Ves al contingut principal

Els trobo a faltar

Cornudella de Montsant
Essent com són la majoria d'ells independentistes de pedra picada, ara els trobo a faltar. I molt. Van posar tot el seu enginy a la xarxa per ensorrar el Tripartit. Un objectiu que es va demostrar ben lloable. Posaven al descobert totes i cadascuna de les seves contradiccions de manera punyent. Quines cròniques de desgovern! Amb una efectivitat notable. Denigrant-lo sense contemplacions. Agrament. Amb tota la bilis possible. De vegades una mica enfollits, però gairebé sempre brillants. Com si necessitessin descansar, una vegada acomplert l'objectiu, han desaparegut del mapa. I és una veritable llàstima.

Em pregunto si no seria això el que aquests independentistes de pedra picada haurien d'estar fent ara mateix, abatut el Tripartit, amb l'autonomisme. Per a d'altres bons patricis ja era l'absoluta prioritat abans, però ara, morta la fera, estaria francament bé que s'hi afegissin. L'autonomisme és el veritable monstre a abatre. La misèria que provoca al país. El fet que estigui ensorrant inexorablement l'economia catalana, cada dia menys competitiva. Amb set-cents mil catalans a l'atur i una administració pròpia lligada de mans i peus movent-se desesperadament a les palpentes. Ara, si hi fossin, les seves eines esmolades farien un bé tan gran a la causa! Torneu, si us plau, acabades les vacances, amb un nou objectiu. L'objectiu comú de denunciar l'autonomisèria.

Comentaris

  1. Independentistes de pedra picada?
    no sé si ironitzes bon patrici, suposo que sí

    els darrers temps del 2n tripartit, les crítiques amb caire independentista més ferotges, dirigides sempre a Erc, (al Psc o a Icv no haguere calgut) mai vai tenir la sensació que foren sinceres, ans eren fruit d'una estratègia calculadissima, missils madiàtics del submadí convergent

    Ara no tornaran pas, i encara menys per a desgastar la inacció de govern dels seus, ... llur independentisme de lloca va covant els ous de la inoperància i la bona taula, i qui dies passa anys empeny
    Caldrà una bona secsejada, un factor extern, una provocació, aleshores s'encendran altre cop les fogueres

    ResponElimina
  2. Es nota una davallada a tot arreu, als mitjans de comunicació ja es torna a parlar mes de qui ha matat a la dona que del que ens continua robant l'estat central, al Faxabook els grups independentistes estan amb la punta del llapis trencada, a www.4Barres.cat la gent hi entra però no comenta gaire be res, en aquest mateix bloc hi han menys respostes.
    Es el que ja sabien que passaria en els "Mandriles", una foguerada, una esbufegada i a treballar, qui tingui feina, que som catalans.
    Cal esperar desprès de les municipals?, si, es clar i després esperarem al costat de'n Mas les generals, hi haurà una altre bafarada de catalanistes emprenyats i esperarem que la propera generació agafi el relleu, però això ja ni ho podrem veure.
    Porca misèria, diuen a Itàlia, Puta Ejcanya aquí.

    ResponElimina
  3. Jo em decanto per pensar que cal un focus divulgatiu del que s'estigui preparant, del que es pugui estar coent. El SI no respira publicament? Les institucions privades -Òmnium, IEC, etc.- ja no respiren? Cap diari no se'n fa càrrec de divulgar què hi ha? Tothom cedeix el pas al President? Si és això, aquesta no és la manera de fer, al meu entendre. Ha de ser el poble el qui arrossegui la Gestoria, no? Just el que deia l'Oriol Pujol: "L'Adm. sempre va dues passes enrere". És lògic! Si el client no demana al cuiner què vol dinar, el cuiner no sabrà mai què preparar...

    TORNEM-HI !!!!

    ResponElimina
  4. Se'ls veu el llautó...
    Tot i això, continuo donant a CiU quatre anys perquè s'acabin d'escaldar el cul i es posin en camí d'una vegada per totes.

    ResponElimina
  5. Les urnes van parlar. Ara cal deixar que les aigües s'asserenin. Que els votants anirant paint els fruits del seu vot. Jo mateix vaig patir una decepció, anunciada, del resultat de SI. I poc després en Laporta me'n fot una altra. Tornarem a explicar-nos. Sense desànims. No caiguem en el sectarisme. Sobretot. Alguns amics meus van votar CIU per "fer fora els socialistes".http://marallegons.blogspot.com/

    ResponElimina
  6. Amb la desactivació de la Brunete anti ERC queda ben palès que no eren més que uns servidors de CDC. Ells passaran però ERC romandrà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…