Ves al contingut principal

Una regressió sense precedents

L'Ebre a Aldover









Ahir els meus companys de feina (per desgràcia, jo no hi era), van sortir davant l'edifici a manifestar el seu desacord amb les retallades del govern dels millors. En la ment de tots hi era el nom d'un company a qui acaben de comunicar l'acomiadament després de servir la Generalitat durant dinou anys. També el d'un bon grapat d'altres, el lloc de treball dels quals perilla seriosament. Els vaig proposar una pancarta amb el lema: "Prou retallades, independència". Naturalment, els més propers van respondre que no podria aplegar tothom (naturalment, n'hi ha que prefereixen els subterfugis a anar de dret a l'arrel del problema). Em deien que calia buscar altres de més clàssics, com ara "Els treballadors contra la retallada". Certament, el clima comença a anar caldejadet. Els anuncis de nous cops de destral se succeeixen vertiginosament. Configuren la major regressió en les nostres condicions de treball de tota l'etapa democràtica.

Aquests any no hi haurà pressupost per pagar els ajuts del Fons d'Acció Social, ni el complement de productivitat anual. Segons sembla, el govern espanyol ja ha pactat amb els simpàtics nacionalistes bascos del cupo que les pagues extres tampoc no inclouran cap mena de complement i es limitaran al sou base i els triennis. Tampoc no hi haurà aportacions al pla de pensions i els tiquets menjador deuen estar al caure. En definitiva, totes les millores de la darrera dècada, durant la qual l'administració havia anat compensant amb pegats la congelació del salari i la pèrdua constant de poder adquisitiu. Els darrers rumors parlen fins i tot d'estendre la jornada laboral a les quaranta hores setmanals, a fi de compensar el fet que cada vegada hi ha més feina i menys treballadors públics. Mentre veia els meus companys he recordat que la primera vaga, de fa uns mesos, en temps del Tripartit, contra la retallada del 5% del salari, la varem fer exactament dos treballadors del meu centre. Ara, em penso, tindria molt més seguiment. La podridura autonomista avança sense pietat.

Comentaris

  1. "Prou retallades, independència". ............. n'hi ha que prefereixen els subterfugis a anar de dret a l'arrel del problema. Em deien que calia buscar altres de més clàssics, com ara "Els treballadors contra la retallada".
    Es veritat, tenen por, por inclòs d'un cartell que pugui dir un xic mes del que volen els amos.
    Aixi no anem be, però espero que amb poc temps mes la gent ja no pugui aguantar mes i per comptes de cartells porti coves i cistells per arreplegar el que es nostra, la independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.