Ves al contingut principal

CiU: quan la fortor delata










Mentre l'enquesta del CEO demostra que la majoria independentista al nostre país comença a ser no clara, sinó claríssima (aproximant-nos a passes de gegant al doble dels partidaris del sí que del no, demà en parlarem més a fons), l'estratègia política del partit de referència de la majoria dels independentistes comença a atufar de debò. Com és ben sabut, com encara no tenen prou amb un 43 a 28, han decidit que la batalla que cal lliurar primer és la d'un suposat pacte fiscal, que concita la pràctica unanimitat del país, però que tothom sap que és impossible (a no ser que, com d'habitud, se'ns faci passar bou per bèstia grossa). Està bé, com diria el vell president. Jugarem aquest joc. Però es veu que no hi ha pressa. Que el país no necessita els seus propis recursos aviat per sortir de la crisi on som com a resultat, en primer lloc, del salvatge espoli al qual som sotmesos.

No hi ha pressa. És tan clar que no hi ha pressa, que la cosa comença a fer pudor. Aquests dies, en el debat de la nació veïna, en Duran i Lleida ha demanat des del faristol la convocatòria d'eleccions anticipades. Normal, podríeu pensar, cal començar a debatre el pacte fiscal quan abans. Directes de cara a barraca. Però no. Abans i després, sempre per responsabilitat (!?) el grup parlamentari de CiU al Congrés espanyol s'ha dedicat sistemàticament a salvar tots i cadascun dels match ball del govern socialista. En bona lògica, per accelerar la qüestió en la que ens va la supervivència, caldria fer caure el govern actual i començar a negociar ben aviat amb el nou. Millor el setembre de 2010, que no pas al març de 2011. Però no, no hi ha pressa. A la vista de l'actitud manicomial del de la Franja, voleu dir que ells mateixos es creuen això del pacte fiscal?

Comentaris

  1. No s'ho creuen perquè no tenen alternativa per a quan des de Madrid neguin qualsevol invent beneficiós per a la nostra economia. Amenacen amb la famosa "transició cap al dret a decidir" que no és mes sinó una cortina de fum per a amagar la por a fer cap pas més contundent i avalat per les enquestes.

    ResponElimina
  2. Sempre han donat suport al partit del govern a canvi de beneficis. Per a ells es clar. I mentre Catalunya espera i espera i espera...

    Que li farem, depenem d'aquesta gent que no sabem si són o no són.

    ResponElimina
  3. I, amb aquesta situació de voler i doler, la casa ja put...
    De tota manera, per lamentable que sigui la situació, el temps -encara que amb molt risc- juga a favor nostre. Vull dir que cada dia tenim més emprenyats i amb ganes de tocar el dors.
    Si el Rei Artús no ho fa, ho farà algú altre, segur. Això flota a l'ambient.

    ResponElimina
  4. I tan que flota en l'ambient. Flotarà fins que els hi caigui al damunt i els esclafi.

    ResponElimina
  5. Moisès (política colonial)30 de juny de 2011 a les 18:17

    Si però la gent el vota, res a dir.

    ResponElimina
  6. Aquest Mas, NO vol una Catalunya amb Estat independent!!!....

    Com pot dir que el "Pacte Fiscal té un consens més ampli que la independència?. Que no sap que el Pacte Fiscal depen del Reino de España i no volen saber res de res?... que ja ens ho han deixat clar amb la sentència del TC... que no se'n recorda de això???

    Per contra, la Independència de Catalunya depèn NOMÉS de nosaltres!!!.

    I un afegit... el tema escandalós de l'Espoli Fiscal, entre els que som de "la corda", ho coneixem prou bé. Però, la immensa majoria de la gent que viu a Catalunya, no ho coneix, no ho sap... i si els ho expliques, les magnituds són tan descomunals que no s'ho creuen!!!.

    Ho hem d'explicar... molts dels que viuen a Catalunya només veuen Tele5 o laSexta... allà no s'explica l'espoli fiscal... Bé, a "la nostra"...tampoc.

    Ho hem d'explicar perquè tothom ho sàpiga.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…