Ves al contingut principal

De com els bancs t’humilien (encara una mica més)

Monestir de Santes Creus










Ara fa una setmana. És divendres, gairebé a l’hora de sortir de la feina. Quan ja estàs més fora que dins. M’agafa desprevingut. Hola, truco del Deutsche Bank. Sóc en Sergi, el teu assessor personal. A casa, posats a deure diners resulta que els devem als alemanys. Els únics que sobreviuran i s’enrecordaran del nostre deute encara que la crisi bancària ensorri el vuitanta per cent del sistema financer mundial. Ja és mala sort. Tenim un nou producte (segueix en Sergi) que us pot donar fins a un 4 amb 75 per cent pels vostres (ep, no us penseu, tímids) estalvis. Hauria estat bé (sobretot per ell) que no s’allargués més, però l’home vol donar més explicacions, en veure que, com a primera reacció fruit de la desorientació momentània, no m’he tancat en banda al seu oferiment.

La nostra entitat (diu l’assessor) ha triat principalment els bons de la Xunta de Galícia. Per què? Perquè és una de les tres úniques autonomies que tenen superàvit. Incontenible, en sentir les paraules d’en Sergi, el meu subconscient es desperta de cop i es desboca un exabrupte incontenible. Quins pebrots!, li dic. I l’home queda glaçat. No, si, des d’aquí volíem també de la Generalitat, però Deutsche Bank ha fet aquesta opció, es justifica. És a dir, no només hem de transferir via impostos un drenatge continu de recursos a certes comunitats suposadament pobres (que després poden invertir més diners per habitant que nosaltres), sinó que també, amb els nostres recursos privats, el Deutsche Bank organitza campanyes per dur nous fluxos de capitals cap aquells que poden mantenir nets i pulits, gràcies al nostre espoli, els serveis públics que aquí ja han començat a passar la història. Com dirien allà baix, “lo colmo”.

Comentaris

  1. Formidable! Sí senyor. I, és que els teus editorials són sempre molt millors que els dels diaris. Sí.
    Doncs, mira. A casa, Roser i jo, continguts però amb molt sentiment, vam apostar per jugar-nos-la comprant bons de la Generalitat. Per què? Doncs pel mateix sentiment teu. És més, tenim clar que si és confirmés la fallida de la Generalitat, tal com pronostiquen els economistes esguerracries, aquests pempis invertits no hauran estat mai per fer-nos milionaris, ni especuladors, sinó per ajudar per la causa.
    Temps enrere deia jo que si cada català hi posava dos mil euros en un compte concret podríem emancipar la Generalitat de l'Estat. No és viable, és clar. Però, tal com dius, ens cal mesures de solidaritat interna de país.

    Per cert (o no?), veig que l'ètica ha dominat finalment als municipis a l'hora d'escollir el nou alcalde. Gràcies!

    ResponElimina
  2. De la primera emissió de bons de la Generalitat feta pel tripartit, la meitat van ser comprats fora de Catalunya. Ens provoquen dèficit i a més cobraran un rendiment elevat!!!

    ResponElimina
  3. El que passa és que sou un insolidaris...

    (mode ironic off)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…