Ves al contingut principal

La ponència dels de sempre


Ajuntament de Barcelona








Moviments precongressuals interessants a can PSC. Nervis a la cúpula mentre l'expresident es manté a l'ombra, més opac que mai, i l'Iceta remena la cua. Les que deuen estar fent els capitans pel darrera. Tot i així, segons sembla, novetats de debò principalment al Penedès i al Berguedà. N'hem parlat algun dia. Veus que proposen una limitació en el temps de l'esperit federal davant l'absència d'interlocutor a l'altra banda. Veus que volen la refundació des de baix. No sembla que hi estiguin pas disposats els de sempre. Només volen sentir a parlar d'excuses per continuar com sempre. Genial l'Àngel Ros quan planteja que el grup parlamentari propi dels socialistes catalans a Madrid és necessari per a evitar que l'única veu que s'escolti a Madrid sigui la del sobiranisme. Brutal, ara resulta que els independentistes serem la causa que esclati el PSC. D'això es tractava, no? (i per a això no calia governar amb ells).

Com molt bé diu la ponència marc del proper congrés socialista "el federalisme és la resposta natural a un model europeu de sobirania compartida". Ni l'independentista amb més pedigrí ho hauria formulat d'una manera més correcta. El problema és el següent: si, d'ençà que en formem part, el 1986, el nostre horitzó de futur és Europa, perquè el federalisme cal aplicar-lo a Espanya? Simplement, perquè al socialisme espanyol, que és el seu, el federalisme és una mera excusa. Antoni Rovira i Virgili ja ho reflectia amb clarividència des de l'exili (el subratllat és meu): "repetiré una cosa prou sabuda si dic que a l'Espanya castellana avui no hi ha pràcticament federals, i que ningú o quasi ningú hi sent la necessitat ni el simple desig d'organitzar el país en regions històriques autònomes. Si algun vell partit i alguna sindical sostenen el principi federalista, és més per la ritual fidelitat a un programa que per l'impuls d'una convicció". D'això fa 66 anys i continuem exactament igual.

Comentaris

  1. Amb tota humilitat i amb l'atreviment que dóna la ignorància: Si no s'haguessin produït els dos tripartits i, per tant, CiU hagues governat ininterrompudament 30 anys, algú pot afirmar que el PSC hauría mai arribat a estar com està ara?

    ResponElimina
  2. (con)Federalisme si! Pero europeu! Aquesta gent que parla de federarse amb expanya es van deixar el cervell al 36. Dins d'europa com som amb paisos com holanda, dinamarca, austra. txequia no te cap sentit continuar lligats a aquest a l'estat garruloespanyol.

    ResponElimina
  3. Sí: la Catalunya unida sobre la qual es recolza el PSC no existeix. Per tant, el PSC va camí de deixar d'existir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…