Ves al contingut principal

Fragments escollits (VI). Sacrifici de bons patricis

"Tot i les pèrdues patides durant els combats continuats, cap al migdia de l'11 de setembre la Coronela encara disposava d'un important potencial d'efectius intactes per a continuar la lluita (especialment els batallons 1r i 2n). Probablement la consciència respecte a aquesta situació contribuí a la presa de decisió de Berwick en el sentit de negociar i acceptar la capitulació de la ciutat amb certes condicions.

D'alguna manera, la Coronela va salvar la ciutat. Si les forces catalanes haguessin estat exterminades o s'haguessin desbandat, Berwick hauria ordenat el saqueig i la destrucció de la ciutat, tal com preveien les seves ordres i com havia demostrat el tracte que Berwick havia donat a la ciutat fins a l'agost de 1714, ja que durant les primeres setmanes no va voler parlamentar si no era per admetre la rendició incondicional dels barcelonins. A partir dels combats de Santa Clara, on bona part de l'exèrcit francès va quedar malmès sense cap resultat exitós, Berwick va canviar d'opinió: el setge es convertí en un malson, que calia acabar sense estalviar possibilitats.

És en aquest sentit que s'entén que, al migdia de l'Onze de Setembre, com que la Coronela encara disposava probablement d'un 50% dels seus efectius intactes, la situació per als borbònics podia ser d'alt risc, amb considerables baixes assegurades si continuaven els combats i sense excloure desbandades -i, fins i tot, la retirada i el fracàs-. Aquesta força de dissuasió va ser, amb tota seguretat, un dels motius que va fer que el duc de Berwick negociés amb els catalans i que permetés una rendició amb condicions per a salvaguardar persones i béns. Al capdavall, la resistència de la Coronela va salvar Barcelona de la destrucció. Aquell mateix dia la gloriosa Coronela va acabar la seva existència i en els dies següents va entregar les armes; acabava de desaparèixer una de les més singulars unitats del segle XVIII."

Font: Francesc Riart i Jou, Francesc Xavier Hernàndez Cardona i Xavier Rubio Campillo. La Coronela de Barcelona, 1705-1714. Barcelona: Rafael Dalmau, 2010, p. 159.

Comentaris

  1. Aquesta Coronela, era dona, persona, o és un símbol del tema? Perquè si era persona, dona, caldria dedicar-li un monument per ràbia del bombonet (Borbon-et) que té el comandament de les tropes d'ocupació actuals. No és tanta broma, com que cal anar exterioritzant tot el que se'ns ha quedat al pap per la represió.
    Allà on va caure aquesta dona, monument com una catedral.
    Per cert 1: El monument a en Macià de la Pça. de Catalumya de Barcelona, cal alçar-lo a fi que ningú no hi pugui arribar. A d'estar per sobre dels nostres caps i inaccessible.

    Per cert 2: S'ha creat l'Assamblea Nacional de Catalunya, ahir no?. Benvinguts, doncs, i a fer via!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…