Ves al contingut principal

Fragments escollits (VI). Sacrifici de bons patricis

"Tot i les pèrdues patides durant els combats continuats, cap al migdia de l'11 de setembre la Coronela encara disposava d'un important potencial d'efectius intactes per a continuar la lluita (especialment els batallons 1r i 2n). Probablement la consciència respecte a aquesta situació contribuí a la presa de decisió de Berwick en el sentit de negociar i acceptar la capitulació de la ciutat amb certes condicions.

D'alguna manera, la Coronela va salvar la ciutat. Si les forces catalanes haguessin estat exterminades o s'haguessin desbandat, Berwick hauria ordenat el saqueig i la destrucció de la ciutat, tal com preveien les seves ordres i com havia demostrat el tracte que Berwick havia donat a la ciutat fins a l'agost de 1714, ja que durant les primeres setmanes no va voler parlamentar si no era per admetre la rendició incondicional dels barcelonins. A partir dels combats de Santa Clara, on bona part de l'exèrcit francès va quedar malmès sense cap resultat exitós, Berwick va canviar d'opinió: el setge es convertí en un malson, que calia acabar sense estalviar possibilitats.

És en aquest sentit que s'entén que, al migdia de l'Onze de Setembre, com que la Coronela encara disposava probablement d'un 50% dels seus efectius intactes, la situació per als borbònics podia ser d'alt risc, amb considerables baixes assegurades si continuaven els combats i sense excloure desbandades -i, fins i tot, la retirada i el fracàs-. Aquesta força de dissuasió va ser, amb tota seguretat, un dels motius que va fer que el duc de Berwick negociés amb els catalans i que permetés una rendició amb condicions per a salvaguardar persones i béns. Al capdavall, la resistència de la Coronela va salvar Barcelona de la destrucció. Aquell mateix dia la gloriosa Coronela va acabar la seva existència i en els dies següents va entregar les armes; acabava de desaparèixer una de les més singulars unitats del segle XVIII."

Font: Francesc Riart i Jou, Francesc Xavier Hernàndez Cardona i Xavier Rubio Campillo. La Coronela de Barcelona, 1705-1714. Barcelona: Rafael Dalmau, 2010, p. 159.

Comentaris

  1. Aquesta Coronela, era dona, persona, o és un símbol del tema? Perquè si era persona, dona, caldria dedicar-li un monument per ràbia del bombonet (Borbon-et) que té el comandament de les tropes d'ocupació actuals. No és tanta broma, com que cal anar exterioritzant tot el que se'ns ha quedat al pap per la represió.
    Allà on va caure aquesta dona, monument com una catedral.
    Per cert 1: El monument a en Macià de la Pça. de Catalumya de Barcelona, cal alçar-lo a fi que ningú no hi pugui arribar. A d'estar per sobre dels nostres caps i inaccessible.

    Per cert 2: S'ha creat l'Assamblea Nacional de Catalunya, ahir no?. Benvinguts, doncs, i a fer via!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…