Coses del meu alcalde (quatre anys més)

Catedral de Barcelona










Diuen empleats municipals que l’alcalde de Sabadell, el gran Manuel Bustos, està fortament contrariat pels resultats electorals. En comptes de donar gràcies al cel pel fet que, baixant cinc punts el seu suport, no ha perdut cap regidor (gràcies sobretot a la divisió dels independentistes), es veu que no està pas content. L’home no entén com, essent tan i tan bo com és, milers i milers de sabadellencs hem optat per no votar-lo. L’alcalde dels retrats col·locats als llocs mes inversemblants, en la seva versió Kim Jong Bustos, deu pensar que no ens el mereixem. Que fins i tot el Papa va decidir aturar-se davant d’ell en el passadís central de la Sagrada Família. I, en canvi, els ciutadans de la seva ciutat no som capaços de donar-li la majoria absoluta semi perpètua que tant desitja com a trampolí.

Ara, abocat a les més altes cotes, es dedica amb fruïció al congrés dels socialistes de la tardor. De moment, com qui no vol la cosa, en la versió radicalitzada que el caracteritza quan les eleccions queden lluny, ja ha deixat anar, com amb voluntat d’amenaçar, que què passaria si el PSOE es presentés al Parlament de Catalunya (la veritat, no gaire res). De moment, a prop seu, però, sembla tenir els problemes propis d’una agència de col·locació (que no afecten, naturalment, a la regidora/diputada i noia guai Capdevila). Diuen empleats municipals que l’Ajuntament ha experimentat des del 22 de maig un trànsit propi dels millors ponts: sortida de treballadors precaris i entrada massiva de personal, més o menys assessorant, amb carnet del partit socialista. I és que hi ha una gentada per recol·locar.

Comentaris

  1. Què deu tenir la mona que no agrada prou...? Què deu tenir un Àngel Ros, tant llunyà i pagesívol, que agradi tant? No serà que les ambicions de Montillas i Bústids se'ls ha vist massa la pasta de conqueridors de l'oest català? Que, una vegada més, en lloc d'arrelar, s'han afincat al seu ranxo particular creient, o fent-ho veure, que tothom és igual (de tonto)? Que ells eren els llestos, que per això havien conquerit Catalunya?
    Entremig hi ha autèntics paradigmes de Catalunya com en Nadal, Obiols, Tura, etc. que volen mantenir les aparences sense sacrificar res.

    Acomodats i perdent el tren ...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)