Ves al contingut principal

Dinar bé en temps de crisi

Vilamòs (Vall d'Aran)










Disculpeu-me el títol trampós que, tal vegada, us haurà fet pensar en una recomanació gastronòmica per als temps difícils en que vivim. Avui no parlaré precisament de menús econòmics de restaurant d'ocasió. No, els trets no van per aquí. M'ho ha explicat algú de confiança. A qui atorgo total credibilitat. És només una anècdota, però d'aquelles que fan mal. Que diuen moltes, moltes coses. M'ho ha comentat indignat, profundament dolgut. Escandalitzat. M'ha parlat del que va succeir fa uns quants dies en una gran institució del país regentada per la Gestoria. El Conseller del ram (tant se val qui) hi va acudir per presidir un acte públic de lluentor. No cal dir que, com a tot arreu, en aquesta gran institució hi ha hagut acomiadaments, places vacants que no es cobriran mai i retallades de salaris, ajuts i complements per als treballadors, fets que han endurit força les condicions de feina de tothom. La tensió es mastega.

Bé, no tothom sembla haver resultat perjudicat. Resulta que el Conseller en qüestió va voler tant sí com no organitzar un dinar amb els principals protagonistes de l'acte a la mateixa seu d'aquesta gran institució. I va fer contractar un catering per a ell, la seva comitiva (xòfer, guardaspatlles, caps de protocol i de premsa) i els seus convidats. No era un menjar qualsevol. No hi havia foie-gras La Piara. No, no. Un àpat d'autèntic casament de luxe. Qui m'ho ha explicat, en sortir al passadís, al costat mateix del seu lloc de feina, veia circular amunt i avall els cambrers amb les plates de menjar exquisit. És això un exemple edificant per a uns treballadors públics als quals s'exigeix cada vegada més (perquè són menys per fer la mateixa feina) a canvi de menys (perquè tot es retalla)? Calia organitzar un gran tiberi en els morros de tothom? Quan s'afirma, de vegades una mica a la lleugera, que els polítics són a anys llum de la ciutadania, em penso que qui ho diu es deu referir a situacions tan absolutament lamentables i expressives com aquesta. No s'enteren de res.

P.S. Benvolguts amics, la meva font no vol ser identificada. D'aquí el to indirecte del meu escrit. En tot cas no he volgut deixar d'explicar-ho. Sento deixar els lectors una mica amb la mel als llavis.

Comentaris

  1. Hola Granollacs, fa força temps que us segueixo diàriament, i avui és el primer cop que us escric. El motiu és que m'he indignat molt. Estic segur que lo que expliqueu és totalment cert, però crec que s'hauria de denunciar públicament amb noms, lloc i data dels fets. Que trascendeixi als mitjans de comunicació per demostrar que el govern dels millors, que tan es queixen dels malbarataments del tripartit, també en saben de malbaratar.

    Salutacions cordials

    ResponElimina
  2. Si es fa públic, si sabéssim els noms del conseller, dels responsables i dels comensals, si es denuncies, les coses podrien canviar molt...
    Cap fiscal ho voldria portar al jutjat, cap jutge hi trobaria ni tan sols una falta lleu, sortiria a certs "mitjans" potser al "Polònia" i la gent continuaríem dient i pensant "que no ho ho sabíeu potser?".
    I al conseller en fer-li la pregunta diria que no es cert, que varen menjar pa amb oli i sucre i que si algú vol algun canvi que ho faci "democràticament", o sia votant d'aquí quatre anys.
    Ara be, si el cuiner, en saber a quines tripes anirien a parar aquelles "menjoies" hi hagués afegit un xic de destrempa-budells la justícia hagués sigut com a mínim olorosa.
    L'espoli es bèstia espanyola, catalana, sardanista i castellera... però si es poguéssim estalviar la primera, aniríem mes be tots plegats.

    ResponElimina
  3. Després als departaments de la Generalitat ens recomanen no gastar paper a les fotocopiadore i d'altres mesures, lògiques i coherents sinó fossi perquè els diners estalviats serveixin per a sufragar càterings de Consellers. Així ens va.

    ResponElimina
  4. Malauradament no és l'únic cas. L'augment arbitrai de sous n'és un altre:
    http://www.tarragona21.com/artur-mas-puja-12-000-euros-el-sou-de-set-carrecs-de-confianca-de-les-delegacions-territorials/

    ResponElimina
  5. Els amos de la finca que han foragitat els masovers que s'hi varen estar set anys han tornat amb ganes de demostrar qui és qui; el poder sense litúrgia no és poder...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.