La credibilitat es recupera amb coherència

Tredòs (Vall d'Aran)









Tot i que sigui encara massa d'hora resulta difícil (amb ànim constructiu, amb voluntat de recomençar) no fer paral·lelismes entre l’ascens d’ERC el 2003 i el de Bildu el 2011. D’entrada, la histèria col·lectiva desfermada a la capital del regne per la sobtada aparició de l’enemic prèviament fustigat. Divendres passat, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu espanyol, tot i la gravetat de la situació econòmica, les preguntes dels periodistes semblaven un monogràfic alarmista sobre el poder acumulat pel partit abertzale. Com si la responsabilitat fos de Pérez Rubalcaba i no dels ciutadans bascos que hi han dipositat la seva confiança. Al dia següent, les portades de la premsa espanyola anaven plenes en portada de la decisió abertzale a la capital donostiarra. Bildu gestiona avui un cabal de confiança d’enorme intensitat, superior encara al que va rebre ERC ara fa vuit anys. Veurem si serà capaç de mantenir-lo i fer-lo créixer.

D’entrada, però, semblen haver marcat territori a les institucions amb coherència. La decisió del nou alcalde de Bildu a Donosti de retirar el retrat del Borbó de la sala de plens de l’Ajuntament (encara que aviat serà rectificada per la majoria monàrquica) va en aquesta direcció. És difícil no recordar el contrast evident amb diversos episodis viscuts Catalunya (més enllà del fet que el malhumorat Joan Carles I continuï, sota el nostre Gran Timoner, presidint el saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat) com ara les entrevistes de Pilar Rahola a la Zarzuela, les trobades amb el monarca de Josep Bargalló al Circuit de Catalunya a Montmeló o l’empassada de bandera del conseller Puigcercós en el segon govern tripartit. Sembla una tonteria, si voleu. Però no ho és. Demostra coherència i actuar sempre, sempre, sempre en coherència amb allò que s’afirma és la primera condició per mantenir la credibilitat. També per a recuperar-la.

Comentaris

  1. ...i és que aquests gals... ara els surtim com bolets per tota la cornisa càntabre-pirinàica. Pobre noi, el monarca que no satisfà mai prou aquests gals. Casum dena!, que pesats que sóm...!
    I, és que, el que mai li ha dit en Ferran Adrià al Borbò de torn, és que les males digestions són fruit d'una mala combinació de les menges castellanes.

    ResponElimina
  2. ...I espereu, que encara faran evident la baixa qualitat de la Democràcia Espanyola, amb algun "moviment" amb propòsit de bloquejar l'Independentisme Basc i de passada el Català.

    Ens podem esperar qualsevol cosa d'aquesta gent.

    Tan de bo els hi plantéssim cara al Govern d'Espanya com ho han fet els Bascos...

    La Independència Catalana i l'establiment d'una Catalunya amb Estat, s'està convertint en una qüestió de supervivència nacional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas