Ves al contingut principal

A Naut Aran, en espanyol

Salardú
La setmana passada varem visitar la Vall d'Aran. Feia potser vint anys que no hi anava i la meva parella no hi havia estat mai. Un autèntic gaudi pels sentits i l'esperit. Paisatges naturals i obres humanes (quin romànic!) d'una alçada extraordinària, tot plegat en mig d'una climatologia extremadament canviant. Com és el moment més baix de la temporada (cosa que no entenc, perquè la primavera aranesa és absolutament espectacular), gràcies a la buidor general de turistes, varem poder captar més bé la vigència de l'aranès entre la gent del carrer: des de la recepció del petit hotel de Vielha (Hotel Fonfreda, bona tria) fins a la barra del petit i cèntric restaurant on varem sopar. També, de quina manera el bisbat d'Urgell s'ho ha de fer mirar pel que fa al foment de l'ús públic de la llengua: entre visita i visita a les esglésies de la Vall la norma reiterada era topar amb retolacions i celebracions majoritàriament en castellà.

Però l'apoteosi espanyola (esberlant només una mica l'emoció de les excepcionals pintures tardogòtiques de les seves esglésies de visita imprescindible) la varem trobar especialment concentrada al municipi de Naut Aran, que acull la borbònica estació d'esquí de Baquèira- Beret. Aquí (just quan topàvem amb els únics autocars de jubilats-turistes) els grans panells explicatius adreçats als visitants a les entrades dels dos nuclis del municipi, Salardú i Arties, eren monolingües. Monolingües espanyols. I bona part de la retolació i els textos de les senyals dels carrers de titularitat municipal eren també en la mateixa llengua i no pas en aranès o català. I això que l'Ajuntament el governa amb majoria absoluta Convergència Democràtica Aranesa, el partit amic del nostre Gran Timoner. Sigui com sigui, un excel·lent record i una bona pila d'imatges que aniran apareixent en aquest bloc durant les properes setmanes.

Comentaris

  1. Són els tentacles madrilenys, que arriben amb la bossa plena a la Val d'Aran. "Barcelona i la Val d'Aran són bones si les seves bosses sonen". La castellanització de València, suposo que té el mateix motiu de la bossa. No crec que només sigui cosa de catalans, això de vendre'ns pel diner. Suposo que tot plegat és bastant universal.
    L'afany d'acaparar, producte d'una inseguretat interna...

    ResponElimina
  2. Doncs estaria molt bé enviar les fotos al correu del partit del Gran Timoner.

    ResponElimina
  3. Quan siguem independents proposo un referèndum d'autodeterminació per la Vall d'Aran i Salou (ben aviat es dirà Sal Huevo), i si sent españols es troben millor doncs porta i adéu.

    ResponElimina
  4. Doncs sí, caldrà fer un referèndum. Si són una nació (occitana o nacioneta espanyola), el més lògic és que vulguin un estat propi o del papa.

    Del Directe.cat:

    http://www.directe.cat/punt-de-mira/151357/l-aranes-no-serveix-per-a-res


    "L'aprovació de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran (pdf) per part del Parlament de Catalunya el 22 de setembre del 2010 va ser rebuda amb una gran satisfacció per part de les institucions i la societat civil aranesa. El seu màxim representant, el síndic Paco Boya, va assegurar que la llei saldava 'un deute històric' perquè oficialitzava una llengua '800 anys perseguida i minoritzada', fet que suposadament havia de 'portar l'esperança' a l'Aran.

    Des de llavors, l'occità és reconeguda com a 'llengua pròpia' de l'Aran i ha esdevingut 'la llengua d'ús preferent de totes les institucions de l'Aran, especialment del Conselh Generau d'Aran, de l'Administració local i de les entitats que en depenen, dels mitjans de comunicació públics, de l'ensenyament i de la toponímia'. A més a més, també és 'llengua oficial a Catalunya', conjuntament amb el català i castellà.

    És precisament per l'existència d'aquesta fita històrica que sobta llegir el blog personal del síndic aranès i candidat d'Unitat d'Aran (PSC) a les eleccions del 22M. Els seus dos últims apunts són escrits en castellà -DIARI DE CAMPANHA. "tu a tu" i DIARI DE CAMPANHA. "¿quien lava más blanco?"- i no és fins al tercer que utilitza occità -DIARI DE CAMPANHA. "Occitània". Més anteriorment, havia escrit algun apunt en català, per bé que en la majoria es decanta per utilitzar la llengua de Cervantes.

    Aquest bilingüisme occità-castellà també es trasllada a la web oficial pacoboya.org, on tres de les últimes sis notes de premsa són escrites en la llengua pròpia del territori, i les tres restants empren la llengua de l'Estat.

    Més greu és encara el cas de Convergéncia Aranesa-PNA (CiU), que tan sols publica notes de premsa en castellà, com també és el cas del PP aranès.

    És evident que tothom té el dret a expressar-se com vulgui o bonament pugui, però si una de les funcions dels polítics és la de donar exemple a la ciutadania, és evident que els dos principals partits aranesos no fan justícia als 800 anys de persecució i minorització que van esgrimir quan es va aprovar la llei."

    ResponElimina
  5. L'aranesisme és una variable més de l'espanyolisme, una mena de blaverisme sobrepirinenc. I encara tenen la barra de parlar del català com llengua de dominació ia ltres bestieses...

    ResponElimina
  6. L'aranesisme nomes es un blaverisme mes. Al pallasso del sindic l'altre dia el van entrevistar a CatRadio i li va faltar temps per damanar que li parlessin en aranes. Si l'haguessin entrevistat a un mitja ecspanyol hagues callat com una puta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…