De llengües i estats










Llegeixo que l’euskera mantenia a Navarra durant els anys vint del segle XVI la seva forta implantació històrica. Era majoritari a la mateixa Pamplona i Peio J. Monteano calcula que era la llengua “natural y propia” (com la denomina el consistori iruñés encara el 1604) de vuit de cada deu navarresos. Encara que els historiadors consideren que la relació entre llengua i patriotisme és complexa durant l’edat moderna (i no tan estreta com en el nacionalisme contemporani), el cert és que el rei navarrès Enric II de Labrit, en establir la seva administració a la Baixa Navarra (la Navarra “francesa” d’avui), exigeix als seus funcionaris el coneixement de la llengua basca. El mateix Nebrija considera el 1492 que un dels objectius de la seva Gramàtica és el d’instruir guipuscoans i navarresos.

La reculada de l’euskera al seu espai natural, res té a veure amb la situació de la nostra llengua a la Catalunya d’aleshores. Per les mateixes dates, gairebé tots els catalans són monolingües, si bé és cert que la llengua castellana comença a guanyar parcel·les de prestigi literari i de poder que la faran cada vegada més atractiva per a les classes dirigents. Aquests dies he tingut l’oportunitat de consultar els Registres de provisions del Consell municipal de Tortosa a principis del segle XVIII. Evidentment, la presència del català és total. Molt més que a altres indrets del país, el català escrit del divuit és enormement fidel al vocabulari i a les formes pròpies de l’actual llenguatge oral a les Terres de l’Ebre (l’únic, al meu parer, dotat d’una música diferent al de la resta del domini lingüístic). Era, en definitiva, la llengua de l’estat català i les seves institucions abans de l’ocupació castellana. Esperem que no reculi a les posicions de la Pamplona actual.

Comentaris

  1. Encara hi ha qui diu "No fue, la nuestra, lengua de imposición".

    ResponElimina
  2. A la Navarra nordoccidental encara s'hi parlava èuscar a principi del s XX. Lingüistes hi van fer cap per a estudiar una parla que moria en aquells mateixos moments .
    Passarà el mateix a determinats indrets dels PPCC avui? Qui aixecarà acta de defunció?
    Cal recordar que el català, històricament, ja ha reculat: la Franja actual fa uns segles s'endinsava més cap a l'Aragó, al baix Segura s'hi parla`català fins al s XVIII, etc.

    ResponElimina
  3. El llenguatge oral de les Terres de l'Ebre és germà del de les Terres de Ponent, amb matissos i diferències però amb la mateixa "música" que vos anomeneu. La unió geogràfica entre Garrigues-Segrià+Franja del Baix Segre i Terra Alta-Ribera d'Ebre és evident en lo parlar de la seva gent.

    (Val a dir que si un només coneix ponent per Lleida pot no trobar-se amb aquestes evidències per motius obvis)

    Aquesta similitut a nivell de vocabulari tb l'he percebut entre la parla del meu poble rural del Segrià i bons amics de Morella.

    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)