Ves al contingut principal

Els Centelles es reboten des de Salamanca

Ateneu Canetenc (Canet de Mar)








Fa alguns dies vaig dedicar algunes línies d'aquest bloc a posar de relleu la manca de moralitat dels germans Centelles. Uns autèntics paràsits de la immensa tasca creativa del seu progenitor, que ells es dediquen a exprémer fins a la darrera gota (anomenant-la "producto"), després d'haver traït la seva memòria en vendre la major part de l'arxiu del gran fotògraf a l'Espanya més espanyola. Com dediquen tant i tant temps (que per això tenen tants quartos) a rastrejar la xarxa a la recerca de l'ús indegut (que vol dir sense passar per la seva caixa, clinc, clinc) de l'obra paterna, es veu que pocs dies després van topar amb aquest modest bloc i no es van privar de fer-ne un parell de comentaris indignats. Em van retreure, crec interpretar, que formés part del cercle íntim i mediàtic de l'antic Subdirector General d'Arxius Ramon Alberch (ni sí, ni no i Ramon s'escriu sense accent) i em van acusar d'un excés de caspa de barretina i de manca de rigor en la informació.

Nois, féu-vos-ho mirar. No és tan greu. Relaxeu-vos. La vida la teniu resolta. Total, consciència, després del que heu fet, heu demostrat no tenir-ne. El mal que us cou ara és només d'imatge. És que voleu, tot alhora, forrar-vos, quedar bé i denigrar el nom de les institucions del país. I tot no pot ser. El vostre comportament és tan miserable que ni el millor dels guionistes a sou podria reconstruir un relat digne a partir del camí vergonyós que heu decidit recórrer durant els darrers anys de la vostra vida. Heu guanyat molts i molts diners però heu perdut els papers. Em sembla bé que, com veig que fan en nom vostre, us adreceu als mitjans catalans, tinguin caspa o no, en espanyol. És el millor que podeu fer. Continueu escrivint, en cos o en esperit, des de Salamanca on, encara que al Centre Documental de la Memòria Històrica no us faran ni cas (que ja tenen el que volien), almenys podreu portar un ritme de vida més falaguer. Que us aprofiti.

P.S. Per cert, a banda dels prestigiosos centres culturals de Badajoz i Valladolid, totes aquelles exposicions internacionals que havia de produir el Ministeri de Cultura espanyol en premi a la vostra traïció (i que havien de fer incrementar una mica més els vostres ingressos futurs), quan s'inauguren?

Comentaris

  1. fa de bon llegir a aquestes hores un article que no futbolegi ni lloï les gestes dels uns, ni extregui conclusions trascendents de l'eliminació dels altres, etc

    dit això...

    realment és sucosa la trama dels renegats Centelles, llur comportament miserable, la vergonyosa traïció a la causa pàtria,... i potser per aitals motius, a la llarga sí que donarà per a un potent thriller, qui ho sap?

    només hem de donar temps al temps, que posi les coses al seu lloc, i a cadascú on li pertoca.
    la mesquinesa, per llei, és d'efímera consistència, i s'esvaeix prest la petjada d'aquells qui per nord tenen només la cobdícia

    ResponElimina
  2. Els germans Centelles van traïr l'amistat d'amics, van prostituir son pare i van ser enganyats per un especulador de l'art. La seva cobdícia i ignorància del què és la dignitat i respecte d'un pare (o qui sigui) que ha treballat honestament, només s'explica d'aquesta manera.
    Hi ha hagut altres conciutadans que han llegat els seus documents fent un tracte amistós de possibilitats reals del moment actual que vivim; altres, han especulat i han quedat sense el reconeixement nacional que se'ls hauria pogut concedir.
    Miserrables especuladors, ignorants i traïdors.

    ResponElimina
  3. Podríem muntar entre tots un club de fans dels "hereus" de Centelles. L'abril de l'any passat van servir-me per inspirar-me un post:

    http://martelldereus.blogspot.com/2010/04/dignes-hereus.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…