Escòcia ja té data (sobre la intel·ligència i la valentia)











Absolutament espectacular la victòria dels independentistes escocesos en les eleccions que han renovat el seu Parlament. Escombrada de dimensions descomunals. Amb l'Alex Salmond obtenint fins el 64% dels vots en el seu destricte d'Aberdeen. Encara que siguin òbvies i poc originals, i tot i que l'anàlisi comparada de realitats tan diferents sempre contingui alguns ingredients de trampa, no per això no és menys necessari fer notar un parell de consideracions. En primer lloc, el benefici exponencial que representa la concentració del vot independentista (potenciat a Escòcia per les característiques pròpies del seu sistema electoral), que a Catalunya hem decidit esmicolar en una sopa de lletres que transita des de CiU a ICV, passant per tots els que pròpiament se'n declaren com a tals, sotmesos a pendulars convulsions, ara centrífugues, ara centrípetes.

En segon lloc, els fulgurants resultats de l'SNP deixen amb el cul a l'aire l'habitual argumentari d'infinita prudència convergent al qual estem tan acostumats. Fa algunes setmanes, la dirigent unionista Marta Llorens afirmava que Jordi Pujol no hauria estat mai president amb un discurs francament independentista. Alex Salmond acaba de demostrar exactament el contrari. En un país on els independentistes declarats (que no té res a veure amb els que votarien sí en un referèndum amb una pregunta dual clara i directa) es mouen a les enquestes, com a Catalunya, entre el 20 i el 30%, una proposta electoral que planteja la convocatòria d'un referèndum secessionista conquesta no pas una àmplia majoria (com la que tenen des del novembre passat els convergents), sinó la majoria absoluta. Una lliçó de valentia per a qui tots sabem. I una notícia extraordinàriament important per a nosaltres. Escòcia ja té data. Probablement serà en 2014 o 2015. I la Unió Europea haurà de prendre nota i partit. Què penseu, arribarem abans o després?

Comentaris

  1. Tan bon punt he llegit avui la notícia he tingut el déja-vú de que tocaries aquest tema. Estarem ben atents a Escòcia, espero que els demés països sense estat en poguem aprendre moltes coses del que passi en els propers 4 anys.

    - Marcel

    ResponElimina
  2. Mentrestant, ahir ja vespre, els mitjans de comunicació encara descafeïnaven "l'intent fracassat d'independència escocesa".
    La premsa benpensant catalana segueix controlada per una ciu de deu anys enrere. Qui diu ciu, diu una manera de pensar de nedar i desar la roba.
    De tota manera, cal diferenciar entre una democràcia que protegeix la discrepància, amb una altra que la penalitza. I, sinó, només ens cal mirar el cas Bildu com exemple de democràcia esquifida, intolerant, franquista.
    Som ciutadans encara esporuguits del franquisme; en canvi a Escòcia això crec que no els passa, més aviat hi confien. D'aquesta manera és fàcil ser valent, no? No els cal ser valents, son normals.

    ResponElimina
  3. A la Gran Bretanya s'aplica un sistema de representació electoral de districtes uninominals a una volta. En resum: s'endu l'escó del districte el candidat més votat a la primera (no com a França, que passa qui té el 12,5% a una segona volta).
    Si al Principat s'apliqués aquest sistema electoral prenent com a base la comarca, tindríem una majoria total CiU/PSC des de 1980. Només el 2003 haguessin obtingut representació 1 o 2 diputats d'ERC, i prou. La resta de partits que en aquest període han tingut diputats, des del PSA fins a C'S passant pel PP, ICV, UCD, CDS, SI, PSUC... i ERC en gairebé totes les legislatures, no haurien tret cap diputat. Amb aquesta majoria búlgara sociovergent és impossible no només de plantejar cap decisió parlamentària independentista sinó que ni tan sols s'afavoreixi el creixement dels partits independentistes, condemnats a l'ostracisme -junt al altres partis no sociovergents.
    La concentració del vot independentista de què parla en Granollacs amb aital sistema electoral no serviria de res.

    ResponElimina
  4. O sigui que encara estem prou bé tenint com tenim la Llei d'Hond? Déu n'hi do!!
    Gràcies per la teva informació, David!

    ResponElimina
  5. Paradoxalment, les enquestes diuen que en un referèndum sí-no, el sí ho té molt i molt difícil. Passi el que passi, el precedent serà molt interessant per nantros, ja que mostrarà que un procès d'independència dins de la UE és perfectament viable, encara que finalment fracasés.

    ResponElimina
  6. coincideixo amb l'home del sac, caldrà veure què fa Europa -i Espanya- davant de la, cada cop més possible, independència d'Escòcia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas