La memòria dels cargols

Mira-sol








No penseu que avui toca parlar de la sèrie televisiva dels Dagoll Dagom que repassava la història nacional en clau d'humor. No, no. Avui va d'una altra memòria i de com aconseguim restaurar-la a ritme de molusc. Mentre l'arxiu Centelles feia cap a Salamanca, la documentació espoliada per les tropes d'ocupació franquistes a Catalunya continua el seu trist trànsit en direcció contrària a pas de cargol. Resulta difícil concebre un ritme més lent de compliment d'una llei. Aquesta setmana la ministra sinistra ha rebut al Conseller de Cultura de la Gestoria i li ha promés una mica més de ganes en el procés. Ara mateix tenim el país enfrascat en la batalla (menor, si tenim en compte la dimensió global del problema) per aconseguir que els morosos ens paguin el famós fons de competitivitat. Però els morosos tenen molts deutes. Molts. Els intangibles, com el que ens ocupa, també són importants.

Recordareu que la famosa Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents incautats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica («BOE» 276, de 18-11-2005.) és de fa exactament cinc anys i mig. El bo de Josep Cruanyes, en nom de la Comissió de la Dignitat, ha hagut de sortir novament a la palestra per recordar la nula voluntat del govern espanyol de complir amb la legislació vigent en aquesta matèria. La documentació confiscada a entitats, sindicats, partits i particulars continua arribant amb compte gotes a Catalunya. Fins al punt que encara no ha pogut començar el procés de devolució als interessats. De la documentació robada a punta de baioneta als Ajuntaments ni en parlem. En aquest cas, no hi ha encara, trenta-sis anys després de la mort del dictador, ni una trista llei que ens empari.

Comentaris

  1. Sí, amic Granollacs.
    Se'ns en riuen. Tant els fa la justícia com la història; de la veritat com de la mentida. Són franquistes i punt. Tant els PPs com els PSOEs. España no ha digerit mai la democràcia ni de bon tros. És com aquella frase d'en Bono dient "Quién no tuvo jamàs un franquista en la família?" Doncs miri, en tota la família més extensa meva no n'hi ha hagut mai cap ni un.
    És per això que els raca tornar el que ens van robar. Perquè, en el fons, són ells els mateixos que ens van saquejar. Segueixen sent els okupes actuals de Catalunya.

    ResponElimina
  2. More of the same... Es aixì com es diu en anglés?. Maj de lo mijmo, com diria en Bono. I es veritat: son més del mateix. El neo franquisme impera i mou els fils del poder.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas