Ves al contingut principal

Sentiments del passat entre les mans

Platja de Salou
Tot i que, com no podria ser d'altra manera, també té els seus moments durs de monotonia, tinc una feina que no me la mereixo. És per estar agraït. No és només la fortuna de gaudir d'una ocupació estable (després de quinze anys de precarietat, això sí). Que tal i com està el pati, ja és un bon estímul. És la possibilitat d'experimentar sensacions d'una intensitat emocional tan i tan considerable. Instants que t'omplen de sobte l'ànima. Tenir la possibilitat d'endinsar-te, amb tota la riquesa del seu llegat material i espiritual, en les vides de nissagues i persones il·lustres o anònimes que han viscut experiències humanes d'altíssim voltatge. Fa uns anys, encara recordo commogut l'aproximació, document a document, pas a pas, a la vida tràgica d'una lluitadora per la llibertat, exiliada a tres països, filla d'una líder republicana morta dramàticament a la presó de Palma als anys quaranta i mare de dos fills desapareguts en plena joventut de malaltia i accident. Descobrir pas a pas les vivències d'una trajectòria humana plena d'il·lusions, d'alegries i de dolor.

És com si visquéssis moltes vides en una. Fa pocs dies tenia entre mans la documentació d'una escriptora catalana morta en ple migdia de la seva fructífera existència. Entre papers familiars, esborranys d'obra inèdita i dossiers de treball, hi vaig acabar trobant una clàssica cartera de pell marcada en un dels seus extrems amb dues lletres metàl·liques que representaven les seves inicials. Sabent del seu tràgic final, la troballa em va impactar. Més encara, quan en obirir-la, a banda i banda, es deplegaren dues fotografies dels seus dos fills petits. Digueu-me cursi, però, m'envaí aleshores, de dalt a baix, la presència dels seus impulsos d'amor maternal. Hi vaig percebre tot d'una la personalitat completa d'aquella dona que tant sovint només valorem pel reconeixement a la seva trajectòria pública, a la seva obra literària. I vaig pensar què hauria estat d'aquella escriptora desapareguda si hagués arribat a la plena maduresa creativa. I de com els seus fills, els de les fotografies a la cartera, captades a diferents edats, l'hauran trobat a faltar tots aquests anys. Un privilegi poder percebre fins els sentiments del passat entre les mans.

Comentaris

  1. Coincideixo plenament amb aquest sentiment teu, Granollacs. Més quan veiem el pa que s'hi dóna al carrer. Podem ser feliços de poder fer la feina desitjada i a sobre que la cobrem -justeta, però- i amb caràcter indefinit. L'economia familiar, la salut, la professió, l'estimació corresposta, tot, formen un conjunt del que cal cercar-ne la mitjana per aconseguir-ne la felicitat plena.
    La meva ràbia rebenta quan veig que els poca-vergonyes, especuladors, violents, etc. van pel carrer tan triomfants, trencant vides, professions, famílies, a tort i a dret.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…