Ves al contingut principal

Gangsterisme a la Universitat de Barcelona

Tredòs (Vall d'Aran)











La retallada dels serveis públics impacta amb violència, en varem parlar aquí fa poc, el món universitari. Perdoneu que em posi demagògic, però no puc evitar-ho. En l'àmbit de la gestió, la tisora no sembla afectar en primer lloc els assessors dels equips rectorals. Ni en el docent, els catedràtics. No, no, com sempre, els de sota. Pero tu que estudios tienes piltrafilla? A la Universitat de Barcelona, 1.400 professors associats carreguen amb una part importantíssima de la docència a les aules, estalviant des de fa dècades ingents recursos a les universitats. En una evident contradicció amb la legalitat vigent, amb explotació, ús i abús d'una figura professoral pensada amb altres objectius. Ara, amb una actitud gangsteril, el vicerector de Política Acadèmica i Qualitat (!?) de la Universitat de Barcelona, Gaspar Rosselló, s'atreveix a amenaçar directament el col·lectiu amb l'aplicació del Codi Penal. Aquesta setmana ha fet arribar un escrit als òrgans de govern d'alguns Departaments amb la rebaixa de docència i sou que suposarà la retallada per a tots i cadascun dels professors associats.

L'escrit del vice-rector don Gaspar va clos amb la frase (de dubtosa academicitat i encara menys qualitat): "alguns dels associats no es tindrien que renovar per l'excés d'escreix dels departaments", seguida d'una menció final increïble (en espanyol, que fa més efecte): "Artículo 436. La autoridad o funcionario público que, interviniendo por razón de su cargo en cualesquiera de los actos de las modalidades de contratación pública o en liquidaciones de efectos o haberes públicos, se concertara con los interesados o usase de cualquier otro artificio para defraudar a cualquier ente público, incurrirá en las penas de prisión de uno a tres años e inhabilitación especial para empleo o cargo público..." I don Gaspar, després d'amenaçar tot un col·lectiu, el més perjudicat per la retallada, s'ha quedat tan ample. Fracament, si fos un dels 1.400 associats de la UB, a banda del disgust, no m'aniria a dormir tranquil. Qualsevol dia, no descartin que don Gaspar faci que es despertin ensangonats amb alguna extremitat de quadríped al seu llit.

Comentaris

  1. Veig que aquest editorial ha deixat amb silenci perplex els nostres amics.
    Jo, quan vaig veure la quantia total dels deutes absoluts de la Generalitat, uns 53.000 milions d'€, vaig comprendre que no pot haver-hi ningú que li toqui la camisa a la pell. Com es pot haver fet aquest disbarat tant enorme? El primer, ho recordo, en Pujol. D'aquí fins ara, tots han tirat de beta.
    A sobre, quan surten personatges tan elegants com aquest que cites, llavores és quan un té ganes d'enviar-lo a pastar fang.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…