Ves al contingut principal

Un dia per a la història



Després de mesos de gestació ha arribat el gran dia. Gràcies a tots els que heu deixat hores de son i de família, maldecaps més o menys intensos per treure temps de sota les pedres. Tot i les adversitats. Tot i la carrera de relleus unionista que ens ha portat dels retrets d'en Duran i les agressions de l'extrema dreta (espanyolista i legal) a l'atzagaiada final de El Periódico, obligat a darrera hora a actuar davant la impossibilitat d'amagar per més temps la Consulta a l'opinió pública. La nostra és una lluita de generacions. Amb un enorme sentit històric. Avui crec ben adequat recordar les paraules del preàmbul del "Decreto de Persecución del Separatismo", dictat pel Borbó a proposta del president del Directori Militar Miguel Primo de Rivera y Orbaneja el 1923. El record dels fets que se'n descriuren s'escau absolutament a la gioiosa jornada d'avui. Han passat gairebé noranta anys, però les paraules del dictador esdevenen, encara, per desgràcia (o no, perquè vol dir que encara hi som, tot i la violència extrema que ens han aplicat), absolutament actuals:

"Señor. De los males patrios que más demandan urgente y severo remedio es el sentimiento, propaganda y actuación separatista que viene haciéndose por audaces minorías, que no por serlo quitan gravedad al daño y que precisamente por serlo ofenden el sentimiento de la mayoría de los españoles, especialmente de los que viven en las regiones donde tan grave mal se ha manifestado.

El presidente del Directorio Militar, que se honra dirigiéndose a vuestra majestad, y de acuerdo con él, somete a la resolución de vuestra majestad medidas y sanciones que tienden a evitar el daño apuntado, con tanta más autoridad y convicción cuanto que, resuelto a proponer a vuestra majestad en breve plazo disposiciones que definan y robustezcan las regiones y su desenvolvimiento administrativo y aun su fisonomía espiritual, ha de purgarlas antes del virus que representan la menor confusión, el más pequeño equívoco en sentimientos en que no cabe admitirlos y que ningún pueblo ni Estado conscientes de su seguridad y dignidad admiten ni toleran.

Madrid, 18 de setembre de 1923."

Comentaris

  1. Jajaja increïble! Ja parlaven de 'virus' independentista fa 90 anys, com aquests de C's. Vinga, ens veiem demà a peu d'urna ;)

    ResponElimina
  2. Aquest "Decreto de Persecución del Separatismo" deu ser encara vigent? No crec que ningú l'hagi anulat.
    Que bonic i romàntic. Digne d'un Nabuco! Aquelles èpoques en que Catalunya estava esclavitzada per Espanya. Quins anys aquells en que els nostres avant-passats van patir tant per fer-nos lliures ara!
    1 de gener de 2012


    Ep! Acabo de veure una urna plena fins dalt! fins i tot, teníen cua, no gaire gran, però permanent, d'una vintena de persones de mitjana.

    ResponElimina
  3. Sí, és un gran dia, encara que molts no ho vulguin veure.

    Per cert, la citació del Primo és boníssima, com totes les que tens al bloc. Un dia te les pisparé totes i les enjaré al Diccitionari.

    Ara hi posaré aquesta.


    http://diccitionari.blogspot.com/

    Salut.

    ResponElimina
  4. 18% si ho volen rebaixar i 21% si es fa el recompte normal!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…