dijous, 19 maig de 2011

Aviat tindrem dues Renfes? (més sobre l'espoli)

Santiga








És només una simple percepció. No he investigat els números, però així m'ho comença a semblar. Fins fa ben poc considerava un veritable privilegi ser usuari habitual dels Ferrocarrils de la Generalitat. Els agafo cada dia del món per anar a la feina. Durant molts i molts anys (amb CiU i amb el Tripartit), el servei ha estat senzillament perfecte (tot i les tèrboles notícies que han anant afectant la direcció de l'ens públic). Fins a tal punt, que sempre he preferit allargar el temps de viatge per anar a alguns destins abans d'agafar la maleïda Renfe. Principalment, perquè la fiabilitat era absoluta, mentre els ferrocarrils espanyols et deixaven tirat amb una freqüència paorosa per la seva regularitat. Dels Ferrocarrils de la Generalitat només recordo problemes en casos metereològics veritablement extrems, principalment, amb ocasió de les grans nevades. Situacions que hom podia pair tranquil·lament per la seva excepcionalitat.

Des de fa un temps, però, la sensació de decadència creixent del material mòbil ha començat a accentuar-se. Encara que existeixen veus a la xarxa molt més autoritzades per parlar sobre temes de transport públic que la meva, no em resisteixo a manifestar amb aquestes línies la meva impressió particular. En les darreres setmanes hi ha hagut fins a tres aturades del servei de la línia del Vallès. Aturades que han comportat retards d'hores en els desplaçaments. Alguna imputable a incidències personals desgraciades, però no pas totes. No costa gaire imaginar-se que el nivell d'inversió en les infraestructures de les diverses línies dels Ferrocarrils de la Generalitat ha anat caient durant els darrers anys. I comença a notar-se. M'assalta la sospita que aviat s'igualaran a la Renfe pel que fa a manca de fiabilitat. Una autèntica desgràcia. Una més, de tantes que ens provoca l'autonomisèria que ensorra el país.

2 comentaris:

  1. Je, aquest article em remonta als meus somnis de joventut, quan creia que els FGC extendrien la seva xarxa cobrint tota Catalunya... somnis...
    Tornant a la realitat, coincideixo amb Granollacs la creixent decadència dels FGC. Però, és clar, quan una cosa s'arrovella vol dir que fa anys que està abandonada, que no se la cuida. En canvi, Joaquim Nadal sempre -molt autoritari- ha dit que cuidava el seu Dep. de manera exquisida. I, és que em dol a l'ànima, però segueixo veient cada vegada més brutícia sota de l'alfombra d'un tripartit triomfant. Al final, només podrem salvar d'aquell tripartit el Dep. de Cultura, i encara, encara...

    ResponElimina
  2. les inversions en ferrocarrils -tant en infraestructura com en material mòbil- tenen dues característiques singulars:
    1-són inversions ingents
    2-s'amortitzen durant molts anys -decennis.
    De la mateixa manera que la incúria secular dels ferrocarrils espanyols no se solucionarà en un dia, l'explotació modèlica de FGC no s'espatllarà d'un dia per l'altre.
    Amics vallesans: FGC seguirà funcionant bé; si se n'encarrega algun gestor inepte, es podrà reconduir ràpid.

    ResponElimina