Ves al contingut principal

Eleccions municipals i canvi de cicle

Un candidat insinuant-se als votants












Amb un augment de poc més de cinquanta mil vots i prop d'un dos per cent, CiU ha arrassat a les eleccions municipals de diumenge. Consolida un canvi històric i acumula el poder més gran que mai ha assolit al Principat, amb el control de tres (probablement) de les quatre capitals provincials i totes les Diputacions. L'èxit recolza, doncs, sobretot, en l'enfonsament sense pal·liatius del PSC, ensorrat fins als fonaments amb una pèrdua de dos-cents mil vots. Sense aprofundir-hi gaire, els resultats ofereixen altres constatacions. La primera de totes, en un context general espanyol trionfant, el nou paper determinat del PP al nostre país (creix de vuitanta mil vots i gairebé dos-cents regidors): a les victòries a Badalona i Castelldefels, cal sumar el seu paper decisiu a molts municipis importants (començant per Barcelona i Tarragona), on condicionarà molt seriosament la formació dels governs municipals. La nit electoral posava els péls de punta sentir el nostre Gran Timoner insinuar que CiU els lliurarà l'alcaldia de Badalona. Un augment compartit amb vasos comunicants, segons el perfil dels candidats a cada municipi, amb el de la Plataforma per Catalunya, amb qui ha rivalitzat sovint en el discurs racista.

L'escassa participació, ha comportat un manteniment de les posicions d'Iniciativa per Catalunya, sovint arreplegant una part del vot esfumat de les files socialistes. ERC accentua el seu desastre (perd altres setanta-cinc mil vots), retenint només algunes alcaldies de segon nivell i desapareixent absolutament de les grans ciutats (de péls a Barcelona, no entra no només a les capitals, sinó tampoc a poblacions com ara Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès, on hi havia fet forat. Joan Ridao, en ple deliri, insistia a menystenir l'independentisme del seu partit (allò que els va donar els millors resultats recents) en comentar a TV3 els resultats electorals. Les CUP continuen avançant, encara que sense acabar de trencar motllos. I Solidaritat Catalana confirma els temors d'haver equivocat l'aposta superant només de poc l'u per cent dels vots en el conjunt català. Les candidatures independentistes en el seu conjunt assoleixen uns resultats semblants als del 2007, però la majoria dels sobiranistes tornen a dipositar la seva confiança en CiU. En les properes setmanes i mesos, doncs, l'atenció se centrarà en els congressos dels partits severament derrotats. Seran temps de revolucions davant el canvi de cicle.

Comentaris

  1. Serà determinant per a l'independentisme en general el que surti del congrés d'Esquerra a la tardor.

    ResponElimina
  2. Soc Arnau Estanyol, no em funciona el meu compte: Tinc la percepció que des que CIU està al poder no se sent gaire parlar d'independentisme als mitjans. Vaig errat?. Ens han posat anestesia a l'aigua de l'aixeta?. Hi va haver un bum als mitjans i ara ningú en parla. S'han amagat tots dins de CIU? O potser tot era una bombolla i només som quatre gats?

    ResponElimina
  3. Bona dada el poc augment de vot a CiU però que representa molta representativitat per l'òstia del PSOE. Perillòs el vot del PP però és un transvasament des del PSOE. En canvi, caldria reflexioanr si cal evitar que el PP governi Badalona o escoltar les urnes encara que no agradi el que diuen. Els pactes "contra" no acostumen a sortir bé i, en temps de crisi, enforteixen el suposat acorralat.
    De SI...a sobre estan satisfets.
    Recomano aquest article : http://networkedblogs.com/ie5zx

    ResponElimina
  4. Jo soc en Joa'Quim
    Avui els comptes de Google no van be.

    O potser ens hem cansat del tot, Arnau. Som molta gent, però saben que tapant-se les orelles en tenen prou i que som prou gallinetes per a sortir al carrer i fotre'ls fora a tots... van fent la CyU-CyU i ja els hi va be.

    A Nova Zelanda, a la illa del sur hi ha molt de espai verge, no estic segur si ens hi deixarien crear un NewArenys, però allò es preciós, esta lluny d'Ejcanya i ple de bens que, com nosaltres es passen el dia cridant beeeee!, ens hi sentiríem com a casa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…