Ves al contingut principal

Vol la Gestoria els meus 77,26 € d'IRPF?

Santes Creus
Tot i que no es pot lliurar fins al dia 3 de maig, aquest any m'he avançat a preparar la temuda declaració de la renda. He tingut un petit disgust. Feia temps que no em passava però aquest any, amb menys possibilitats de deduccions, em surt a pagar. En concret, 77,26 €. Fa alguns dies, el bon patrici i eurodiputat convergent Ramon Tremosa valorava la possibilitat de pagar els impostos directament a la Gestoria, sense la necessitat de passar per Madrid. Com a acte de força. Deia que què passaria si cinquanta mil catalans fessin cua davant l'Agència Tributària Catalana per pagar el seu IRPF. Que no ens podrien enviar la Guàrdia Civil. Em sembla una excel·lent iniciativa. De fet, m'hi apunto.

Ara només cal que el conseller Mas-Collell habiliti la finestreta necessària per fer-ho i em certifiqui que el Departament d'Economia de la Gestoria ha rebut els diners que li lliuraré amb gust. Però fem-ho de debò. Perquè abans de llançar aquesta mena de propostes a l'opinió pública, l'eurodiputat Tremosa hauria d'haver trucat els seus per posar-hi fil a l'agulla. Que són al Govern. Ens sobre idees enginyoses i ens manquen accions concretes que facin pedagogia país endins i suposin un toc d'atenció real a Espanya. No més brindis al sol ni amenaces buides que no fan sinó manifestar la nostra habitual impotència. La màxima responsabilitat és ara del Gran Timoner i els seus. Què fem?

Comentaris

  1. No, no... així no es fan les coses. Quan un subjecte deixa de liquidar amb la hisenda espanyola, van a buscar al subjecte en qüestió, no a l'Agència Tributaria catalana. A més el sistema de cobrament és fulminant, ens enbargaríen els bens als ciutadans directament i preguntarien més tard.
    Quan la Generalitat deixi de liquidar els IRPF de TOTs els seus empleats, quan deixi de pagar les assegurances socials de TOTS els funcionaris i treballadors que té en nòmina, després es podrà demanar a la ciutadania que fagi el mateix, pero, pretendre que els ciutadans siguem uns valents suicides és enganyar a la gent. I és que els cementiris són plens de valents...

    ResponElimina
  2. Això és molt, molt interessant!

    De tota manera, em decanto per l'Al. Cal fer les coses amb sang freda i amb assessorament degut. No fos que ens vinguin els GC i ens portin a la garjola sense solució. Abans que res, cal que en Tremosa o altri, aixequi una proposta -crec- al Govern per veure si ho vol fer o no. Seria un tancament de caixes per part del Govern, no? Em sembla que en algun debat ja va sortir aquesta possibilitat, però si ningú actúa al Parlament per proposar-ho al Govern, no farem res de res...

    ResponElimina
  3. I als que ens surt negativa també reclamerem a la Generalitat que ens retorni el 1680 euros?

    ResponElimina
  4. He sentit una idea enginyosa. Es veu que les empreses poden demanar l'ajornament durant dos anys dels pagament de l'impost de societats. Es concedeix automàticament i quan es liquidin s'afegeix un interès del 5%. La idea era que les empreses de Catalunya ho demanessin en bloc i podrien deixar aquests diners a la Generalitat, que podria fer-se càrrec dels interessos. Per una banda arreglaria el problema de refinançar el deute de la generalitat a menor cost (ara és el 4,5 més 2,5 aprox que afegeix l'entitat bancària) i per una altra faríem una mena de tancament de caixes. No sé perquè però a la pràctica m'imagino que ho farien ben pocs empresaris i encara menys empreses potents que tinguin la seu a Catalunya. Estaria bé que els ho proposés el Mas en aquests dinarets que organitza.

    ResponElimina
  5. Això de CiU és penós. El Macias també deia que igual incloien els milions del fons de competitivat al pressupost encara que ho cobressin al 2013. Desmentit a continuació com en altres casos. Un globus sonda per a una (altra) baixada de pantalons? Un altre problema de comunicació? Cadascú a la seva?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…