Els Centelles van a la ràdio (més sobre la impostura)

Masia Freixa (Terrassa)









La ràdio del comte ha donat l'enèssima oportunitat de fer propaganda als Centelles. Ahir, el programa matinal d'en Basté rebia en Sergi Centelles i Joaquín Gasca. Insistien a justificar-se per enèssima vegada. A la pregunta de si els oïdors entenien la venda de l'arxiu del seu pare al Ministerio de Cultura, fins al 67% afirmaven que no, que no cola. Estan nerviosos perquè els diners no ho són tot. O perquè el seu descrèdit pot acabar afectant-los el calaix. Per començar, els convidats es queixaven de no haver-se pogut explicar fins ara. Es veu que haver passat per totes les tribunes dels grans mitjans del país no és prou. Clar, ells mai en tenen prou. S'entén. Com era d'esperar, van jutjar amb la màxima severitat el darrer llibre de Ramon Alberch, ex-Subdirector General d'Arxius de la Generalitat, amb el qual van negociar en el seu dia. No cal dir que, com tot a la vida, deu seu perfectible, però ells no s'estaven de res: des de "treball de clíping" a "ple d'errades de concepte".

Com de quartos entenen i els tribunals són cars, quan se'ls pregunta si demandaran l'autor, afirmen amb evasives que "ho estan estudiant" i que "quan passin les eleccions", fet difícil d'entendre perquè el senyor Alberch, que se sàpiga, no ocupa en aquests moments cap càrrec públic en representació de cap partit. El rigor que exigeixen als altres, naturalment, no se l'apliquen pas a ells mateixos. Captius i desarmats, insisteixen a difondre barroerament, amb l'intent de confondre l'opinió pública menys documentada, la idea que la inclusió d'un Bé en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català suposa la seva confiscació i, per tant, l'apropiació per part de la Generalitat sense contraprestació alguna als propietaris. I posen com a exemple, plens d'ignorància, l'arxiu del polític i historiador Josep Puig i Cadafalch. Aquesta inclusió, al contrari, no suposa en cap cas una confiscació, sinó que assegura, simplement, que l'arxiu no pot ser venut a l'estranger. Res més. És a dir, que els Centelles podrien continuar fent tot el calaix que volguessin amb els drets d'autor heretats del seu pare i fins i tot traspassar-ne la propietat a un tercer. En fi, esperem que en Basté compensi la seva impostura donant la mateixa oportunitat de desenmascarar-los a l'altra part.

Comentaris

  1. deixat de collonades és el seu patrimoni i l'han venut al millor postor, any problem?

    perquè no vens la teva dona o quan venguis el teu cotxe fes-ho per 1€ a mi per exemple per 'patriotisme·

    em recorda la dicussió sobre l'art sacre de lleida-barbastro-aragó.... és propietat de la transnacional vaticà sa, no teniu cap dret a fotre-hi al nas, igual com amb la teva dona o el teu cotxe.

    ResponElimina
  2. si no creus en la propietat privada, digueu clarament que no quedarà pedra sobre pedra començant per les teves.

    ResponElimina
  3. al cap i a la fi són fotos de republicans en combat no de 'catalans' per tant la generalitat de catalunya tampoc té cap dret superior...

    és com allò de que ens tornin els papers de salamanca, però no als seus legitims propietaris com gent que té el seu nom allà o organitzacions que els hi han fotut tot l'arxius...


    no no, es tracte de passar de carceller a carceller i fotre-li un llacet de 'català' propietat de la gencat amb el seu puto constitucional...

    aneu a prendre vent tots plegats....

    ResponElimina
  4. Benvolgut Bacus,

    Tens una curiosa noció de patrimoni cultural que no comparteix cap país civilitzat del món. Quan els altres renunciïn, nosaltres també podem fer-ho. Pel que fa als denominats "papers de Salamanca" només una cosa: la llei en vigor preveu que els documents siguin lliurats als seus legítims propietaris, no pas a la Generalitat (http://www.gencat.cat/diari/5216/08241091.htm)

    ResponElimina
  5. Després d'aquesta incursió tempestuosa plena d'ignorància i violència, tornem a la serenitat.

    A aquests Centelles ara els fa pudor aquests diners, diners de la traïció, de vendre son pare a l'enemic. El treball del seu pare és bo i memorable. Però, la valoració d'en Giralt Miracle era exagerada. Ell sabrà per què. Els dos germans, sotmesos probablement a la mateixa crisi econòmica de tothom, es deurien enlluernar i van exigir més del que era possible pagar. Cada any amb menys pressupost. La seva avarícia els va dur a traïr son pare i ara els crema el preu de la traïció. I així seguiran, arraconats amb la seva miserable fortuneta...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas