Ves al contingut principal

Els hem d’ajudar a proclamar la República

Vall d'Aran











Per motius professionals m'ha tocat dinar un dia d'aquests amb l’advocada i activista històrica del feminisme Lidia Falcón. Hi he tingut contacte unes quantes vegades en els dos darrers anys. És d’aquelles persones que guanya força en el contacte directe. De prop, és més fàcil apreciar virtuts com ara l’elegància, la humanitat, l’agilitat en la discussió i el tracte afectuós, amagats habitualment darrera la seva màscara pública d’agressivitat. El seu personatge televisiu té un punt d’histriònic. Volgudament: la interessada pensa que només així el fa més potent, més eficient, que arriba a més gent (encara que en despengi també uns quants). Sobretot si tenim en compte els tipus de programes que freqüenta. Diu que ho fa bàsicament per activisme (el preu de l’AVE no li compensa). Ve d’una topada amb Santiago Espot a qui ha recriminat la manca de definició programàtica (més enllà del gran ítem) de Solidaritat Catalana per la Independència.

Ha visitat els acampats de Barcelona, amb qui, naturalment, confraternitza de totes totes. Com al meu cap li encanta anar declarant el meu ideari polític, ja fa temps que sap de quin peu calço. Ella està convençuda que els independentistes som minoria al nostre país. Ens retreu la manca de suport a la causa de la República espanyola. Pensa que només hi haurà un referèndum sobre la independència de Catalunya si abans el Regne d’Espanya es transforma en república per obra i gràcia de l’esquerra ibèrica. Sense voler abundar gaire, li faig saber que crec que mai no hi haurà cap referèndum d’independència dins la legalitat espanyola i que proclamar la III República a la Puerta del Sol és molt més difícil que exercir la nostra autodeterminació a partir d’una victòria electoral incontestable dels partits que presentin a la ciutadania una oferta nítidament independentista. S’ho pren bé, amb elegància. Ens acomiadem a l’estació, on realment i metafòrica, agafarem el tren en direcció contrària.

Comentaris

  1. amic Granollacs

    felicitats per l'article, especialment pel darrer paràgraf
    en el primer, tanmateix, hi he trobat 3 pífies:

    la frase 'N'he tingut contacte' a la segona ratlla de l'article, crec que és errònia. caldria dir 'Hi he tingut contacte'

    segueixo, la frase
    (encara que despengi també uns quants)diria que està mancada d'un pronom:
    (encara que en despengi també uns quants)

    i encara,
    Josep Espot, Solidaritat...
    no hauria de ser Santiago Espot?

    això és tot per avui
    ben cordialment,

    ResponElimina
  2. Buf! Lídia Falcón, Elvira Posada...! Bon record a les persones de bon saber fer de farà uns quaranta anys i lluitadores com ningú altre!
    I, es clar, amic Granollacs, que mai tornarà una República Espanyola. Amb un país espanyol saturat de "caloios" (que volia dir ignorants de sota-sabata) seguint uns líders franco-borbònics, no hi ha res a fer, res. Aquesta és una via esgotada.

    Ara, amb la caiguda del TC d'ahir, encara veig més probable que Felipe VI declari un estat d'excepció, que fer cap pas endavant amb res.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Pere Pau. Correcions fetes. Darrerament estic fatal amb els noms.
    Granollacs

    ResponElimina
  4. En veure la Lídia Falcon a la TV imagino com seria l'època republicana espanyola i el desastre de lluites internes entre les diferents faccions de les esquerres; això sí, totes ben unides quan l'objectiu era Catalunya.

    ResponElimina
  5. Recordem que la II República no va permetre cap federació ni res per l'estil i que quan van haver de venir a Barcelona fan agafar-se tot el poder inclòs el teòricament autonòmic. També recordem que els espanyols d'esquerra sobre tot són espanyols i pocs he conegut que reconeguin el dret a decidir d'una població: simplement diuen que els "separatistes" som de dretes... i a xuclar com tots si poguessin.

    ResponElimina
  6. Enarborant la tricolor es va aixafar el 6 d'octubre.
    Simbolismes a banda, la proclamació de la república també s'ha sospesat entre els membres mes conspicus de la Brunete. Per a aquesta xusma, el Borbó és massa condescendent amb les autonomies i cal implantar una república de tall francojacobí.
    O sigui, que alerta amb els republicans que n'hi ha de tots els pelatges ideològics i si en alguna coincideixen és en el reforçament de l'Esapanya uninacional (que no assoliran mai, val a dir).
    La "R" d'ERC s'adopta en un altre moment històric i ara (2011) fa referència al contracte que uneix ciutadans i nació i al sistema de valors més que no pas a l'organització política de l'estat espanyol.

    ResponElimina
  7. D és David Roig (per si de la lectura no se n'inferia l'autoria).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…