Ves al contingut principal

La memòria dels cargols

Mira-sol








No penseu que avui toca parlar de la sèrie televisiva dels Dagoll Dagom que repassava la història nacional en clau d'humor. No, no. Avui va d'una altra memòria i de com aconseguim restaurar-la a ritme de molusc. Mentre l'arxiu Centelles feia cap a Salamanca, la documentació espoliada per les tropes d'ocupació franquistes a Catalunya continua el seu trist trànsit en direcció contrària a pas de cargol. Resulta difícil concebre un ritme més lent de compliment d'una llei. Aquesta setmana la ministra sinistra ha rebut al Conseller de Cultura de la Gestoria i li ha promés una mica més de ganes en el procés. Ara mateix tenim el país enfrascat en la batalla (menor, si tenim en compte la dimensió global del problema) per aconseguir que els morosos ens paguin el famós fons de competitivitat. Però els morosos tenen molts deutes. Molts. Els intangibles, com el que ens ocupa, també són importants.

Recordareu que la famosa Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents incautats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica («BOE» 276, de 18-11-2005.) és de fa exactament cinc anys i mig. El bo de Josep Cruanyes, en nom de la Comissió de la Dignitat, ha hagut de sortir novament a la palestra per recordar la nula voluntat del govern espanyol de complir amb la legislació vigent en aquesta matèria. La documentació confiscada a entitats, sindicats, partits i particulars continua arribant amb compte gotes a Catalunya. Fins al punt que encara no ha pogut començar el procés de devolució als interessats. De la documentació robada a punta de baioneta als Ajuntaments ni en parlem. En aquest cas, no hi ha encara, trenta-sis anys després de la mort del dictador, ni una trista llei que ens empari.

Comentaris

  1. Sí, amic Granollacs.
    Se'ns en riuen. Tant els fa la justícia com la història; de la veritat com de la mentida. Són franquistes i punt. Tant els PPs com els PSOEs. España no ha digerit mai la democràcia ni de bon tros. És com aquella frase d'en Bono dient "Quién no tuvo jamàs un franquista en la família?" Doncs miri, en tota la família més extensa meva no n'hi ha hagut mai cap ni un.
    És per això que els raca tornar el que ens van robar. Perquè, en el fons, són ells els mateixos que ens van saquejar. Segueixen sent els okupes actuals de Catalunya.

    ResponElimina
  2. More of the same... Es aixì com es diu en anglés?. Maj de lo mijmo, com diria en Bono. I es veritat: son més del mateix. El neo franquisme impera i mou els fils del poder.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.