Ves al contingut principal

Escòcia ja té data (sobre la intel·ligència i la valentia)











Absolutament espectacular la victòria dels independentistes escocesos en les eleccions que han renovat el seu Parlament. Escombrada de dimensions descomunals. Amb l'Alex Salmond obtenint fins el 64% dels vots en el seu destricte d'Aberdeen. Encara que siguin òbvies i poc originals, i tot i que l'anàlisi comparada de realitats tan diferents sempre contingui alguns ingredients de trampa, no per això no és menys necessari fer notar un parell de consideracions. En primer lloc, el benefici exponencial que representa la concentració del vot independentista (potenciat a Escòcia per les característiques pròpies del seu sistema electoral), que a Catalunya hem decidit esmicolar en una sopa de lletres que transita des de CiU a ICV, passant per tots els que pròpiament se'n declaren com a tals, sotmesos a pendulars convulsions, ara centrífugues, ara centrípetes.

En segon lloc, els fulgurants resultats de l'SNP deixen amb el cul a l'aire l'habitual argumentari d'infinita prudència convergent al qual estem tan acostumats. Fa algunes setmanes, la dirigent unionista Marta Llorens afirmava que Jordi Pujol no hauria estat mai president amb un discurs francament independentista. Alex Salmond acaba de demostrar exactament el contrari. En un país on els independentistes declarats (que no té res a veure amb els que votarien sí en un referèndum amb una pregunta dual clara i directa) es mouen a les enquestes, com a Catalunya, entre el 20 i el 30%, una proposta electoral que planteja la convocatòria d'un referèndum secessionista conquesta no pas una àmplia majoria (com la que tenen des del novembre passat els convergents), sinó la majoria absoluta. Una lliçó de valentia per a qui tots sabem. I una notícia extraordinàriament important per a nosaltres. Escòcia ja té data. Probablement serà en 2014 o 2015. I la Unió Europea haurà de prendre nota i partit. Què penseu, arribarem abans o després?

Comentaris

  1. Tan bon punt he llegit avui la notícia he tingut el déja-vú de que tocaries aquest tema. Estarem ben atents a Escòcia, espero que els demés països sense estat en poguem aprendre moltes coses del que passi en els propers 4 anys.

    - Marcel

    ResponElimina
  2. Mentrestant, ahir ja vespre, els mitjans de comunicació encara descafeïnaven "l'intent fracassat d'independència escocesa".
    La premsa benpensant catalana segueix controlada per una ciu de deu anys enrere. Qui diu ciu, diu una manera de pensar de nedar i desar la roba.
    De tota manera, cal diferenciar entre una democràcia que protegeix la discrepància, amb una altra que la penalitza. I, sinó, només ens cal mirar el cas Bildu com exemple de democràcia esquifida, intolerant, franquista.
    Som ciutadans encara esporuguits del franquisme; en canvi a Escòcia això crec que no els passa, més aviat hi confien. D'aquesta manera és fàcil ser valent, no? No els cal ser valents, son normals.

    ResponElimina
  3. A la Gran Bretanya s'aplica un sistema de representació electoral de districtes uninominals a una volta. En resum: s'endu l'escó del districte el candidat més votat a la primera (no com a França, que passa qui té el 12,5% a una segona volta).
    Si al Principat s'apliqués aquest sistema electoral prenent com a base la comarca, tindríem una majoria total CiU/PSC des de 1980. Només el 2003 haguessin obtingut representació 1 o 2 diputats d'ERC, i prou. La resta de partits que en aquest període han tingut diputats, des del PSA fins a C'S passant pel PP, ICV, UCD, CDS, SI, PSUC... i ERC en gairebé totes les legislatures, no haurien tret cap diputat. Amb aquesta majoria búlgara sociovergent és impossible no només de plantejar cap decisió parlamentària independentista sinó que ni tan sols s'afavoreixi el creixement dels partits independentistes, condemnats a l'ostracisme -junt al altres partis no sociovergents.
    La concentració del vot independentista de què parla en Granollacs amb aital sistema electoral no serviria de res.

    ResponElimina
  4. O sigui que encara estem prou bé tenint com tenim la Llei d'Hond? Déu n'hi do!!
    Gràcies per la teva informació, David!

    ResponElimina
  5. Paradoxalment, les enquestes diuen que en un referèndum sí-no, el sí ho té molt i molt difícil. Passi el que passi, el precedent serà molt interessant per nantros, ja que mostrarà que un procès d'independència dins de la UE és perfectament viable, encara que finalment fracasés.

    ResponElimina
  6. coincideixo amb l'home del sac, caldrà veure què fa Europa -i Espanya- davant de la, cada cop més possible, independència d'Escòcia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…