Sant Pol, quina hora és?

Sant Pol de Mar









Fa alguns setmanes, quan començava a irrompre la primavera, varem fer una escapada familiar a Sant Pol de Mar. Quan el sol encara no escalfa en excés i la brisa del mar et refresca la cara, és un plaer seure damunt la sorra de la platja i llegir un bon llibre, amb circumstancials interrupcions per a auxiliar a les criatures en la feina de construcció de castells, volcans i carreteres damunt la sorra. La meva dona em féu pensar en l'expressió popular "Sant Pol, quina hora és?". La versió més coneguda orígens d'aquesta dita apunta a un error en la construcció d'un rellotge de sol a la vila que el feia, a la pràctica, inservible i objecte de mofa per als visitants. El web de l'Ajuntament, però, recupera una altra explicació, publicada a la revista El Sampolech pel març de 1890. Es tracta d'una versió que la vincula amb els patiments de la vila durant la Guerra de Successió.

El 15 de febrer de 1714, assetjada de feia mesos Barcelona, les tropes del Borbó van atacar Sant Pol de Mar en persecució de les unitats del regiment d'Ermengol Amill, encarregades d'aixecar en armes les poblacions de l'interior contra l'ocupació. La resistència dels santpolencs va provocar el saqueig i la crema de la vila, amb la destrucció intencionada de les campanes que havien tocat a sometent contra l'invasor i del rellotge públic. Felip V prohibí (explica la vella notícia del segle XIX) la reconstrucció de la vila, fet que obligà els sampolencs a instal·lar-se amb tendes fetes amb pals i mantes a la mateixa platja. Materials que eren immediatament desfets i guardats a correcuita a les barques de pesca cada vegada que s'atansaven els funcionaris reials. Aquells servidors del Borbó encara s'enfotien dels sampolencs humiliant-los amb la pregunta que recordava el seu estat de submissió. Tres-cents anys més tard, damunt aquella mateixa sorra, és possible contemplar la bellesa primaveral del nostre mar mentre esperem que soni definitivament l'hora de la llibertat.

Comentaris

  1. Bravo per l'escrit!
    Encara com no et vas trobar amb una vella figura sanpolenca d'importació... en fi...
    Anant a l'escrit d'avui (dels que ja en podries fer-ne un llibre!), aquesta versió la trobo bastant més creïble que la dels "tontos de Sant Pol".
    Per cert, algun historiador, i no assenyalo ningú..., podria publicar algun llibre sobre "Las maldades de la era borbónica", no us sembla, bon patrici? Seria illustrador, seria rendible i tocaria els galindons....

    ResponElimina
  2. Això hem semblaria una bona obra, títol:

    Els Galidons dels Borbons Torracollons.
    (la historia d'uns abusons cabrons)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)