Ves al contingut principal

El Corte Inglés recupera les tradicions


Salou
Sé que té mala fama, però és que el tenim molt a prop de casa. La comoditat, en el nostre món de presses i stress és un grau. I encara que té fama de car, en els darrers anys, després de voltar i comparar, hem acabat sovint anant a comprar els articles d'electrònica de consum a El Corte Inglés. Ofereix facilitats de finançament, un volum notable d'oferta i la possibilitat de retornar la compra. I això sempre és atractiu. Si des del punt de vista comercial ha millorat, no es pot dir el mateix del linguístic. La imatge clàssica, forjada amb constància d'anys, del dependent/dependenta incapaç d'expressar-se en la llengua del país (més que tall anglès, no cal dir-ho, és cent per cent espanyol) sembla que havia anat millorant. Darrerament, però, ha fet diverses passes enrera.

Primer va ser amb la nevera, quan una sol·licita dependenta d'origen aparentment eslau va ser incapaç d'adreçar-nos ni una sola paraula en català. Nosaltres, naturalment, no varem canviar de registre. I així va sorgir una negociació bilingüe de resultat incòmode però feliç. Als estrangers estrangers, que ja ho tenen prou difícil, tens la tendència a disculpar-los. L'altre dia, però, farts de la mort de l'enèssim fusible del microones vam decidir tornar-hi. En aquesta ocasió la dependenta era nacional. Jove i elegant. Res tu. Però, en aquest país no s'estudia en català? No hi ha immersió linguïstica a l'escola? Altra vegada, ni una sola paraula en la llengua del client. I clar, com sempre en el nostre país d'herois, t'has d'acabar decidint no pas entre les diferents marques, sinó entre la comoditat i la fiabilitat d'un establiment comercial i les ganes d'enviar-los, definitivament, a prendre vent.

Comentaris

  1. Ja fa uns quants anys que selecciono lingüisticament on fer les compres, no només roba o electrodomèstics, fins i tot les de cada dia,fleca o menú de restaurant, aquí sí que tenim la paella pel mànec, o em despatxen amb català o no obro la cartera, qui paga mana.

    Força vegades m'he trobat amb un-a venedor-a inflexible amb el mono-lingüisme i m'he mostrat incòmode, dubtós, indecís a tancar l'operació

    Algun cop, tip del numeret, no m'he amagat de sentir-me decebut i he marxat sense comprar

    Que n'aprenguin!

    ResponElimina
  2. El dret sempre se'l prenen els mateixos. si vas a l'administració, el dret és del funcionari a parlar castellà o del ciutadà a parla castellà. Si vas a una tenda igual. Hem estat massa educats. A mi em costa mantenir el català quan parlo amb algú que parla espanyol, que li farem! és com he crescut. Però el que més m'emprenya és que alguns es molesten si no els parles en la llengua de l'imperi.

    ResponElimina
  3. No, Jordi, no hem estat massa educats. Hem estat massa reprimits, això sí, per recuperar fàcilment el nostre dret de ser respectats.
    També, com en Perepau, fa uns anys vàrem estripar la tarja d'"El Corte Inglés". Hem aconseguit fer una relació de les botigues que atenen en català i amb productes de qualitat. Fins i tot, amb xinetes i marroquins. Fins i tot, hem canviat de companyia d'assegurances del cotxe i la llar per una que encara és catalana; amb la mútua mèdica, igual. El telèfon/mòbil, etc, etc...

    Aquesta eina d'escollir amb qui et gastes els pempis és molt potent. Si molts dels nostres es venen pels pempis, ells igual o més encara. Són els okupes, recordeu-ho. Han vingut per fer-se el seu negoci de nosaltres.

    ResponElimina
  4. Jo també.
    Si no parlen català continuem cadascú amb la seva llengua, i faig mal fet perquè tindria d'exigir que el parlessin.
    Si diuen que no m'entenen, m'entenguin o no, els hi dic que no es preocupin, que amb el temps l'aniran entenent i giro cua amb un amable adéu-siau.
    Al Cort'Inglish fa molts anys que no hi soc posat els peus, Al RACC els hi vaig dir que fins que el "Reial", perdó "Real", no el canviessin per "Republicà" per conservar el diminutiu, o simplement l'esborressin no hi tornaria mai mes, l'assegurança esta en una empresa catalana.
    A la botiga de la cantonada, regida des-de fa uns anys per fills de andalusos nascuts aquí i que sempre havien parlat nomes castellà, sempre els hi soc parlat en català, de mica en mica soc anat veient com altra gent en veure el que jo ho feia han anat fent-ho també i ara ja parlen en català quasi sempre.
    En fi, hem estat reprimits, com diu en Ramon o educats, com diu en Jordi. Però ha arribat el temps de ser un xic "cabrons" i a qui no l'hi agradi que s'hi posi fulles.

    ResponElimina
  5. M'he trobat amb més d'una sorpresa agradable quan parles a algun cambrer estranger en català. L'altre dia, a Sitges, en canvi, la carta d'un restaurant estava únicament en espanyol i el cambrer, un andalús, incapaç de canviar d'idioma; afortunadament, ens entenia. Molt trist, tot plegat.

    ResponElimina
  6. per raons professionals tinc coma clients professionals de l'hosteleria de mig món, a Barcelona ciutat. Un bon nombre d'ells fan esforços per a parlar en català, encara que no treballen en el marc més idoni per a desenvolupar-se lingüísticament. He de dir que no detecto cap resistència a usar la llengua més enllà de la inseguretat. Contràriament al que se sol dir, noto una predisposició més positiva entre els sudamericans més que no pas entre els asiàtics.
    Lamentablement, hem de seguir amb aquella consigna de fa vint anys de la Generalitat que deia "que aquí es parli en català depèn de tu".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…