Ves al contingut principal

Ciao, ciao Bolonya (a voltes amb l'espoli)










Fa alguns anys en la carena de l'onada del debat sobre la seva aplicació, no em vaig veure capaç de jutjar en la seva globalitat el procés de Bolonya. És cert que alguns aspectes ideològics, més o menys encoberts, relatius a la pura mercantilizació del coneixement, feien una mica de por. Especialment a aquells que ens movem en el món de les humanitats. Paral·lelament, però, algunes conseqüències pràctiques comportaven una major atenció a l'esforç docent i una aplicació més intensiva de recursos per millorar el nivell de l'educació universitària. En el context de crisi i de depredació espoliadora en el qual ens trobem, no hi ha dubte, el curs que ara acaba podem entonar definitivament el ciao, ciao Bolonya. Mentre alguns grups de recerca universitaris continuen disposant de recursos per organitzar sobrers simpòsius internacionals amb patums mundials, propis de l'època en què ens pensàvem que erem rics, a una part del personal docent, el més precari sovint ni mileurista, se li ensenyarà aquest juny la porta de sortida.

Naturalment, la retallada en l'àmbit universitari, com en la resta de l'administració pública, carregarà no pas sobre els alts càrrecs i els incomptables assessors dels rectors (simbòlic, si voleu), sinó sobre els professionals que, des de la base, treballaven al servei de la Universitat. Per compensar l'estalvi dels seus sous de misèria, l'any vinent s'eliminaran assignatures i es suprimiran grups, augmentant el nombre d'alumnes i impossibilitant de fet qualsevol intent d'avaluació continuada i d'atenció més personalitzada. Com diria aquell, és ho que hi ha. Tràgica constatació amb funestes conseqüències de futur. En un context de crisi i de necessitat de formar millors professionals per competir en el món globalitzat, Catalunya fabricarà pitjors universitaris, molts dels quals hauran de marxar, a més, per poder fer fructificar la formació rebuda a societats més desenvolupades que la nostra, on trobaran el reconeixement i l'homologació que el nou sistema els havia de reportar al nostre país. És una mostra més de les servituds del nostre espoli. Una de tantes. Ciao, ciao, Bolonya.

Comentaris

  1. Si almenys s'endegués una reforma sostenible del món financer, educatiu-universitari i social, encara podria acceptar aquesta comercialització de l'ensenyament. Diríem que es tracta de fer rendible la uni. En època de vaques magres, tothom flac, no?
    Sempre ens quedarà, a més de Paris, el Barça... i poc més...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…