Ves al contingut principal

Encara passegen pel carrer


Cingles de Siuranella










La magnífica investigació de fa uns mesos del setmanari El Temps sobre la trajectòria humana del policia franquista al servei de la Gestapo Pedro Urraca Rendueles, l'home que va dirigir la captura a França del president Companys, va furgar, una vegada més, en la part més fosca de la nostra història. Aquella que encara no ens han permès afrontar. Els espanyols que volen, que no són gaires, es concentren a donar lliçons a tots els règims totalitaris del passat recent llatinoamericà. Però, aquí, com s'ha vist una i altra vegada darrerament, no es pot remenar res del passat. Del més cru de la repressió franquista i dels seus braços executors a Catalunya. Fins i tot els nostres teòrics representants es permeten posar les sales magnes del Palau de la Generalitat a disposició dels seus difunts, en un exercici d'amnèsia vexatori per a la memòria i incomprensible.

No és que no puguem superar el passat. De fet, hem de fer-ho quan abans. El problema és que si els que van cometre delictes gravíssims contra els drets humans més fonamentals no reconeixen els seus crims, la lliçó que estem donant a les generacions futures és del tot preocupant. I aquells actes, per comptes de restar en la memòria col·lectiva com a vergonyants, poden arribar, a cop de desmemòria, a ser fins i tot justificats. Com ja fan determinats mitjans de la caverna. Almenys hem de denunciar-los com un acte bàsic de justícia. Hi ha milers de bons patriotes que els van patir i que mereixen un mínim respecte. Només un exemple. Fa un parell d'anys, vaig tenir l'oportunitat de conversar llargament amb un d'ells, reconegut a nivell internacional en el món associatiu. Mentre feia memòria de la seva vida no va poder evitar referir-se al mal enorme que li havia provocat, més d'una vegada, creuar-se pel carrer amb un dels seus torturadors a la Via Laietana, un agent retirat feliçment i amb honors com a membre de la policia armada.

Comentaris

  1. Un matís al peu de foto: la foto correspon als cingles de Siuranella, davant del poble de Siurana. El Montsant es veu llunyà al fons a l'esquerra, mig tapat per la boira.

    ResponElimina
  2. Com es nota que aquest bloc es llegeix arreu de Catalunya!! Molt bona, Martell!

    Anant al tema que ens depara en Granollacs, jo mateix vaig escoltar fets esgarrifosos dins del món excursionista dels falangistes, el mateix món excursionista, bombers de Barcelona, Guardia Civil de llavores i un llarg etc. Tan esgarrifosos que per això encara els recordo. Seguint amb l'exemple que ens cita en Granollacs, no m'atreveixo a referir-los, per la llibertat amb la que segeueixen campant aquesta gentussa.
    Perdonar?, NO!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.