Ves al contingut principal

La credibilitat es recupera amb coherència

Tredòs (Vall d'Aran)









Tot i que sigui encara massa d'hora resulta difícil (amb ànim constructiu, amb voluntat de recomençar) no fer paral·lelismes entre l’ascens d’ERC el 2003 i el de Bildu el 2011. D’entrada, la histèria col·lectiva desfermada a la capital del regne per la sobtada aparició de l’enemic prèviament fustigat. Divendres passat, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu espanyol, tot i la gravetat de la situació econòmica, les preguntes dels periodistes semblaven un monogràfic alarmista sobre el poder acumulat pel partit abertzale. Com si la responsabilitat fos de Pérez Rubalcaba i no dels ciutadans bascos que hi han dipositat la seva confiança. Al dia següent, les portades de la premsa espanyola anaven plenes en portada de la decisió abertzale a la capital donostiarra. Bildu gestiona avui un cabal de confiança d’enorme intensitat, superior encara al que va rebre ERC ara fa vuit anys. Veurem si serà capaç de mantenir-lo i fer-lo créixer.

D’entrada, però, semblen haver marcat territori a les institucions amb coherència. La decisió del nou alcalde de Bildu a Donosti de retirar el retrat del Borbó de la sala de plens de l’Ajuntament (encara que aviat serà rectificada per la majoria monàrquica) va en aquesta direcció. És difícil no recordar el contrast evident amb diversos episodis viscuts Catalunya (més enllà del fet que el malhumorat Joan Carles I continuï, sota el nostre Gran Timoner, presidint el saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat) com ara les entrevistes de Pilar Rahola a la Zarzuela, les trobades amb el monarca de Josep Bargalló al Circuit de Catalunya a Montmeló o l’empassada de bandera del conseller Puigcercós en el segon govern tripartit. Sembla una tonteria, si voleu. Però no ho és. Demostra coherència i actuar sempre, sempre, sempre en coherència amb allò que s’afirma és la primera condició per mantenir la credibilitat. També per a recuperar-la.

Comentaris

  1. ...i és que aquests gals... ara els surtim com bolets per tota la cornisa càntabre-pirinàica. Pobre noi, el monarca que no satisfà mai prou aquests gals. Casum dena!, que pesats que sóm...!
    I, és que, el que mai li ha dit en Ferran Adrià al Borbò de torn, és que les males digestions són fruit d'una mala combinació de les menges castellanes.

    ResponElimina
  2. ...I espereu, que encara faran evident la baixa qualitat de la Democràcia Espanyola, amb algun "moviment" amb propòsit de bloquejar l'Independentisme Basc i de passada el Català.

    Ens podem esperar qualsevol cosa d'aquesta gent.

    Tan de bo els hi plantéssim cara al Govern d'Espanya com ho han fet els Bascos...

    La Independència Catalana i l'establiment d'una Catalunya amb Estat, s'està convertint en una qüestió de supervivència nacional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…