Ves al contingut principal

Sords davant el so eixordador dels clàxons










Conductor d'avançada edat. Cotxe gros. Flegma en estat pur. Els pares i mares fem pinya davant el carrer estret on té sortida l'escola dels meus fills (la que ha triat per nosaltres el Departament d'Ensenyament de la Gestoria i de la qual no hi ha manera de sortir). De sobte, l'home s'atura davant la porta. Als pocs segons, un altre vehicle se situa just al darrere. I un altre, de gairell, a continuació, quedant, en part, al mig del creuament de carrers. En un minut la cua es perd de vista al fons del carrer. Les botzines comencen a sonar. Les mares i els pares comencen a girar-se. Tothom el mira. L'home resulta absolutament impassible. La freqüència dels clàxons és cada vegada més intensa. A poc a poc es fa contínua. L'avi no canvia de rictus ni de posició, avança poc més d'un metre. Ni tan sols quan la gent comença a dir-li ostensiblement que no amb el cap. El so de queixa dels vehicles ha esdevingut finalment un so continu, eixordador.

La Banda dels 25 del Congrés actua exactament igual que aquell home. La societat catalana és ja un clam. Fins i tot des del catalanisme més tou. Una part notable de l'opinió pública comença a reaccionar iradament davant la posició inamovible, de total servitud, dels diputats socialistes catalans a les ordres del PSOE. El país demana unitat i reclama a crits la fi de l'espoli. Ara, amb la "petita" qüestió (que no arreglarà pas el problema, tal i com retrata magistralment l'espolímetre d'en Salvador Garcia-Ruiz) dels 1.452 milions d'euros del fons de competitivitat. És tracta només d'un gest. Ells impassibles. Com si ningú els parlés. A la seva puta bola (perdó per l'expressió, però és que vull fer-ho molt gràfic). I per justificar-ho, el paper d'estrassa, patètic, del diputat Francesc Vallès: fer perdre una votació a ZP portaria Espanya a ésser intervinguda per la Unió Europea. Absolutament delirant. Com aquell home gran, amb el seu cotxe gros, a la porta de l'escola.

Comentaris

  1. I nosaltres emprenyats però sense fer res mes, emprenyats, criticant al "home vell", però sense sortir a agafar el que es nostre.
    No ens pagaran el que per llei ens deuen, ens endeutarem mes perquè ells ens puguin robar encara mes i al final morirem con a nació... emprenyats però aplatanats.

    ResponElimina
  2. Com perquè tornin a treure 25 diputats a les pròximes... Clar que si CiU i ajuda tant presentant en Duran...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…