Ves al contingut principal

Indigneu-vos, però amb un objectiu concret

Consulta sobre la Independència a Barcelona









Fa pocs dies, l'Avui publicava un interessant article sobre un fet que a hores d'ara només està al bressol i que en els propers anys serà notícia creixent: la emigració catalana a Europa i Amèrica comença a disparar-se. És el que succeeix als països on no hi ha futur. Potser exagero? No he pogut deixar de connectar la notícia amb l'extraordinari ressò mediàtic (quina enveja, així sí, que diria El Periódico) atorgat al moviment dels indignats. No hi ha dubte que la seva iniciativa significa posar damunt la taula, en l'agut context de crisi on vivim, les profundes injustícies econòmiques i polítiques de la nostra vella Europa. L'abús de l'establishment que ha portat a una generació a un panorama de frustració total. Amb índexs de pobresa que s'apropen al 25%. Amb nivells d'atur entre els joves superiors al 40%, propis del més pur subdesenvolupament. Amb una veritable ensulsiada dels serveis públics. Amb un sistema encarcarat de partits que no respon als interessos de la majoria.

Tot això s'esdevé a Europa i, a hores d'ara, ningú sap exactament quina serà la sortida. Que hi hagi qui protesti i s'hi enfronti és una excel·lent notícia. El problema és la manca d'alternatives que ofereixen els protagonistes. Encara més, la manca de programa i fins i tot de portaveus. Totes les simpaties per un moviment que, francament, si no canvien molt les coses, a hores d'ara sembla de futur incert, sinó directament eixorc. Però nosaltres vivim a Catalunya i aquí sí que patim un problema afegit que tenim correctament identificat i que sabem com solucionar. El nostre país és objecte d'un espoli colonial que està posant en qüestió el benestar dels seus ciutadans. Un tracte que és perfectament viable revertir si construïm una majoria democràtica sòlida. Així doncs, indigneu-vos, però amb un objectiu concret. L'objectiu que tots sabem, la constitució d'un Estat propi, la independència nacional. L'instrument per posar tots els nostres recursos a treballar en la millora de les condicions de vida i les expectatives reals de la majoria. Indigneu-vos bé.

P.S. Una pregunta final que em posa en guàrdia davant tot plegat: perquè els mitjans de la Brigada de Narcòtics dediquen més espai a l'acció d'uns pocs milers de persones nascuda a la capital del Regne que al vot de centenars de milers en una consulta popular organitzada des de baix?

Comentaris

  1. Contestant a la pregunta, i en el cas de TV3, jo tinc la sensació que és una petita revenja dels periodistes contra la imposició dels blocs electorals en els informatius. "Respectarem l'ordre i els minuts, però us farem passar al darrere de les acampades".

    ResponElimina
  2. La meva resposta es "Perquè han sortit al carrer per a quedar-s'hi".

    Jo sempre hi dit que es l'única solució, manifestar-se, però no com varem fer-ho el 10J en que desprès varem menjar un entrepà i varem anar a dormir a caseta, no, quedar-se al carrer fins que tinguem l'independència, ho feren amb la "taronja" a Polònia, ho fan els egipcis i els seus cosins, mentre nosaltres cacaregem com les gallines i tornem al galliner satisfets.

    Es com aquell que en trobar la dona al llit amb un altre home s'indignà, però l'altre, mes fort que ell, dibuixà una ratlla al terra i l'hi digué que es quedes allà mentre acabava la feina i que no la traspasses, que va fer?, dons quant l'altre no el mirava amb la punteta del peu traspassava la ratlla en un moviment ràpid i dissimulava.

    Ja varem sortir el 10J, i que?, saben que no farem res mes, ens coneixen. Fa 300 anys varen matar alguns dels nostres i encara estem acollonits?.
    Mare de Deu, quina gent... així ens va.

    ResponElimina
  3. Jo crec que tot plegat es un gota a gota. Poc a poc es va omplint el got fins que l'aigua besi. Es que estem molt, però molt adormits.

    ResponElimina
  4. Recordo que els anys 60 hi va haver un incendi espantós al centre de Barcelona en uns semisoterranis. Un company de feina musculós va anar traient tots els seus companys pujant-los a les seves espatlles i fent-los sortir per una finestreta que feia de respirador. Quan ell va quedar sol i les flames ja li arribaven als peus, es va preguntar amb veu alta que qui el treuria d'allà dins. Ningú hi va pensar en fer una corda amb les seves camises i pantalons. Aquest trist exemple, autèntic, serveix per il·lustrar la situació actual, crec. -"Hi ha algun lider per aquí?" i, surten tota mena d'especuladors, però cap lider. De tota manera, aquesta bombolla dels "Indignats!"sí que és d'autèntic cabreig de totes les incapacitats polítiques de tota mena. Espero que sapiguem traspassar aquesta ratlla que marca el límit de l'abús.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…