entrada d'avui d'en Granollacs, com no he vist el debat sencer, he llegit la intervenció de SI i m'ha semblat emocionant. En canvi el fragment que he vist del representant de CIU, el nom del qual ni m'interessa, m'ha semblat decebedor. He tingut la sensació que un botifler em deia als meus quasi seixanta anys, que sóc un impacient. Merda! Estem a urgències i no ens atenen! Respecto el seu vot majoritari, tinc amics que els van votar cofois, i ja s'estant adonant que un govern com els de la primera època de Pujol no tornarà mai més i menys de la ma de CIU. Estan acabats, aprofitin per viure de renda aquests quatre anyets. Calen noves actituds. No ens digueu impacients, accepto que ens digueu minoritaris. Cada cop que ens digueu impacients us diré botiflers amb màscara enganyababaus.

    ResponElimina
  3. Te un gran volum. Es una massa pesant, com un tren de mercaderies. I necessita una gran energia per moure'l. Però es mou, es mou, el movem. I cada cop mes depresa. Cada dia n'hi ha mes gent que decideix unir-se i empènyer. Es mou i ja no es pot parar. M'importa una bleda qui i com l'empeny. Evidentment aquest tren es diu Catalunya i la via porta cap una estació final: la llibertat.

    ResponElimina
  4. Sobre SI: l'acampada ha tingut el mateix ressò mediàtic que les consultes.

    El clima comunicatiu del país és el que és i fa que l'acció de SI tingui molta cobertura: és espectacular, te un punt friki i dona una mala imatge de l'independentisme.

    Els Godòtics, la Copro i els Periodòntics s'hi han abraonat amb delit.

    No m'agraden les actuacions polítiques que donen una imatge minoritària de l'independentisme, que usen tècniques immadures i el show business per reclamar l'atenció.

    Això estava molt bé als 80, quan calia sobretot que la gent s'adonés que l'independentisme existia, però ara ja no. Ara ho sap tothom, ara el que cal és donar-li una imatge de viabilitat i de seny.

    Hem d'apel·lar als votants del PSC desencantats, als espanyols semi-integrats i a la nova immigració per augumentar el nombre de convençuts. I amb plantades a la ciutadella no ho aconseguirem.

    Sobre CIU: la conveniència de la seva actuació al pseudoparlament depèn del seu objectiu final.

    Si el seu objectiu final és fer un retorn al peixalcovisme Pujolià II, acceptant un pacte fiscal de merda i dient a la gent que és nutella, el que van fer ahir és execrable.

    Si el seu objectiu final és la independència i creuen sincerament que cal passar pel fracàs del pacte fiscal per convèncer els que van menalment endarrerits i fer una gran majoria que arrasi en un referèndum, endavant.

    ResponElimina
  5. ÉS cert que CiU no anava a les eleccions amb una proposició independentista i no seria honest ara tirar per aquesta via.
    Jo crec que la seva via només és l'excusa per acabar sent totalment independentistes. Donem-los el temps que demanen i a veure... El que sí que han de fer, és no tantes retallades i deixar clar quina és la causa dels nostres mals: una espoliació inaguantable dels nostres recursos. Això s'ha de començar a explicar a la gent.

    ResponElimina
  6. No m'agrada el que fa CiU i no m'agrada com ho fa.

    Però potser es la única forma de fer-ho, si es que fa quelcom, es-clar.

    A "la gent", al "poble" les coses no se l'hi poden explicar amb paraules, no les escoltem, no les entenem, no les païm ni les recordem després.

    A cops de basto ja es una altre cosa, com als burros, si la ma ens fa mal, ens pica, ens cou i no nomes son pessigolles aleshores ens la mirem.

    Els catalans estem dormits, ens en han fet tantes i tan grosses que ja no reaccionem com tindríem de fer-ho, des-de petits ens han criat com a subnormals lingüística i cultural-ment, ens han robat dient-nos que tan sols era una distribució lògica dels diners... o ni tan sols ens ho han dit...

    Varem sortir al carrer el 10J, ho varem fer rient, cridant "Independència" com si anéssim de festa major, no com si realment no la demanéssim..., després varem sopar de tapes en un bar de la Rambla i varem anar a dormir satisfets, cofois, realitzats i auto-enganyats.

    Ens cal que ens maltractin de valent, que no ens trobem ni un "duro" a la butxaca, que estiguem pitjor que els nostres avis, que veiem com els de la resta del estat ens menyspreen perquè no ens poden treure ni un euro mes perquè ja no el tenim.
    Ens cal que com a València ja ni es parli català... i ens cal que en Mas vagi a Madriz a pidolar un pacte i el fotin fora a cops de peu.

    Que farem aleshores?... em temo que res, apart de menjar engrunes i lliurar l'autonomia al centralisme mes caspós, parlar en castellà i anar a la fira d'Abril del poble.

    Però em queda un bri d'esperança, podem sortir al carrer a agafar el que es nostra, però fen-t'ho com ho han fet els dels països musulmans, sense festes, amb un parell de collons, per no tornar a casa sense haver-ho aconseguit.
    No deixant que els mossos, la poli o la GCivi vingui a emportar-se els nostres polítics, plantant cara fins el final.

    Sabrem fer-ho?... i perquè coll... no ho fem ara?.

    ResponElimina
  7. És el bloc més culte de tots el que veig... Primer això.
    En segon lloc, no trobo que hagi estat tant friki haver fet la semi-acampada. Què voleu que us digui... Amb el que jo no hi comptava és amb la prohibició clara que es va reglamentar a rel d'uns estudiants (suposats) que van instal·lar-se ala Pça. F. Macià fa uns anys, crec per pressionar el Tractat de Bolonia. Les lleis les hem de cumplir i més si les hem fet nosaltres mateixos. Què hi farem.
    Per altra banda, la tensió Mas-ZP creix i trobo que la corda està ben tensada. El President ens pot fallar, però donem-li un marge per veure com resol aquesta tensió. Tampoc té gaires sortides, i aquesta pot ser l'alternativa a mesures més dràstiques, com les que proposa SI, tribunals, etc...
    Una altra punt i curiós: Aquests bons de la Generalitat, no els trobeu com si fossin (inclosos els anteriors) un sistema d'auto-finançament? Que Madriz no calgui...?

    ResponElimina
  8. Permeteu-me aquesta nova incursió. La trobo molt interessant.
    El Parlament acaba d'aprovar una moció de rebuig de la sentència del TC en contra del català. Tothom ha votat a favor, excepte els creadors de problemes: PP i C's.
    A això se li pot dir plantar cara al TC des del Parlament de manera exaustiva, absoluta.
    Aquest és un molt bon pas per deixar d'anar abaixant el cap.

    MOLT BÉ!!

    ResponElimina
  9. Amb sortides de to o no, SI està aconseguint tres mesos que es parli dia sí i dia també de la independència. Ha fet arribar el debat al Parlament. ERC va a remolc. De CiU (o CyU com li diuen ara) no sé que pensar, no es pot quedar bé amb tothom, s'han de definir (després del paperot que han fet amb les consultes i la votació de llei d'independència, i el que faran amb el pacte fiscal, són capaços de pactar amb el PP). I no podem esperar 4, 8 o 12 anys a veure que passa amb el finançament. Encara que soni demagògic, veig l'educació que tindran els meus fills de 3 i 4 anys, els serveis, les infraestructures, la indústria, etc. i quan tot això és resolgui i CiU s'aclareixi haurem comdemnat a una generació a fer de cambrers dels universitaris britànics de Lloret, perquè no quedarà res més.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…