Tal faràs, tal trobaràs

Judici Final de Santa Maria d'Arties (Vall d'Aran)
La seguretat pública acostuma a ser un dels aspectes més difícils de gestionar per a un govern. Arribat el moment crucial, actuar o no fer-ho. Prevenir mals majors o excedir-se matant mosques a canonandes. La línia és sovint tan fina que constitueix gairebé sempre un terreny abonat per a la crítica fàcil. Durant els darrers anys, però, n'hem vist de tot. Els nivells de manipulació han superat els límits habituals. La nefasta gestió del darrer conseller del ram, Joan Saura (francament, fa angúnia veure'l encara, tan tranquil, a les reunions de la direcció d'Iniciativa) va anar acompanyada, per part dels seus encertats crítics, d'unes dosis de demagògia altament considerables. Qualsevol actuació era bona per deixar-lo a l'alçada del betum. Sense contemplacions. El paroxisme va arribar amb l'acusació penal relacionada amb el desgraciat incendi d'Horta de Sant Joan, on cinc bombers van perdre tràgicament la vida.

Tot un sector del país, epidèrmicament anticomunista, va trobar en la figura de Saura (Sauron, em feia riure un amic), l'autèntica bèstia negra a abatre. Responsable de crims inenarrables. Caiguda la bèstia, fins i tot el seu número dos, com una rata de claveguera, no s'ha estat darrerament de criticar-lo, això sí, sense abandonar la poltrona fins al canvi de govern a la Gestoria. I passa que tot aquest odi abocat engendrarà en el futur, l'immediat i el més futur, més odi. Hi ha qui espera la primera errada del conseller Felip Puig en candeletes. No conec sinó les primeres reaccions dels fets d'ahir. Però no hi ha dubte que certs sectors del país s'abraonaran ara sobre el conseller amb la mateixa demagògia dels seus antecessors en la crítica. És allò de, tal faràs, tal trobaràs. Em penso que necessitarà per defensar-se alguna cosa més que un bat de beisbol.

Comentaris

  1. Efectivament, els polítics, molts, en lloc de col·laborar es dediquen a atropellar l'altra. És una de les indignacions dels sublevats, no? Respecte d'aquesta gent, molts sense cap mena de preparació, però amb molt bona voluntat, trobo que ningú no els presta cap mena d'aportació, ajut per poder afinar, estructurar les seves reflexions. No seria convenient que alguna universitat els prestés col·laboració? Fins i tot, si el nostre President, que tant es vol distanciar del "no fotre res", els podria facilitar alguna logística constructiva, abans de no deixar-los que es podreixin les poques esperances de construir que puguin tenir aquests joves. Dic Generalitat i no pas partit, ep!! Per exemple, brindar-los toldos i tendes a la Ciutadella, amb instructors de com formalitzar propostes, etc. seria bo pel país.

    ResponElimina
  2. A mi em sembla poc rellevant que es decideixi -des del govern- d'ajudar els acampats-indignats tal i com comenta Ramon Llull. Estic segur que una bona part dels participants en l'acte són ab-so-lu-ta-ment incapaços de posar sobre paper cap proposta intel·ligent. Si no, digueu-me si heu vist alguna pancarta que reivindiqui la fi de l'espoli fiscal a què estem sotmesos (que, si s'arribés a arreglar, faria molt perquè en aquest país augmentés l'amor i la fe en la dutxa diària).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas