Ves al contingut principal

Els immigrants s'ho queden tot (sobretot alguns)

Lleida
Fa uns dies vaig llegir una història que vaig trobar que venia molt a tomb amb un dels temes estrella de la campanya electoral. Us l'explico tot seguit. Encara que A. va néixer a Catalunya, la seva família nombrosa, els X., procedia d'un altre país no gaire llunyà. Eren temps d'un intensíssim procés de moviments poblacionals a la recerca de noves oportunitats. Com a immigrants no els va anar pas malament, encara que debien topar amb els recels d'alguns dels naturals del lloc. Tot i les dificultats innates al procés d'arrelament, J., germà d'A., va aconseguir un lloc d'influència a l'administració i en tres anys va col·locar bona part de la seva extensa parentela. Ja se sap, administració i immigrants. Ho aconseguí colze a colze amb G.G.C., sogre d'un dels germans X., home d'activitats sospitoses que poc després va haver de desaparèixer acusat d'un frau a la Seguretat Social. Ja se sap, Seguretat Social i immigrants.

L'esposa de J., immigrant com ell, va aconseguir ben aviat feina en la mateixa administració. Casualment, també van trobar ocupació en el mateix lloc altres dos germans d'A. i J., M.I. i F.J. Encara una altra germana, C. també va estar-hi empleada, tot i que finalment va retornar al seu país d'origen. Però no penseu que aquesta família d'immigrants va aconseguir feina de l'administració només per als germans. També J.C., cunyada de J. va trobar feina per la mateixa via. I la llista de beneficiats es va anar engruixint fins a abastar desenes de parents, amics i coneguts, tots del mateix país de procedència. Si heu tingut la paciència de llegir fins aquí, he de confirmar-vos que no es tracta d'una ficció. Naturalment, el país d'origen dels X. és Espanya. Els X. són els Fernández Díaz i la història completa podeu llegir-la aquí. No està acreditat si van portar amb ells al nostre país alguna malaltia, però sí sembla confirmat que van aplicar velles tàctiques colonials que encara practiquen.

Comentaris

  1. Un relat de colonització aplicable a moltes espècies animals que van propagant la seva descendència i apropiant-se de l'ecosistema primigeni per a parasitar-lo.

    ResponElimina
  2. Si fos una equació, diríem que traient incògnites, el resultat és Fdz. Díaz...! No m'estranya gens.
    Però, però no us estranyeu que us digui que la primera part no em sembli gens dolenta. La segona, sí. De solemnitat.
    Veureu. Qui a de fer bullir l'olla té tot el dret de fer venir o anar tota la seva colla. Benvinguts. En podria omplir tres comentaris justificant-ho. I, si no, que no ho haguem de provar-ho cap de nosaltres... La segona part, la de les manipulacions, és la greu. L'honestedat, l'ètica -sempre ho dic i ho repeteixo- és la clau de la convivència i de fer futur. Uns quants dels immigrants, siguin d'on siguin, amb l'afany d'haver de fer bullir l'olla, han passat de grans cercadors de treball a grans especuladors del què sigui: càrrecs, esp. monetària, tràfics vergonyants, etc. Per què passa això? Dons, perquè no han arrelat, sinó que s'han afincat al país d'acollida, "okupes". Han perdut els sentiments d'arrelament, de convivència. Molt diferent!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…