Una regressió sense precedents

L'Ebre a Aldover









Ahir els meus companys de feina (per desgràcia, jo no hi era), van sortir davant l'edifici a manifestar el seu desacord amb les retallades del govern dels millors. En la ment de tots hi era el nom d'un company a qui acaben de comunicar l'acomiadament després de servir la Generalitat durant dinou anys. També el d'un bon grapat d'altres, el lloc de treball dels quals perilla seriosament. Els vaig proposar una pancarta amb el lema: "Prou retallades, independència". Naturalment, els més propers van respondre que no podria aplegar tothom (naturalment, n'hi ha que prefereixen els subterfugis a anar de dret a l'arrel del problema). Em deien que calia buscar altres de més clàssics, com ara "Els treballadors contra la retallada". Certament, el clima comença a anar caldejadet. Els anuncis de nous cops de destral se succeeixen vertiginosament. Configuren la major regressió en les nostres condicions de treball de tota l'etapa democràtica.

Aquests any no hi haurà pressupost per pagar els ajuts del Fons d'Acció Social, ni el complement de productivitat anual. Segons sembla, el govern espanyol ja ha pactat amb els simpàtics nacionalistes bascos del cupo que les pagues extres tampoc no inclouran cap mena de complement i es limitaran al sou base i els triennis. Tampoc no hi haurà aportacions al pla de pensions i els tiquets menjador deuen estar al caure. En definitiva, totes les millores de la darrera dècada, durant la qual l'administració havia anat compensant amb pegats la congelació del salari i la pèrdua constant de poder adquisitiu. Els darrers rumors parlen fins i tot d'estendre la jornada laboral a les quaranta hores setmanals, a fi de compensar el fet que cada vegada hi ha més feina i menys treballadors públics. Mentre veia els meus companys he recordat que la primera vaga, de fa uns mesos, en temps del Tripartit, contra la retallada del 5% del salari, la varem fer exactament dos treballadors del meu centre. Ara, em penso, tindria molt més seguiment. La podridura autonomista avança sense pietat.

Comentaris

  1. "Prou retallades, independència". ............. n'hi ha que prefereixen els subterfugis a anar de dret a l'arrel del problema. Em deien que calia buscar altres de més clàssics, com ara "Els treballadors contra la retallada".
    Es veritat, tenen por, por inclòs d'un cartell que pugui dir un xic mes del que volen els amos.
    Aixi no anem be, però espero que amb poc temps mes la gent ja no pugui aguantar mes i per comptes de cartells porti coves i cistells per arreplegar el que es nostra, la independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)