Ciao, ciao Bolonya (a voltes amb l'espoli)










Fa alguns anys en la carena de l'onada del debat sobre la seva aplicació, no em vaig veure capaç de jutjar en la seva globalitat el procés de Bolonya. És cert que alguns aspectes ideològics, més o menys encoberts, relatius a la pura mercantilizació del coneixement, feien una mica de por. Especialment a aquells que ens movem en el món de les humanitats. Paral·lelament, però, algunes conseqüències pràctiques comportaven una major atenció a l'esforç docent i una aplicació més intensiva de recursos per millorar el nivell de l'educació universitària. En el context de crisi i de depredació espoliadora en el qual ens trobem, no hi ha dubte, el curs que ara acaba podem entonar definitivament el ciao, ciao Bolonya. Mentre alguns grups de recerca universitaris continuen disposant de recursos per organitzar sobrers simpòsius internacionals amb patums mundials, propis de l'època en què ens pensàvem que erem rics, a una part del personal docent, el més precari sovint ni mileurista, se li ensenyarà aquest juny la porta de sortida.

Naturalment, la retallada en l'àmbit universitari, com en la resta de l'administració pública, carregarà no pas sobre els alts càrrecs i els incomptables assessors dels rectors (simbòlic, si voleu), sinó sobre els professionals que, des de la base, treballaven al servei de la Universitat. Per compensar l'estalvi dels seus sous de misèria, l'any vinent s'eliminaran assignatures i es suprimiran grups, augmentant el nombre d'alumnes i impossibilitant de fet qualsevol intent d'avaluació continuada i d'atenció més personalitzada. Com diria aquell, és ho que hi ha. Tràgica constatació amb funestes conseqüències de futur. En un context de crisi i de necessitat de formar millors professionals per competir en el món globalitzat, Catalunya fabricarà pitjors universitaris, molts dels quals hauran de marxar, a més, per poder fer fructificar la formació rebuda a societats més desenvolupades que la nostra, on trobaran el reconeixement i l'homologació que el nou sistema els havia de reportar al nostre país. És una mostra més de les servituds del nostre espoli. Una de tantes. Ciao, ciao, Bolonya.

Comentaris

  1. Si almenys s'endegués una reforma sostenible del món financer, educatiu-universitari i social, encara podria acceptar aquesta comercialització de l'ensenyament. Diríem que es tracta de fer rendible la uni. En època de vaques magres, tothom flac, no?
    Sempre ens quedarà, a més de Paris, el Barça... i poc més...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas