La ponència dels de sempre


Ajuntament de Barcelona








Moviments precongressuals interessants a can PSC. Nervis a la cúpula mentre l'expresident es manté a l'ombra, més opac que mai, i l'Iceta remena la cua. Les que deuen estar fent els capitans pel darrera. Tot i així, segons sembla, novetats de debò principalment al Penedès i al Berguedà. N'hem parlat algun dia. Veus que proposen una limitació en el temps de l'esperit federal davant l'absència d'interlocutor a l'altra banda. Veus que volen la refundació des de baix. No sembla que hi estiguin pas disposats els de sempre. Només volen sentir a parlar d'excuses per continuar com sempre. Genial l'Àngel Ros quan planteja que el grup parlamentari propi dels socialistes catalans a Madrid és necessari per a evitar que l'única veu que s'escolti a Madrid sigui la del sobiranisme. Brutal, ara resulta que els independentistes serem la causa que esclati el PSC. D'això es tractava, no? (i per a això no calia governar amb ells).

Com molt bé diu la ponència marc del proper congrés socialista "el federalisme és la resposta natural a un model europeu de sobirania compartida". Ni l'independentista amb més pedigrí ho hauria formulat d'una manera més correcta. El problema és el següent: si, d'ençà que en formem part, el 1986, el nostre horitzó de futur és Europa, perquè el federalisme cal aplicar-lo a Espanya? Simplement, perquè al socialisme espanyol, que és el seu, el federalisme és una mera excusa. Antoni Rovira i Virgili ja ho reflectia amb clarividència des de l'exili (el subratllat és meu): "repetiré una cosa prou sabuda si dic que a l'Espanya castellana avui no hi ha pràcticament federals, i que ningú o quasi ningú hi sent la necessitat ni el simple desig d'organitzar el país en regions històriques autònomes. Si algun vell partit i alguna sindical sostenen el principi federalista, és més per la ritual fidelitat a un programa que per l'impuls d'una convicció". D'això fa 66 anys i continuem exactament igual.

Comentaris

  1. Amb tota humilitat i amb l'atreviment que dóna la ignorància: Si no s'haguessin produït els dos tripartits i, per tant, CiU hagues governat ininterrompudament 30 anys, algú pot afirmar que el PSC hauría mai arribat a estar com està ara?

    ResponElimina
  2. (con)Federalisme si! Pero europeu! Aquesta gent que parla de federarse amb expanya es van deixar el cervell al 36. Dins d'europa com som amb paisos com holanda, dinamarca, austra. txequia no te cap sentit continuar lligats a aquest a l'estat garruloespanyol.

    ResponElimina
  3. Sí: la Catalunya unida sobre la qual es recolza el PSC no existeix. Per tant, el PSC va camí de deixar d'existir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas