Ves al contingut principal

De llengües i estats










Llegeixo que l’euskera mantenia a Navarra durant els anys vint del segle XVI la seva forta implantació històrica. Era majoritari a la mateixa Pamplona i Peio J. Monteano calcula que era la llengua “natural y propia” (com la denomina el consistori iruñés encara el 1604) de vuit de cada deu navarresos. Encara que els historiadors consideren que la relació entre llengua i patriotisme és complexa durant l’edat moderna (i no tan estreta com en el nacionalisme contemporani), el cert és que el rei navarrès Enric II de Labrit, en establir la seva administració a la Baixa Navarra (la Navarra “francesa” d’avui), exigeix als seus funcionaris el coneixement de la llengua basca. El mateix Nebrija considera el 1492 que un dels objectius de la seva Gramàtica és el d’instruir guipuscoans i navarresos.

La reculada de l’euskera al seu espai natural, res té a veure amb la situació de la nostra llengua a la Catalunya d’aleshores. Per les mateixes dates, gairebé tots els catalans són monolingües, si bé és cert que la llengua castellana comença a guanyar parcel·les de prestigi literari i de poder que la faran cada vegada més atractiva per a les classes dirigents. Aquests dies he tingut l’oportunitat de consultar els Registres de provisions del Consell municipal de Tortosa a principis del segle XVIII. Evidentment, la presència del català és total. Molt més que a altres indrets del país, el català escrit del divuit és enormement fidel al vocabulari i a les formes pròpies de l’actual llenguatge oral a les Terres de l’Ebre (l’únic, al meu parer, dotat d’una música diferent al de la resta del domini lingüístic). Era, en definitiva, la llengua de l’estat català i les seves institucions abans de l’ocupació castellana. Esperem que no reculi a les posicions de la Pamplona actual.

Comentaris

  1. Encara hi ha qui diu "No fue, la nuestra, lengua de imposición".

    ResponElimina
  2. A la Navarra nordoccidental encara s'hi parlava èuscar a principi del s XX. Lingüistes hi van fer cap per a estudiar una parla que moria en aquells mateixos moments .
    Passarà el mateix a determinats indrets dels PPCC avui? Qui aixecarà acta de defunció?
    Cal recordar que el català, històricament, ja ha reculat: la Franja actual fa uns segles s'endinsava més cap a l'Aragó, al baix Segura s'hi parla`català fins al s XVIII, etc.

    ResponElimina
  3. El llenguatge oral de les Terres de l'Ebre és germà del de les Terres de Ponent, amb matissos i diferències però amb la mateixa "música" que vos anomeneu. La unió geogràfica entre Garrigues-Segrià+Franja del Baix Segre i Terra Alta-Ribera d'Ebre és evident en lo parlar de la seva gent.

    (Val a dir que si un només coneix ponent per Lleida pot no trobar-se amb aquestes evidències per motius obvis)

    Aquesta similitut a nivell de vocabulari tb l'he percebut entre la parla del meu poble rural del Segrià i bons amics de Morella.

    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…