Ves al contingut principal

És la cartera, company!

Eix Macià (Sabadell)









Finalment, temps de pressupostos. És una d'aquelles coses que Esquerra hauria d'haver començat quan encara es deia ERC. M'ha alegrat profundament escoltar en boca de Solidaritat Catalana per la Independència allò que penso de fa anys, que el debat anual sobre pressupostos de la Gestoria és un moment clau en el lloable propòsit d'explicar a la majoria dels catalans el que suposa el dogal espanyol. L'espoli al qual som sotmesos. És l'oportunitat de trencar la cantarella habitual sobre què faran els seus diputats la resta de la legislatura una vegada fracassat l'intent de proclamar la independència al Parlament gràcies al vot negatiu o l'abstenció dels diputats independentistes de CiU, PSC (?) i ICV. Que què han de fer? Explicar el que podríem gastar si disposessim de les eines de les quals totes les comunitats polítiques del món es doten per fer front a allò que els nostres enemics anomenen amb desvergonya els problemes reals de la gent.

La dutxa freda autonomista porta setmanes, mesos ja, recordant-nos tots els serveis públics que deixarem de gaudir arran de la crisi. Això fa mal. Però encara molt més ha de doldre en el subconscient dels catalanets. No és només què deixarem pel camí en els propers anys a base de retallades, sinó a què renunciem en termes de progrés i benestar en acceptar tàcitament l'espoli colonial al qual som sotmesos. A quins hospitals, a quins nivell de seguretat al carrer, a quins ajuts a la dependència, a quines beques, a quines instal·lacions escolars, a quants mestres, metges i mossos. A quin desballestament de les nostres potencialitats econòmiques, a quina degradació de les nostres infraestructures acceptem ésser sotmesos a major glòria de la recentralització madrilenya. Fem doncs, uns pressupostos com si disposséssim dels vint mil milions d'euros que ens roben cada any: només serà augmentar un 40% els cabals anuals a disposició de la Gestoria!

Comentaris

  1. I que aquests pressupostos s'imprimeixin i es reparteixin entre tots, però sobretot entre aquells que tenint el dret a vot ni llegeixen ni xarxeixen ni twitteixen, als dropos remugants de TV5, als menfotistes, als de la Conillera.
    I sobretot recordar-el-s'hi cada dia i cada vegada que rondinin per una desatenció, un peatge o un "no le entiendo".
    Ens en sortirem?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…