Sords davant el so eixordador dels clàxons










Conductor d'avançada edat. Cotxe gros. Flegma en estat pur. Els pares i mares fem pinya davant el carrer estret on té sortida l'escola dels meus fills (la que ha triat per nosaltres el Departament d'Ensenyament de la Gestoria i de la qual no hi ha manera de sortir). De sobte, l'home s'atura davant la porta. Als pocs segons, un altre vehicle se situa just al darrere. I un altre, de gairell, a continuació, quedant, en part, al mig del creuament de carrers. En un minut la cua es perd de vista al fons del carrer. Les botzines comencen a sonar. Les mares i els pares comencen a girar-se. Tothom el mira. L'home resulta absolutament impassible. La freqüència dels clàxons és cada vegada més intensa. A poc a poc es fa contínua. L'avi no canvia de rictus ni de posició, avança poc més d'un metre. Ni tan sols quan la gent comença a dir-li ostensiblement que no amb el cap. El so de queixa dels vehicles ha esdevingut finalment un so continu, eixordador.

La Banda dels 25 del Congrés actua exactament igual que aquell home. La societat catalana és ja un clam. Fins i tot des del catalanisme més tou. Una part notable de l'opinió pública comença a reaccionar iradament davant la posició inamovible, de total servitud, dels diputats socialistes catalans a les ordres del PSOE. El país demana unitat i reclama a crits la fi de l'espoli. Ara, amb la "petita" qüestió (que no arreglarà pas el problema, tal i com retrata magistralment l'espolímetre d'en Salvador Garcia-Ruiz) dels 1.452 milions d'euros del fons de competitivitat. És tracta només d'un gest. Ells impassibles. Com si ningú els parlés. A la seva puta bola (perdó per l'expressió, però és que vull fer-ho molt gràfic). I per justificar-ho, el paper d'estrassa, patètic, del diputat Francesc Vallès: fer perdre una votació a ZP portaria Espanya a ésser intervinguda per la Unió Europea. Absolutament delirant. Com aquell home gran, amb el seu cotxe gros, a la porta de l'escola.

Comentaris

  1. I nosaltres emprenyats però sense fer res mes, emprenyats, criticant al "home vell", però sense sortir a agafar el que es nostre.
    No ens pagaran el que per llei ens deuen, ens endeutarem mes perquè ells ens puguin robar encara mes i al final morirem con a nació... emprenyats però aplatanats.

    ResponElimina
  2. Com perquè tornin a treure 25 diputats a les pròximes... Clar que si CiU i ajuda tant presentant en Duran...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas