Ves al contingut principal

D'entre les cendres d'Esquerra, el fenomen Jordi Solé

Riera de Sant Pol de Mar









No el conec de res. Escassament sé quina cara fa. Alt i prim, pertany a allò que s'acostuma a dir una família coneguda a la seva vila. En el context actual de devallada dramàtica d'Esquerra, els resultats obtinguts per en Jordi Solé, cap de llista de la vella formació republicana a Caldes de Montbui, l'assenyalen com un home cridat a jugar un paper molt i molt important en el futur del partit. Té trenta-cinc anys, és politòleg de formació a l'UAB, amb màster d'especialització cursat a Alemanya. Ha viscut a Brusel·les i a Estrasburg, com a assessor dels eurodiputats d'ERC. De veritat paga la pena observar les dades sobre l'evolució del vot municipal a la seva població. Amb Solé com a candidat, ERC ha augmentat els seus resultats dels un regidor de 1995 i 1999 als cinc de 2007 i els actuals deu de disset possibles. A una de les taules del Centre Cívic M. Hugué, Solé ha obtingut 213 de 350 vots emesos, deixant CiU en 62 i el PSC en 22.

El candidat Solé ha demostrat una enorme capacitat per arribar amb els seu discurs molt més enllà de les seves fronteres naturals. Si d'obtenir l'hegemonia d'una esquerra nacional en parlem (el gran objectiu, teòricament), després de quatre anys de pacte de govern amb CiU, la seva eclosió ha portat el PSC dels vuit diputats de 1995 als dos de 2011. Un resultat així, naturalment, no s'obté sol. Em diuen que ha sabut construir al seu voltant un equip de solvència contrastada. És el que necessita ERC a nivell nacional. Si l'Oriol Junqueras vol fitxar un segon d'abord, no hi ha dubte que el nom de Jordi Solé ha d'estar molt i molt amunt en les travesses. Si és que Esquerra vol remuntar el vol, comptar una altra vegada en posicions capdavanteres amb noms del passat (tal i com està intentant l'actual direcció) només servirà per començar amb un llast massa pesat a les ales. Que voleu que us digui, un tàndem Junqueras-Solé em semblaria de primera.

Comentaris

  1. Tant de bo t'escoltin, tant de bo!
    Ens cal gent culte i íntegre, allunyats de cabrioles de pactes i estratègies estrafolàries. Ens cal recuperar la higiène mental i obtenir la serenitat i maduresa que ens cal per liderar amb confiança el futur independent de Catalunya. Capacitat de treball i programació eficaç.

    ResponElimina
  2. Al territori de Ponent també tenim un altre valor emergent, Bernat Solé (casualment es diuen igual) jove, preparat , estudis universitaris, hàbil, i molt bona presència física.
    A Agramunt, 5000 habitants,(Urgell) ha arrasat aconseguint la majoria absoluta.

    ResponElimina
  3. No deixar de ser curiós (i parlo en general, no d'aquest blog en concret) que la major part de la gent ha estat criticant i deixant pel terra ERC, fins i tot desitjant la seva mort i ara, arreu de la blogesfera la gent s'està preocupant pel seu futur.

    ResponElimina
  4. Atenció també al cas de Sarrià de Ter.
    I respecte a Jordi tu mateix et respons: Si la gent estava " la major part de la gent ha estat criticant i deixant pel terra ERC" era per que " s'estava preocupant pel seu futur." Per tant no han variat gens. Esperem que ERC si canviï la seva posició. Abans ignorava la gent que advertia de la deriva. Ara la podria escoltar.

    ResponElimina
  5. Fixar-se només en el resultat sense coneixer les circumstàncies municipals prèvies porta a cometre errors de valoració garrafals.
    I el cas de Caldes es paradigmàtic.

    ResponElimina
  6. Els que s'han acarnissat contra ERC durant els darrers set anys, especialment des del 2006, hauran d'empassar-se la sva pròpia bilis quan vegin com reneix el partit gràcies, en molt bona part, a la qualitat humana dels seus quadres i militants.
    Equivocar-se en l'estratègia i cremar líders no implica pas enterrar el partit. Ara cal fer cau i net per a tornar a liderar l'independentisme -ja que ningú més està capacitat per a aquesta comesa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…