Encara passegen pel carrer


Cingles de Siuranella










La magnífica investigació de fa uns mesos del setmanari El Temps sobre la trajectòria humana del policia franquista al servei de la Gestapo Pedro Urraca Rendueles, l'home que va dirigir la captura a França del president Companys, va furgar, una vegada més, en la part més fosca de la nostra història. Aquella que encara no ens han permès afrontar. Els espanyols que volen, que no són gaires, es concentren a donar lliçons a tots els règims totalitaris del passat recent llatinoamericà. Però, aquí, com s'ha vist una i altra vegada darrerament, no es pot remenar res del passat. Del més cru de la repressió franquista i dels seus braços executors a Catalunya. Fins i tot els nostres teòrics representants es permeten posar les sales magnes del Palau de la Generalitat a disposició dels seus difunts, en un exercici d'amnèsia vexatori per a la memòria i incomprensible.

No és que no puguem superar el passat. De fet, hem de fer-ho quan abans. El problema és que si els que van cometre delictes gravíssims contra els drets humans més fonamentals no reconeixen els seus crims, la lliçó que estem donant a les generacions futures és del tot preocupant. I aquells actes, per comptes de restar en la memòria col·lectiva com a vergonyants, poden arribar, a cop de desmemòria, a ser fins i tot justificats. Com ja fan determinats mitjans de la caverna. Almenys hem de denunciar-los com un acte bàsic de justícia. Hi ha milers de bons patriotes que els van patir i que mereixen un mínim respecte. Només un exemple. Fa un parell d'anys, vaig tenir l'oportunitat de conversar llargament amb un d'ells, reconegut a nivell internacional en el món associatiu. Mentre feia memòria de la seva vida no va poder evitar referir-se al mal enorme que li havia provocat, més d'una vegada, creuar-se pel carrer amb un dels seus torturadors a la Via Laietana, un agent retirat feliçment i amb honors com a membre de la policia armada.

Comentaris

  1. Un matís al peu de foto: la foto correspon als cingles de Siuranella, davant del poble de Siurana. El Montsant es veu llunyà al fons a l'esquerra, mig tapat per la boira.

    ResponElimina
  2. Com es nota que aquest bloc es llegeix arreu de Catalunya!! Molt bona, Martell!

    Anant al tema que ens depara en Granollacs, jo mateix vaig escoltar fets esgarrifosos dins del món excursionista dels falangistes, el mateix món excursionista, bombers de Barcelona, Guardia Civil de llavores i un llarg etc. Tan esgarrifosos que per això encara els recordo. Seguint amb l'exemple que ens cita en Granollacs, no m'atreveixo a referir-los, per la llibertat amb la que segeueixen campant aquesta gentussa.
    Perdonar?, NO!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas