Ves al contingut principal

Indigneu-vos, però amb un objectiu concret

Consulta sobre la Independència a Barcelona









Fa pocs dies, l'Avui publicava un interessant article sobre un fet que a hores d'ara només està al bressol i que en els propers anys serà notícia creixent: la emigració catalana a Europa i Amèrica comença a disparar-se. És el que succeeix als països on no hi ha futur. Potser exagero? No he pogut deixar de connectar la notícia amb l'extraordinari ressò mediàtic (quina enveja, així sí, que diria El Periódico) atorgat al moviment dels indignats. No hi ha dubte que la seva iniciativa significa posar damunt la taula, en l'agut context de crisi on vivim, les profundes injustícies econòmiques i polítiques de la nostra vella Europa. L'abús de l'establishment que ha portat a una generació a un panorama de frustració total. Amb índexs de pobresa que s'apropen al 25%. Amb nivells d'atur entre els joves superiors al 40%, propis del més pur subdesenvolupament. Amb una veritable ensulsiada dels serveis públics. Amb un sistema encarcarat de partits que no respon als interessos de la majoria.

Tot això s'esdevé a Europa i, a hores d'ara, ningú sap exactament quina serà la sortida. Que hi hagi qui protesti i s'hi enfronti és una excel·lent notícia. El problema és la manca d'alternatives que ofereixen els protagonistes. Encara més, la manca de programa i fins i tot de portaveus. Totes les simpaties per un moviment que, francament, si no canvien molt les coses, a hores d'ara sembla de futur incert, sinó directament eixorc. Però nosaltres vivim a Catalunya i aquí sí que patim un problema afegit que tenim correctament identificat i que sabem com solucionar. El nostre país és objecte d'un espoli colonial que està posant en qüestió el benestar dels seus ciutadans. Un tracte que és perfectament viable revertir si construïm una majoria democràtica sòlida. Així doncs, indigneu-vos, però amb un objectiu concret. L'objectiu que tots sabem, la constitució d'un Estat propi, la independència nacional. L'instrument per posar tots els nostres recursos a treballar en la millora de les condicions de vida i les expectatives reals de la majoria. Indigneu-vos bé.

P.S. Una pregunta final que em posa en guàrdia davant tot plegat: perquè els mitjans de la Brigada de Narcòtics dediquen més espai a l'acció d'uns pocs milers de persones nascuda a la capital del Regne que al vot de centenars de milers en una consulta popular organitzada des de baix?

Comentaris

  1. Contestant a la pregunta, i en el cas de TV3, jo tinc la sensació que és una petita revenja dels periodistes contra la imposició dels blocs electorals en els informatius. "Respectarem l'ordre i els minuts, però us farem passar al darrere de les acampades".

    ResponElimina
  2. La meva resposta es "Perquè han sortit al carrer per a quedar-s'hi".

    Jo sempre hi dit que es l'única solució, manifestar-se, però no com varem fer-ho el 10J en que desprès varem menjar un entrepà i varem anar a dormir a caseta, no, quedar-se al carrer fins que tinguem l'independència, ho feren amb la "taronja" a Polònia, ho fan els egipcis i els seus cosins, mentre nosaltres cacaregem com les gallines i tornem al galliner satisfets.

    Es com aquell que en trobar la dona al llit amb un altre home s'indignà, però l'altre, mes fort que ell, dibuixà una ratlla al terra i l'hi digué que es quedes allà mentre acabava la feina i que no la traspasses, que va fer?, dons quant l'altre no el mirava amb la punteta del peu traspassava la ratlla en un moviment ràpid i dissimulava.

    Ja varem sortir el 10J, i que?, saben que no farem res mes, ens coneixen. Fa 300 anys varen matar alguns dels nostres i encara estem acollonits?.
    Mare de Deu, quina gent... així ens va.

    ResponElimina
  3. Jo crec que tot plegat es un gota a gota. Poc a poc es va omplint el got fins que l'aigua besi. Es que estem molt, però molt adormits.

    ResponElimina
  4. Recordo que els anys 60 hi va haver un incendi espantós al centre de Barcelona en uns semisoterranis. Un company de feina musculós va anar traient tots els seus companys pujant-los a les seves espatlles i fent-los sortir per una finestreta que feia de respirador. Quan ell va quedar sol i les flames ja li arribaven als peus, es va preguntar amb veu alta que qui el treuria d'allà dins. Ningú hi va pensar en fer una corda amb les seves camises i pantalons. Aquest trist exemple, autèntic, serveix per il·lustrar la situació actual, crec. -"Hi ha algun lider per aquí?" i, surten tota mena d'especuladors, però cap lider. De tota manera, aquesta bombolla dels "Indignats!"sí que és d'autèntic cabreig de totes les incapacitats polítiques de tota mena. Espero que sapiguem traspassar aquesta ratlla que marca el límit de l'abús.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.