Ves al contingut principal

De Cuenca a Culla

Santa Maria d'Arties (Vall d'Aran)











Garratibat. Un bestioleta ha atacat el meu coll i he hagut de reposar un parell de dies (faringoamigdalitis, em van dir; suposo que són les angines de tota la vida). Això em va donar l'oportunitat de veure la tertúlia matinal d'en Cuní. Escoltar la Maria Eugènia Cuenca em va semblar sincerament dantesc. És possible trobar algú d'un nivell més baix? Per no saber, no havia ni sentit a parlar que l'estat té el monopoli de la violència. L'ús del terme per un altre tertulià li semblava escandalós. Ofensiu sense més. I estem parlant d'una exconsellera d'Interior. Increïble. No tenim algú altre, Cuní? Si la defensa de l'actuació de les forces de l'ordre sota comandament de l'actual conseller va ser patètica dilluns, dimarts va superar un nou estadi. L'intel·lectual orgànic encarregat va ser en Joan B. Culla. No va estar-se de qualificar els indignats d'actors i els va reconèixer qualitats pròpies d'estudiants de cinematografia.

Mireu, sóc conscient de les infinites possibilitats demagògiques de la crítica a les actuacions policials. Podem analitzar si en el cas de divendres passat, a la Plaça Catalunya de Barcelona, va ser prou ajustada a l'objectiu teòricament proposat. Proporcional i eficient, o no. Si es va fer a l'hora que tocava i amb el nombre d'efectius adequats. Ara bé, hi ha coses que resulten incomprensibles. Perquè, per molt que ens faltin les imatges de les agressions als mossos (que sembla que hi foren i que calia respondre, naturalment), no deixen de resultar xocants les que sí que tenim. Per exemple, les que ensenyen com un policia es desfoga a cops de porra contra una gent que és asseguda a terra. Per tant, amb una actitud d'agressivitat perfectament descriptible pel seu posat. I, francament, quan no ets ni dels uns ni dels altres, ni dels d'abans ni dels d'ara, contemplar segons quines actituds argumentals, defensives i ofensives, resulta francament patètic.

Comentaris

  1. Potser seria més adequat dir que l'estat té el monopoli de l'ús de la força, un dret atorgat de forma democràtica i sota la vigilància del poder judicial. Sí, jo també vaig sentir la senyora Cuenca i vaig pensar que no era gens escaient el terme "violència", un acte delictiu és violent, una actuació policial feta sota l'empara legal pot ésser contundent però si és correcta i ajustada a dret mai no serà violenta.

    ResponElimina
  2. Bo i tenint unes angines, el metge no et va receptar abstència de desgast emocional tancant la TV? Aqests elements perturbadors de la pau interna que cal amb un afectat d'encostipat o angines, el que cal és fer set dies de llit o set dies de lectura, no de TV. Aquestes criatures...!

    Potser la principal deficiència dels "Indignats!" sigui no haver rebut mai a l'escola cap ensenyament de comportament cívic-polític, per més que s'hi esforcen.
    A l'Ensenyament hi ha moltes mancances que cal omplir abans d'ensenyar llatí i àlgebra, per exemple. Els pobres Indignats! estan comprovant que no saben trobar la manera d'expressar ni formular la seva indignació. Mentrestant, els qui estan preparats els giren el cap, no fos que s'embrutessin...

    ResponElimina
  3. Si, jo també vaig veure la tertúlia d'en Cuni. De vegades ens perdem en la semàntica. Es un exercici racional que ens porta directament a lo irracional moltes vegades. Es curiós: quan ve un lladre i et fot un clatellot i t'obre el cap s'en diu violència, però si es un policia el que t'obre el cap s'en diu força. Però el fet comú es que hom surt amb el cap obert. Es igual que els exercits (que sembla que tampoc empren la violència malgrat les bombes atòmiques, es curiós que quan l'exercit no pertany a un estat li diuen terroristes. En canvi, si l'exercit es estatal li diuen forces de pacificació malgrat es carreguin a Deu i sa mare. En definitiva: a la Cuenca li van ferir l'orgull i va contraatacar amb l'arma universal de la tossuderia.

    ResponElimina
  4. Jo també vaig veure la tertúlia, de fet la veig quasi cada dia, per que treballo a casa quan no viatjo. En Joan B. Culla es referia a una foto concreta que va sortir a la portada de El Pais dissabte, crec. Jo vaig veure la foto el mateix divendres i la foto està clarament preparada, per que el angle de la foto es impossible a no ser que fos el propi fotógraf qui anava a atunyinar als tres nois, i mirant directament a càmara. Aquella foto es evidentment preparada. He mirat hores de videos i tones de fotos... vaig veure en casos que quan una camara s'acostava, deixaben d'atacar als Mossos, aixecaven les mans i s'hi possaben be per entrar en plano.

    La estrategia policial va ser nefasta, amb elements que mes valdria que no es deixesin sortir al carrer, es cert. Però un quants, aprofitant la bona fe i menabilitat de la majoria d'indignats van saber-ho utilitzar, per recarregar el moviment, acoseguint support i repercusió mediática.

    I la policia ben burra de caure-hi de cuatre grapes.

    ResponElimina
  5. La policia, i els politics! Molts pensen que ho hi ha revolució "autentica" si no hi han pals amb la Policia. Això crea mite.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…