Ves al contingut principal

Afer Bildu: set segles d'avantatge

L'Ebre a Aldover








La liquidació aquests dies pel Tribunal Suprem espanyol d'una part de les candidatures electorals del nacionalisme basc, per indicació expressa del Govern (amb acord previ i públic, d'autèntica república bananera, entre PSOE i PP), palesa l'allunyament imparable de l'Estat espanyol dels estàndards democràtics més bàsics. Els nostres veïns hauran de jugar a fons totes les cartes possibles de pressió per aconseguir que l'Europa civilitzada s'empassi un gripau com aquest. Tot seguint el solc de la doctrina de l'atac preventiu de Bush, el Regne d'Espanya s'ha empescat ara la teoria i la pràctica de la privació de drets preventiva, segons la qual hom pot prendre els més bàsics a un ciutadà si estima que es susceptible de participar més endavant en la comissió d'un delicte. Que vagin en compte, però, perquè si triomfa aquesta doctrina no gaires polítics podran presentar-se a les eleccions (especialment si militen al PP i viuen al País Valencià).

Com sempre, el millor és acudir a les nostres fonts del dret i als seus millors intèrprets. Font: constitució 25 de la Cort general celebrada pel rei Jaume II a Barcelona el 1299: "Algun hom no sie condempnat sens coneguda de jutge; ans en açò sie proceït a coneguda de jutge, així en punir, com en dar a manleuta, com en absolre". Intèrpret: "la idea que presidia totes aquestes lleis i doctrines era que ningú (persona física o moral) no ha de veure modificada la seva situació jurídica si no és per ministeri de la llei general o en virtut d'una sentència judicial resultant d'un procés ajustat a dret" (Víctor Ferro, El Dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic: Eumo Editorial, 1987, p. 340). En això, doncs, el nostre grau de civilització avantatja en només 712 anys el del nacionalisme espanyol. En altres paraules, el nostre constitucionalisme de camí de ferradura era ja superior al seu constitucionalisme de l'AVE.

P.S. CDC i PSC es mostren contraris a la resolució sobre Bildu: potser que no haguessin votat la Llei de Partits, no?

Comentaris

  1. Sovint s'ha dit que el brètol supera en soroll a la intel·ligència, que roman discreta. Ara mateix, tenim el mateix exemple amb els "cowboys". Quan un Gandhi reuneix intel·ligència i energia -per petitó que fos- es produeix un estrany miracle. És el que ens cal. El nostre actual President té totes les característiques d'home d'energia, és culte i intel·ligent. El primer pas per demostrar què val l'ha de fer rentant la butxaca de la seva colla. Llavores, en aquest moment, serà qüestió de veure si sap ser digne successor de Jaume II amb una recuperació de la nostra dignitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…