Ves al contingut principal

Jutges colonials

Palau del Lloctinent (Barcelona)
El magistrat del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 1 de Lleida, en exercici a la colònia des de l'abril de 2010, sa il·lustríssima José María Magán Perales, s'ha fet famós en un temps rècord per les seves contínues pallassades. Ara, ha titllat la Gestoria de "administració regional espanyola", denominació que, com bé sabeu els lectors habituals d'aquest bloc, comparteixo (gairebé) al cent per cent. Encara que mai no agrada que ens ho recordin els de fora, és el que tenim perquè així ho vol la majoria dels nostres mesells diputats. Encara que a molts ciutadans (sospito que a la majoria) ens agradaria més una altra cosa. Com a descripció, perfecte. Ara bé, en aquest cas, la segona part de la seva escalfada de ploma judicial sembla del tot intolerable a qualsevol bon patrici: aquest servidor públic espanyol resident a Catalunya considera que l'ús del català per part dels lletrats de la Generalitat és “una deliberada falta de respecte i de mínima educació”.

Com tots els administradors colonials amb els quals tan habitualment topem i paguem el sou, el magistrat Magán Perales considera que les autoritats de la tribu tenen dret a adreçar-se als seus membres en la llengua dels indígenes (massa fort continuar imposant el contrari), però que és totalment intolerable que s'adrecin en el seu dialecte als dominadors (com ara ell mateix) de la raça i parlar superior. Que per alguna cosa ens han guanyat dues guerres. Per això, lloa la “cavallerositat i noblesa en acceptar aquesta descortesia" per part de la part espanyola, greument ofesa com a objecte de semblant agressió lingüística. Conductes xulesques i infamatòries com les del jutge Magán Perales no es poden tolerar impunement. Aquest senyor no pot exercir el seu càrrec de servei públic al nostre país ni un dia més. Està moralment inhabilitat. Diu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja li ha obert diligències. Consellera Pilar Fernández Bozal, pensa fer alguna cosa?

Comentaris

  1. la consellera Bozal (recordem, murrió) deu sentir una clara simpatia per al subjecte en qüestió, i mirarà cap a una altra banda, rient per sota el nas, comprovant que ens tenen ben enmordassats, amb nombrosos efectius a les administracions de l'imperi, i d'altres adeptes infiltrats a l'administració regional (de moment no és pas altra cosa) com ara ella per exemple

    Esperem que al parlament alguns bons patricis sàpiguen fer les preguntes que pertoquen i forcin el gran timoner a pronunciar-s'hi, encara que ja sabem que la seva especialitat és aigualir el vi, 'Masell' com és de mena

    ResponElimina
  2. A Tortosa mantenen l'àguila dels feixistes; Telefónica segueix la seva posició de prepotència arreu de Catalunya, amb la resignació dels nostres conciutadans; el sistma alimentari, gairebé tot castellanitzat; etc, etc....
    I doncs, la Sra. Bozal farà alguna cosa contra aquest jutge gloriós? El mateix Duran-Lleida ho deu comprendre i compartir!
    Aquest jutge és un poca-vergonya que cal retirar-lo del seu exercici!

    Diuen que l'embassament de Rialp ja és ple fins dalt; quan temps ens caldrà per omplir de d'autenticitat el nostre país? Perquè aquest jutge i altres són okupes de Catalunya... afincats, però no arrelats; mai són, ni seran, ni han estat catalans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…