Ves al contingut principal

De com els bancs t’humilien (encara una mica més)

Monestir de Santes Creus










Ara fa una setmana. És divendres, gairebé a l’hora de sortir de la feina. Quan ja estàs més fora que dins. M’agafa desprevingut. Hola, truco del Deutsche Bank. Sóc en Sergi, el teu assessor personal. A casa, posats a deure diners resulta que els devem als alemanys. Els únics que sobreviuran i s’enrecordaran del nostre deute encara que la crisi bancària ensorri el vuitanta per cent del sistema financer mundial. Ja és mala sort. Tenim un nou producte (segueix en Sergi) que us pot donar fins a un 4 amb 75 per cent pels vostres (ep, no us penseu, tímids) estalvis. Hauria estat bé (sobretot per ell) que no s’allargués més, però l’home vol donar més explicacions, en veure que, com a primera reacció fruit de la desorientació momentània, no m’he tancat en banda al seu oferiment.

La nostra entitat (diu l’assessor) ha triat principalment els bons de la Xunta de Galícia. Per què? Perquè és una de les tres úniques autonomies que tenen superàvit. Incontenible, en sentir les paraules d’en Sergi, el meu subconscient es desperta de cop i es desboca un exabrupte incontenible. Quins pebrots!, li dic. I l’home queda glaçat. No, si, des d’aquí volíem també de la Generalitat, però Deutsche Bank ha fet aquesta opció, es justifica. És a dir, no només hem de transferir via impostos un drenatge continu de recursos a certes comunitats suposadament pobres (que després poden invertir més diners per habitant que nosaltres), sinó que també, amb els nostres recursos privats, el Deutsche Bank organitza campanyes per dur nous fluxos de capitals cap aquells que poden mantenir nets i pulits, gràcies al nostre espoli, els serveis públics que aquí ja han començat a passar la història. Com dirien allà baix, “lo colmo”.

Comentaris

  1. Formidable! Sí senyor. I, és que els teus editorials són sempre molt millors que els dels diaris. Sí.
    Doncs, mira. A casa, Roser i jo, continguts però amb molt sentiment, vam apostar per jugar-nos-la comprant bons de la Generalitat. Per què? Doncs pel mateix sentiment teu. És més, tenim clar que si és confirmés la fallida de la Generalitat, tal com pronostiquen els economistes esguerracries, aquests pempis invertits no hauran estat mai per fer-nos milionaris, ni especuladors, sinó per ajudar per la causa.
    Temps enrere deia jo que si cada català hi posava dos mil euros en un compte concret podríem emancipar la Generalitat de l'Estat. No és viable, és clar. Però, tal com dius, ens cal mesures de solidaritat interna de país.

    Per cert (o no?), veig que l'ètica ha dominat finalment als municipis a l'hora d'escollir el nou alcalde. Gràcies!

    ResponElimina
  2. De la primera emissió de bons de la Generalitat feta pel tripartit, la meitat van ser comprats fora de Catalunya. Ens provoquen dèficit i a més cobraran un rendiment elevat!!!

    ResponElimina
  3. El que passa és que sou un insolidaris...

    (mode ironic off)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.