Ves al contingut principal

Aviat tindrem dues Renfes? (més sobre l'espoli)

Santiga








És només una simple percepció. No he investigat els números, però així m'ho comença a semblar. Fins fa ben poc considerava un veritable privilegi ser usuari habitual dels Ferrocarrils de la Generalitat. Els agafo cada dia del món per anar a la feina. Durant molts i molts anys (amb CiU i amb el Tripartit), el servei ha estat senzillament perfecte (tot i les tèrboles notícies que han anant afectant la direcció de l'ens públic). Fins a tal punt, que sempre he preferit allargar el temps de viatge per anar a alguns destins abans d'agafar la maleïda Renfe. Principalment, perquè la fiabilitat era absoluta, mentre els ferrocarrils espanyols et deixaven tirat amb una freqüència paorosa per la seva regularitat. Dels Ferrocarrils de la Generalitat només recordo problemes en casos metereològics veritablement extrems, principalment, amb ocasió de les grans nevades. Situacions que hom podia pair tranquil·lament per la seva excepcionalitat.

Des de fa un temps, però, la sensació de decadència creixent del material mòbil ha començat a accentuar-se. Encara que existeixen veus a la xarxa molt més autoritzades per parlar sobre temes de transport públic que la meva, no em resisteixo a manifestar amb aquestes línies la meva impressió particular. En les darreres setmanes hi ha hagut fins a tres aturades del servei de la línia del Vallès. Aturades que han comportat retards d'hores en els desplaçaments. Alguna imputable a incidències personals desgraciades, però no pas totes. No costa gaire imaginar-se que el nivell d'inversió en les infraestructures de les diverses línies dels Ferrocarrils de la Generalitat ha anat caient durant els darrers anys. I comença a notar-se. M'assalta la sospita que aviat s'igualaran a la Renfe pel que fa a manca de fiabilitat. Una autèntica desgràcia. Una més, de tantes que ens provoca l'autonomisèria que ensorra el país.

Comentaris

  1. Je, aquest article em remonta als meus somnis de joventut, quan creia que els FGC extendrien la seva xarxa cobrint tota Catalunya... somnis...
    Tornant a la realitat, coincideixo amb Granollacs la creixent decadència dels FGC. Però, és clar, quan una cosa s'arrovella vol dir que fa anys que està abandonada, que no se la cuida. En canvi, Joaquim Nadal sempre -molt autoritari- ha dit que cuidava el seu Dep. de manera exquisida. I, és que em dol a l'ànima, però segueixo veient cada vegada més brutícia sota de l'alfombra d'un tripartit triomfant. Al final, només podrem salvar d'aquell tripartit el Dep. de Cultura, i encara, encara...

    ResponElimina
  2. les inversions en ferrocarrils -tant en infraestructura com en material mòbil- tenen dues característiques singulars:
    1-són inversions ingents
    2-s'amortitzen durant molts anys -decennis.
    De la mateixa manera que la incúria secular dels ferrocarrils espanyols no se solucionarà en un dia, l'explotació modèlica de FGC no s'espatllarà d'un dia per l'altre.
    Amics vallesans: FGC seguirà funcionant bé; si se n'encarrega algun gestor inepte, es podrà reconduir ràpid.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…