Ves al contingut principal

Encara passegen pel carrer


Cingles de Siuranella










La magnífica investigació de fa uns mesos del setmanari El Temps sobre la trajectòria humana del policia franquista al servei de la Gestapo Pedro Urraca Rendueles, l'home que va dirigir la captura a França del president Companys, va furgar, una vegada més, en la part més fosca de la nostra història. Aquella que encara no ens han permès afrontar. Els espanyols que volen, que no són gaires, es concentren a donar lliçons a tots els règims totalitaris del passat recent llatinoamericà. Però, aquí, com s'ha vist una i altra vegada darrerament, no es pot remenar res del passat. Del més cru de la repressió franquista i dels seus braços executors a Catalunya. Fins i tot els nostres teòrics representants es permeten posar les sales magnes del Palau de la Generalitat a disposició dels seus difunts, en un exercici d'amnèsia vexatori per a la memòria i incomprensible.

No és que no puguem superar el passat. De fet, hem de fer-ho quan abans. El problema és que si els que van cometre delictes gravíssims contra els drets humans més fonamentals no reconeixen els seus crims, la lliçó que estem donant a les generacions futures és del tot preocupant. I aquells actes, per comptes de restar en la memòria col·lectiva com a vergonyants, poden arribar, a cop de desmemòria, a ser fins i tot justificats. Com ja fan determinats mitjans de la caverna. Almenys hem de denunciar-los com un acte bàsic de justícia. Hi ha milers de bons patriotes que els van patir i que mereixen un mínim respecte. Només un exemple. Fa un parell d'anys, vaig tenir l'oportunitat de conversar llargament amb un d'ells, reconegut a nivell internacional en el món associatiu. Mentre feia memòria de la seva vida no va poder evitar referir-se al mal enorme que li havia provocat, més d'una vegada, creuar-se pel carrer amb un dels seus torturadors a la Via Laietana, un agent retirat feliçment i amb honors com a membre de la policia armada.

Comentaris

  1. Un matís al peu de foto: la foto correspon als cingles de Siuranella, davant del poble de Siurana. El Montsant es veu llunyà al fons a l'esquerra, mig tapat per la boira.

    ResponElimina
  2. Com es nota que aquest bloc es llegeix arreu de Catalunya!! Molt bona, Martell!

    Anant al tema que ens depara en Granollacs, jo mateix vaig escoltar fets esgarrifosos dins del món excursionista dels falangistes, el mateix món excursionista, bombers de Barcelona, Guardia Civil de llavores i un llarg etc. Tan esgarrifosos que per això encara els recordo. Seguint amb l'exemple que ens cita en Granollacs, no m'atreveixo a referir-los, per la llibertat amb la que segeueixen campant aquesta gentussa.
    Perdonar?, NO!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…