Ves al contingut principal

La credibilitat es recupera amb coherència

Tredòs (Vall d'Aran)









Tot i que sigui encara massa d'hora resulta difícil (amb ànim constructiu, amb voluntat de recomençar) no fer paral·lelismes entre l’ascens d’ERC el 2003 i el de Bildu el 2011. D’entrada, la histèria col·lectiva desfermada a la capital del regne per la sobtada aparició de l’enemic prèviament fustigat. Divendres passat, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu espanyol, tot i la gravetat de la situació econòmica, les preguntes dels periodistes semblaven un monogràfic alarmista sobre el poder acumulat pel partit abertzale. Com si la responsabilitat fos de Pérez Rubalcaba i no dels ciutadans bascos que hi han dipositat la seva confiança. Al dia següent, les portades de la premsa espanyola anaven plenes en portada de la decisió abertzale a la capital donostiarra. Bildu gestiona avui un cabal de confiança d’enorme intensitat, superior encara al que va rebre ERC ara fa vuit anys. Veurem si serà capaç de mantenir-lo i fer-lo créixer.

D’entrada, però, semblen haver marcat territori a les institucions amb coherència. La decisió del nou alcalde de Bildu a Donosti de retirar el retrat del Borbó de la sala de plens de l’Ajuntament (encara que aviat serà rectificada per la majoria monàrquica) va en aquesta direcció. És difícil no recordar el contrast evident amb diversos episodis viscuts Catalunya (més enllà del fet que el malhumorat Joan Carles I continuï, sota el nostre Gran Timoner, presidint el saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat) com ara les entrevistes de Pilar Rahola a la Zarzuela, les trobades amb el monarca de Josep Bargalló al Circuit de Catalunya a Montmeló o l’empassada de bandera del conseller Puigcercós en el segon govern tripartit. Sembla una tonteria, si voleu. Però no ho és. Demostra coherència i actuar sempre, sempre, sempre en coherència amb allò que s’afirma és la primera condició per mantenir la credibilitat. També per a recuperar-la.

Comentaris

  1. ...i és que aquests gals... ara els surtim com bolets per tota la cornisa càntabre-pirinàica. Pobre noi, el monarca que no satisfà mai prou aquests gals. Casum dena!, que pesats que sóm...!
    I, és que, el que mai li ha dit en Ferran Adrià al Borbò de torn, és que les males digestions són fruit d'una mala combinació de les menges castellanes.

    ResponElimina
  2. ...I espereu, que encara faran evident la baixa qualitat de la Democràcia Espanyola, amb algun "moviment" amb propòsit de bloquejar l'Independentisme Basc i de passada el Català.

    Ens podem esperar qualsevol cosa d'aquesta gent.

    Tan de bo els hi plantéssim cara al Govern d'Espanya com ho han fet els Bascos...

    La Independència Catalana i l'establiment d'una Catalunya amb Estat, s'està convertint en una qüestió de supervivència nacional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…