Ho acceptarien

Santa Maria de Barberà
Els Estopa afirmaven fa algunes setmanes en un dels darrers lliuraments del programa El Convidat d'Albert Om que ells votarien no. Però que acceptarien el resultat d'un referèndum on el sí s'imposés de forma aclaparadora (en això, diuen apel·lant com sempre al fantasma de la divisió, no hi ha prou amb un 51%) en favor de la independència de Catalunya. Justament, a la feina, fa poc, només uns dies, una companya em deia exactament el mateix. Els contraris a una Catalunya lliure comencen a pensar en la hipòtesi. A veure-la com un fet versemblant, com més va cada vegada més probable. Més fins i tot que molts dels que votarien sí, però encara no s'ho creuen (que encara són moltíssims, la majoria). És un senyal inequívoc de com l'anhel de llibertat plena per al nostre país continua avançant i avançant. Hem canviat el ritme i tothom, almenys a aquesta banda del riu, ho sap.

Francament, d'entrada, de cop al bot, vaig jutjar que l'actitud dels Estopa i de la meva companya de feina era poc presentable. Em semblava com si ens perdonessin la vida. Naturalment que hauran d'acceptar la voluntat majoritària del poble de Catalunya. D'això se'n diu democràcia. El govern de la majoria. Només faltaria. Com ens aguantem i acceptem l'statu quo autonomista vigent, pura autonomisèria, els independentistes, des de fa tants i tants anys. Vist des d'un altre punt de vista, però, significa que els Estopa i la meva companya de feina accepten que la decisió sobre la llibertat l'hem de prendre els catalans i només els catalans. Que som un subjecte polític capaç de decidir per nosaltres mateixos. Que som una nació. Vist així, sense dubte, és un gran progrés.

Comentaris

  1. Ahir mateix, en una trobada familiar i entre tapes i tapes, els meus nebots i germans coincidíem en la maduració de la fruita indep. Com amb l'agricultura, cal adobar la terra -que s'està fent (explicant) prou bé-, sembrar -tenim el creixement d'opcions polítiques- i, el regatge, que ens el serveixen gratuïtament els okupes de Castella. La nostra impaciència per aconseguir els regals del dia de reis, cal contenir-la i fer-la fructífera amb la nostra constància vigilant la sembra.

    ResponElimina
  2. El cas d'Escòcia està essent especialment visual. Obre camí. Ningú ha plantejat, per exemple, que els anglesos hagin de decidir sobre Escòcia. I aquest precedent és més important que Kosovo.

    ResponElimina
  3. El de la seva companya no ho sé però el dels estopa és clar: No són catalans ni se senten. Són immigrants espanyols o fills i alguna cosa queda. Tenint en compte que els arribats o nascuts durant la democràcia espanyola dominant són els pitjors...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas