Vol la Gestoria els meus 77,26 € d'IRPF?

Santes Creus
Tot i que no es pot lliurar fins al dia 3 de maig, aquest any m'he avançat a preparar la temuda declaració de la renda. He tingut un petit disgust. Feia temps que no em passava però aquest any, amb menys possibilitats de deduccions, em surt a pagar. En concret, 77,26 €. Fa alguns dies, el bon patrici i eurodiputat convergent Ramon Tremosa valorava la possibilitat de pagar els impostos directament a la Gestoria, sense la necessitat de passar per Madrid. Com a acte de força. Deia que què passaria si cinquanta mil catalans fessin cua davant l'Agència Tributària Catalana per pagar el seu IRPF. Que no ens podrien enviar la Guàrdia Civil. Em sembla una excel·lent iniciativa. De fet, m'hi apunto.

Ara només cal que el conseller Mas-Collell habiliti la finestreta necessària per fer-ho i em certifiqui que el Departament d'Economia de la Gestoria ha rebut els diners que li lliuraré amb gust. Però fem-ho de debò. Perquè abans de llançar aquesta mena de propostes a l'opinió pública, l'eurodiputat Tremosa hauria d'haver trucat els seus per posar-hi fil a l'agulla. Que són al Govern. Ens sobre idees enginyoses i ens manquen accions concretes que facin pedagogia país endins i suposin un toc d'atenció real a Espanya. No més brindis al sol ni amenaces buides que no fan sinó manifestar la nostra habitual impotència. La màxima responsabilitat és ara del Gran Timoner i els seus. Què fem?

Comentaris

  1. No, no... així no es fan les coses. Quan un subjecte deixa de liquidar amb la hisenda espanyola, van a buscar al subjecte en qüestió, no a l'Agència Tributaria catalana. A més el sistema de cobrament és fulminant, ens enbargaríen els bens als ciutadans directament i preguntarien més tard.
    Quan la Generalitat deixi de liquidar els IRPF de TOTs els seus empleats, quan deixi de pagar les assegurances socials de TOTS els funcionaris i treballadors que té en nòmina, després es podrà demanar a la ciutadania que fagi el mateix, pero, pretendre que els ciutadans siguem uns valents suicides és enganyar a la gent. I és que els cementiris són plens de valents...

    ResponElimina
  2. Això és molt, molt interessant!

    De tota manera, em decanto per l'Al. Cal fer les coses amb sang freda i amb assessorament degut. No fos que ens vinguin els GC i ens portin a la garjola sense solució. Abans que res, cal que en Tremosa o altri, aixequi una proposta -crec- al Govern per veure si ho vol fer o no. Seria un tancament de caixes per part del Govern, no? Em sembla que en algun debat ja va sortir aquesta possibilitat, però si ningú actúa al Parlament per proposar-ho al Govern, no farem res de res...

    ResponElimina
  3. I als que ens surt negativa també reclamerem a la Generalitat que ens retorni el 1680 euros?

    ResponElimina
  4. He sentit una idea enginyosa. Es veu que les empreses poden demanar l'ajornament durant dos anys dels pagament de l'impost de societats. Es concedeix automàticament i quan es liquidin s'afegeix un interès del 5%. La idea era que les empreses de Catalunya ho demanessin en bloc i podrien deixar aquests diners a la Generalitat, que podria fer-se càrrec dels interessos. Per una banda arreglaria el problema de refinançar el deute de la generalitat a menor cost (ara és el 4,5 més 2,5 aprox que afegeix l'entitat bancària) i per una altra faríem una mena de tancament de caixes. No sé perquè però a la pràctica m'imagino que ho farien ben pocs empresaris i encara menys empreses potents que tinguin la seu a Catalunya. Estaria bé que els ho proposés el Mas en aquests dinarets que organitza.

    ResponElimina
  5. Això de CiU és penós. El Macias també deia que igual incloien els milions del fons de competitivat al pressupost encara que ho cobressin al 2013. Desmentit a continuació com en altres casos. Un globus sonda per a una (altra) baixada de pantalons? Un altre problema de comunicació? Cadascú a la seva?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)