Dinar bé en temps de crisi

Vilamòs (Vall d'Aran)










Disculpeu-me el títol trampós que, tal vegada, us haurà fet pensar en una recomanació gastronòmica per als temps difícils en que vivim. Avui no parlaré precisament de menús econòmics de restaurant d'ocasió. No, els trets no van per aquí. M'ho ha explicat algú de confiança. A qui atorgo total credibilitat. És només una anècdota, però d'aquelles que fan mal. Que diuen moltes, moltes coses. M'ho ha comentat indignat, profundament dolgut. Escandalitzat. M'ha parlat del que va succeir fa uns quants dies en una gran institució del país regentada per la Gestoria. El Conseller del ram (tant se val qui) hi va acudir per presidir un acte públic de lluentor. No cal dir que, com a tot arreu, en aquesta gran institució hi ha hagut acomiadaments, places vacants que no es cobriran mai i retallades de salaris, ajuts i complements per als treballadors, fets que han endurit força les condicions de feina de tothom. La tensió es mastega.

Bé, no tothom sembla haver resultat perjudicat. Resulta que el Conseller en qüestió va voler tant sí com no organitzar un dinar amb els principals protagonistes de l'acte a la mateixa seu d'aquesta gran institució. I va fer contractar un catering per a ell, la seva comitiva (xòfer, guardaspatlles, caps de protocol i de premsa) i els seus convidats. No era un menjar qualsevol. No hi havia foie-gras La Piara. No, no. Un àpat d'autèntic casament de luxe. Qui m'ho ha explicat, en sortir al passadís, al costat mateix del seu lloc de feina, veia circular amunt i avall els cambrers amb les plates de menjar exquisit. És això un exemple edificant per a uns treballadors públics als quals s'exigeix cada vegada més (perquè són menys per fer la mateixa feina) a canvi de menys (perquè tot es retalla)? Calia organitzar un gran tiberi en els morros de tothom? Quan s'afirma, de vegades una mica a la lleugera, que els polítics són a anys llum de la ciutadania, em penso que qui ho diu es deu referir a situacions tan absolutament lamentables i expressives com aquesta. No s'enteren de res.

P.S. Benvolguts amics, la meva font no vol ser identificada. D'aquí el to indirecte del meu escrit. En tot cas no he volgut deixar d'explicar-ho. Sento deixar els lectors una mica amb la mel als llavis.

Comentaris

  1. Hola Granollacs, fa força temps que us segueixo diàriament, i avui és el primer cop que us escric. El motiu és que m'he indignat molt. Estic segur que lo que expliqueu és totalment cert, però crec que s'hauria de denunciar públicament amb noms, lloc i data dels fets. Que trascendeixi als mitjans de comunicació per demostrar que el govern dels millors, que tan es queixen dels malbarataments del tripartit, també en saben de malbaratar.

    Salutacions cordials

    ResponElimina
  2. Si es fa públic, si sabéssim els noms del conseller, dels responsables i dels comensals, si es denuncies, les coses podrien canviar molt...
    Cap fiscal ho voldria portar al jutjat, cap jutge hi trobaria ni tan sols una falta lleu, sortiria a certs "mitjans" potser al "Polònia" i la gent continuaríem dient i pensant "que no ho ho sabíeu potser?".
    I al conseller en fer-li la pregunta diria que no es cert, que varen menjar pa amb oli i sucre i que si algú vol algun canvi que ho faci "democràticament", o sia votant d'aquí quatre anys.
    Ara be, si el cuiner, en saber a quines tripes anirien a parar aquelles "menjoies" hi hagués afegit un xic de destrempa-budells la justícia hagués sigut com a mínim olorosa.
    L'espoli es bèstia espanyola, catalana, sardanista i castellera... però si es poguéssim estalviar la primera, aniríem mes be tots plegats.

    ResponElimina
  3. Després als departaments de la Generalitat ens recomanen no gastar paper a les fotocopiadore i d'altres mesures, lògiques i coherents sinó fossi perquè els diners estalviats serveixin per a sufragar càterings de Consellers. Així ens va.

    ResponElimina
  4. Malauradament no és l'únic cas. L'augment arbitrai de sous n'és un altre:
    http://www.tarragona21.com/artur-mas-puja-12-000-euros-el-sou-de-set-carrecs-de-confianca-de-les-delegacions-territorials/

    ResponElimina
  5. Els amos de la finca que han foragitat els masovers que s'hi varen estar set anys han tornat amb ganes de demostrar qui és qui; el poder sense litúrgia no és poder...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas