El diari del comte obre la campanya

Platja de la Vila Olímpica (Barcelona)








El pope Jordi Barbeta llançava ahir, des de les pàgines de La Vanguardia, la campanya electoral per a les eleccions municipals del 22 de maig. Explicava-denunciava un sopar conspiratiu entre Miquel Iceta, Joan Puigcercós i Joan Herrera, tot sacsejant el cadàver de l'extint Tripartit. Uh, uh, uh, que venen. Tots a votar CiU per barrar el pas als dolents de la pel·lícula. Una manera francament burda de plantejar les coses. Amb el maniqueisme autonomista habitual que marca la política catalana en els darrers temps. Aquell que considera que el més important que tenim entre mans és qui gestiona la misèria. És evident que la perpetuació en el poder, durant més de tres dècades, dels socialistes a extenses zones del país (les més poblades) és un veritable càncer polític. Però tornar a treure l'espantall de sempre no sé si resultarà tan eficient com a les darrreres eleccions nacionals. No hi ha dubte que el ventall d'opcions electorals per als electors independentistes és prou ampli i que tornar a reduir l'escenari a CiU o el caos resulta absolutament empobridor. Aixó sí, que cadascú faci la seva campanya i expliqui a cada lloc quines seran les seves prioritats de pacte. I després, a escollir.

Resulta difícil deslligar l'acte de propaganda del diari del comte de l'aparició, fa pocs dies, de la versió catalana de La Vanguardia. Com costa també de fer-ho de la delicadíssima situació econòmica que travessa el periòdic, distingit pels lectors d'aquest bloc amb el Premi Brigada de Narcòtics 2010. Caldrà fer un seguiment exhaustiu dels cabals públics rebuts directament i indirecta pel Grup Godó en els propers mesos i anys: la conducta d'homes com en Barbeta es troba segurament a mig camí entre el convenciment partidari i la crida d'auxili econòmic. A l'estil de, no deixeu que s'enfonsi el buc insígnia de l'stablishment burgès barceloní. Ahir mateix, una altra de les vaques sagrades del diari, la subdirectora Lola García, afirmava a l'Oracle d'en Grasset que, després de tres dies de provar-ho, havia arribat a la conclusió que treure al carrer la versió en català del diari no era tan difícil. Caram, doncs, els ha costat trenta-cinc anys!

Comentaris

  1. sí, sí, li ho vaig sentir dir a l'Empar Moliner per la ràdio:
    ara La Vanguàrdia vol guanyar diners amb la llengua, o malgrat la llengua (com diria la Maria Lapiedra)
    en Barbeta és com un botiguer, es refrega les mans i mentrestant te'n deix anar una de freda i una de calenta, al més pur estil convergent
    Malgrat tot, amb aquesta concessió final del comte, el català i el catalanisme han guanyat pes específic i això és un bon símptoma: ben aviat la cosa podria fer el tomb

    ResponElimina
  2. És just el que jo deia (perdó) ja fa temps: El català ja és rendible. Jo, personalment, segueixo amb l'Avui. S'ho mereix.
    Seguint amb la mateixa línia del dia, jo passaria feina a SI, propostes al Parlament:
    -Reformar la llei electoral.
    -Unificar el pariode electoral nacional i municipal.
    -Facilitar primàries internes (El partit que no faci primàries és dubtós de poc democràtic).
    -Potenciar la personalització del líder en contra del partit. Més qualitat personal. No tant partit.
    -Alliberar les informacions electorals.
    Les justificacions de cada punt no hi caben aquí, però ja s'entenen, no?

    ResponElimina
  3. EL SOPAR ES CERT,LO QUE VAN PARLAR,ES PREVISIBLE,I DESPRES DEL DESASTRE DEL TRIPARTIT A LA GENERALITAT,NO CAL FER POR.....LA CAIXA DEL AJUNTAMENT EN MES TRANYINES QUE LA DE LA GENERALTAT SEGUR....AN PUIGCERCOS HA TORNAT A CAGARLA¡¡¡¡
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  4. Acabo de tenir un ensurt de campionat.
    M'acaben de plantejar què fariem si CiU pactés amb PP puntualment o explícitament amb diversos ajuntaments o, fins i tot, a la Generalitat. Els mals pensaments sempre poden aparèixer i gastar alguna malifeta. Què fer?? A mí només se m'acut sortir al carrer en manifestació permanent demanant la caiguda dels CiU. Provocar la crisi fins que veiessin clar quin electorat propi o prestat tenen davant seu.
    Aquest és un tema que cal tenir-lo clar abans que passi.

    ResponElimina
  5. No oblidem que el mateix conde va dir que la Retaguardia en català ha sigut una aposta comercial. Només li faltva afegir-hi "i política".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)