És la cartera, company!

Eix Macià (Sabadell)









Finalment, temps de pressupostos. És una d'aquelles coses que Esquerra hauria d'haver començat quan encara es deia ERC. M'ha alegrat profundament escoltar en boca de Solidaritat Catalana per la Independència allò que penso de fa anys, que el debat anual sobre pressupostos de la Gestoria és un moment clau en el lloable propòsit d'explicar a la majoria dels catalans el que suposa el dogal espanyol. L'espoli al qual som sotmesos. És l'oportunitat de trencar la cantarella habitual sobre què faran els seus diputats la resta de la legislatura una vegada fracassat l'intent de proclamar la independència al Parlament gràcies al vot negatiu o l'abstenció dels diputats independentistes de CiU, PSC (?) i ICV. Que què han de fer? Explicar el que podríem gastar si disposessim de les eines de les quals totes les comunitats polítiques del món es doten per fer front a allò que els nostres enemics anomenen amb desvergonya els problemes reals de la gent.

La dutxa freda autonomista porta setmanes, mesos ja, recordant-nos tots els serveis públics que deixarem de gaudir arran de la crisi. Això fa mal. Però encara molt més ha de doldre en el subconscient dels catalanets. No és només què deixarem pel camí en els propers anys a base de retallades, sinó a què renunciem en termes de progrés i benestar en acceptar tàcitament l'espoli colonial al qual som sotmesos. A quins hospitals, a quins nivell de seguretat al carrer, a quins ajuts a la dependència, a quines beques, a quines instal·lacions escolars, a quants mestres, metges i mossos. A quin desballestament de les nostres potencialitats econòmiques, a quina degradació de les nostres infraestructures acceptem ésser sotmesos a major glòria de la recentralització madrilenya. Fem doncs, uns pressupostos com si disposséssim dels vint mil milions d'euros que ens roben cada any: només serà augmentar un 40% els cabals anuals a disposició de la Gestoria!

Comentaris

  1. I que aquests pressupostos s'imprimeixin i es reparteixin entre tots, però sobretot entre aquells que tenint el dret a vot ni llegeixen ni xarxeixen ni twitteixen, als dropos remugants de TV5, als menfotistes, als de la Conillera.
    I sobretot recordar-el-s'hi cada dia i cada vegada que rondinin per una desatenció, un peatge o un "no le entiendo".
    Ens en sortirem?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas