Fragments escollits (VI). Sacrifici de bons patricis

"Tot i les pèrdues patides durant els combats continuats, cap al migdia de l'11 de setembre la Coronela encara disposava d'un important potencial d'efectius intactes per a continuar la lluita (especialment els batallons 1r i 2n). Probablement la consciència respecte a aquesta situació contribuí a la presa de decisió de Berwick en el sentit de negociar i acceptar la capitulació de la ciutat amb certes condicions.

D'alguna manera, la Coronela va salvar la ciutat. Si les forces catalanes haguessin estat exterminades o s'haguessin desbandat, Berwick hauria ordenat el saqueig i la destrucció de la ciutat, tal com preveien les seves ordres i com havia demostrat el tracte que Berwick havia donat a la ciutat fins a l'agost de 1714, ja que durant les primeres setmanes no va voler parlamentar si no era per admetre la rendició incondicional dels barcelonins. A partir dels combats de Santa Clara, on bona part de l'exèrcit francès va quedar malmès sense cap resultat exitós, Berwick va canviar d'opinió: el setge es convertí en un malson, que calia acabar sense estalviar possibilitats.

És en aquest sentit que s'entén que, al migdia de l'Onze de Setembre, com que la Coronela encara disposava probablement d'un 50% dels seus efectius intactes, la situació per als borbònics podia ser d'alt risc, amb considerables baixes assegurades si continuaven els combats i sense excloure desbandades -i, fins i tot, la retirada i el fracàs-. Aquesta força de dissuasió va ser, amb tota seguretat, un dels motius que va fer que el duc de Berwick negociés amb els catalans i que permetés una rendició amb condicions per a salvaguardar persones i béns. Al capdavall, la resistència de la Coronela va salvar Barcelona de la destrucció. Aquell mateix dia la gloriosa Coronela va acabar la seva existència i en els dies següents va entregar les armes; acabava de desaparèixer una de les més singulars unitats del segle XVIII."

Font: Francesc Riart i Jou, Francesc Xavier Hernàndez Cardona i Xavier Rubio Campillo. La Coronela de Barcelona, 1705-1714. Barcelona: Rafael Dalmau, 2010, p. 159.

Comentaris

  1. Aquesta Coronela, era dona, persona, o és un símbol del tema? Perquè si era persona, dona, caldria dedicar-li un monument per ràbia del bombonet (Borbon-et) que té el comandament de les tropes d'ocupació actuals. No és tanta broma, com que cal anar exterioritzant tot el que se'ns ha quedat al pap per la represió.
    Allà on va caure aquesta dona, monument com una catedral.
    Per cert 1: El monument a en Macià de la Pça. de Catalumya de Barcelona, cal alçar-lo a fi que ningú no hi pugui arribar. A d'estar per sobre dels nostres caps i inaccessible.

    Per cert 2: S'ha creat l'Assamblea Nacional de Catalunya, ahir no?. Benvinguts, doncs, i a fer via!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)